La legitimitat per estar present en una Mesa General de Negociació de Matèries Comunes, és a dir en un fòrum on es tractin qüestions relatives a funcionaris i laborals, és imprescindible haver obtingut , almenys un 10% en CADASCUN dels col·lectius: funcionarial i laboral
No hi ha vulneració d’un dret fonamental, al contrari, serveix per a garantir que els espais de negociació siguin ocupats pels actors que realment en tenen dret.
Al final d’aquest article, comenten les excepcions que existeixen.
Qui pot estar present a una Mesa General de Negociació de MATÈRIES COMUNES? Per donar una resposta ajustada a dret a aquesta pregunta, cal assenyalar allò que indica la sentència del Tribunal Suprem 51/2018 de 18 de gener de 2018.
Entre altres coses, fa referència a l’article 36.3 del TREBEP:
- «Per a la negociació de totes aquelles matèries i condicions de treball comunes al personal funcionari, estatutari i laboral de cada administració pública, es constituirà a l’Administració general de l’Estat, a cadascuna de les comunitats autònomes, ciutats de Ceuta i Melilla i entitats Locals una Mesa General de Negociació. Són aplicables a aquestes Meses Generals els criteris establerts a l’apartat anterior sobre representació de les Organitzacions Sindicals a la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques, prenent en consideració en cada cas els resultats obtinguts a les eleccions als òrgans de representació del personal funcionari i laboral del corresponent àmbit de representació. A més, també estaran presents en aquestes Meses Generals, les Organitzacions Sindicals que formin part de la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques sempre que haguessin obtingut el 10 per 100 dels representants a personal funcionari o personal laboral a l’àmbit corresponent a la Mesa que es tracti.
Algunes administracions locals s’han vist afectades per la presentació de demandes efectuades per determinats sindicats exigint la seva presència a les Meses de Negociació, especialment de matèries comunes, de les quals havien estat exclosos.
El conflicte s‟ha donat respecte a com interpretar l‟apartat 3 de l‟article 36 del TREBEP, més concretament en relació a la mínima representativitat exigida per tenir dret a formar part d‟una Mesa General de Negociació de MATÈRIES COMUNES. L’EBEP indica que la representació mínima és haver “obtingut el 10 per 100 dels representants a personal funcionari o personal laboral en l’àmbit corresponent a la Mesa de què es tracti”. La qüestió plantejada és: s’està referint al total dels empleats públics concernits o està exigint que s’assoleixi aquest percentatge tant entre el personal funcionari així com entre el personal laboral per separat?
La particularitat de l’administració local en aquest tema rau en relació a que alguns sindicats (a diferència dels sindicats de classe com CCOO) només representen determinats col·lectius, la qual cosa, depenent de la resposta a la qüestió abans plantejada, suposaria de facto no poder estar “mai” en reunions de Meses de Negociació que negociïn condicions del personal funcionari i laboral (matèries comunes). Això afecta habitualment a sindicats “policials” que tenen com a objectiu representar exclusivament agents de la policia local, els quals són únicament funcionaris, no podent per tant obtenir representació entre el personal laboral (sense descartar altres realitats i situacions similars que també s’han donat i que han afectat altres col·lectius i sindicats).
És obvi que no es tracta de qüestions de legalitat ordinària sinó incideix en el contingut del dret fonamental a la llibertat sindical i al dret a la negociació col·lectiva.
En relació amb aquesta qüestió, anteriorment a la del 2018, la sentència d’11 d’octubre del 2016 (casació 2651/2014) entre altres coses, va indicar:
- «La regulación legal del acceso a la negociación con las Administraciones Públicas ha tratado de conjugar el criterio de favorecer la pluralidad sindical con el de la suficiente implantación de las organizaciones llamadas a esa negociación. De ese modo, busca que se tengan en cuenta con la mayor amplitud los intereses de los trabajadores que los sindicatos están llamados a expresar y defender ( artículo 7 de la Constitución ) y, también, que los acuerdos que se alcancen, de un lado, respondan a esos intereses y, de otro, que cuenten con el apoyo de quienes poseen una representatividad significativa«
Tenint en compte això, la mateixa sentència afirma:
- «La interpretación que ha seguido es respetuosa con la literalidad de los artículos 7.2 de la Ley Orgánica 11/1985 y 36.3 del Estatuto Básico del Empleado Público y no vulnera el derecho fundamental a la libertad sindical en su contenido adicional del derecho a la negociación colectiva. El desarrollo del mismo mediante la Ley Orgánica 11/1985 que relaciona la capacidad de negociación colectiva con la representatividad sindical y que vincula a determinados niveles de la misma la participación en las instancias en las que se lleva a cabo esa negociación con las Administraciones Públicas, no ha merecido reproches desde el punto de vista de su constitucionalidad. Y, en lo que ahora nos interesa, no es cuestionado por la recurrente. Lo que se discute (…) es, únicamente, cómo se ha de calcular ese 10% de representatividad del que venimos hablando».
La sentència del Tribunal Suprem 51/2018 de 18 de gener de 2018 va determinar que la legitimitat per estar present en una Mesa General de Negociació de Matèries Comunes, és a dir en un fòrum on es tractin qüestions relatives a funcionaris i laborals, és imprescindible haver obtingut , ALMENYS UN 10 % EN CADASCUN DELS COL·LECTIUS; FUNCIONARIAL I LABORAL.
La mateixa sentència reconeix que això tanca el camí per accedir a aquesta Mesa als que no compleixin amb el requisit però ho fa de la mateixa manera que ho fa actualment als sindicats que no assoleixen la representativitat necessària (tot i que arribin al 9,9 %), i afegeix: “és una conseqüència de la necessitat d’arbitrar solucions que facin OPERATIVA la negociació col·lectiva”.
Per tant, no hi ha vulneració d’un dret fonamental, al contrari, per garantir que els espais de negociació siguin ocupats pels actors que tenen dret legítimament, és imprescindible que es compleixi amb la normativa vigent, això vol dir que inexorablement complint amb els requisits de l’article 36 del TREBEPi ha una àmplia jurisprudència respecte a l’obligatorietat de tenir el 10 % de representació mínima tant al personal funcionari com en el laboral. Per tant, tots els sindicats hauriem de ser coherents amb els fets establerts. El recorregut judicial s’ha fet i, si no hi ha canvis normatius, la composició de les Meses de Negociació de matèries comunes (personal funcionari i laboral) només es pot aplicar de la manera com s’ha exposat. Els discursos públics que van més enllà d’aquesta interpretació només pretenen, com a mínim, crear falses expectatives i no s’ajusten a la doctrina jurisprudèncial. No ho diu CCOO! És llei. En cas contrari, els acords assolit en Meses no constituides correctament serien juridicament nuls.
Descarrega’t l’informe del GTJ de CCOO: veure arxiu
A QUINS SINDICATS APLICA L’EXCEPCIÓ DEL REQUISIT DE REPRESENTACIÓ DEL 10% A AMBDÓS COL·LECTIU ?
Només CCOO i UGT (i cap altre) tenen la condició de sindicats «més representatius». Aquest fet permet a CCOO i UGT tenir presència sempre a la Mesa General de Negociació de matèries comunes de qualsevol ens local tot i no tenir el 10 % de representativitat.
Què passa amb CSIF? : es tracta d’un sindicat integrant de la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques però no ostenta la condició de sindicat més representatiu la qual cosa implica que també, en el cas d’aquest sindicat (com de qualsevol altra) només pot formar part d’una Mesa General de Negociació de matèries comunes si obté el 10% dels representants del personal funcionari i del 10% personal laboral de l’ens local corresponent.
Cliqueu a l’enllaç per a trobar la Sentència núm. 856/2021 amb interès casacional objectiu per a la formació de jurisprudència: SENTÈNCIA 2021 CASSACIÓ NO CSIF MGNmc
https://www.idluam.org/blog/tribunal-supremo-7/
