La recent sentència del Tribunal Suprem d’11 de maig de 2026 (STS 475/2026), dictada per la sala social, ratifica la fixesa si s’ha superat un procés selectiu, en la lluita contra l’abús de la contractació temporal en les Administracions Públiques.
L’Àrea Pública de CCOO valora aquesta resolució com un moviment important que evidencia la pressió exercida per la jurisprudència europea i per anys de reivindicació sindical enfront del model de precarietat estructural instal·lat en l’ocupació pública.
Durant massa temps, milers de treballadores i treballadors han sostingut serveis essencials sota contractes temporals fraudulents, encadenant nomenaments i contractes durant anys, i fins i tot dècades, sense que les Administracions Públiques assumissin conseqüències reals per aquest abús.
La sentència ve a reconèixer una realitat que el sindicalisme porta denunciant des de fa anys: la temporalitat abusiva no és una anomalia puntual, sinó un sistema de precarització que s’ha institucionalitzat per la desídia de les Administracions Públiques.
El punt d’inflexió d’aquesta nova doctrina es troba en les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), lla darrera del 14 d’abril de 2026, que ha estat contundent respecte al model espanyol del personal “indefinit no fix”.
Europa considera que aquesta figura continua sent temporal, alguna cosa que CCOO venia denunciat i, per tant, insuficient per a sancionar l’abús comès per les Administracions Públiques.
El TJUE ha reiterat, a més, que existeix frau de llei fins i tot amb un únic contracte quan la seva durada resulta desproporcionadament llarga.
Així mateix, el tribunal europeu ha rebutjat que la indemnització de 20 dies per any treballat en finalitzar el contracte constitueixi una mesura prou dissuasiva. En altres paraules: en opinió del TJUE, les Administracions Públiques podien continuar abusant de la temporalitat perquè les conseqüències econòmiques eren mínimes o assumibles, opinió que ha estat mantinguda des de sempre per CCOO.
A això se suma la creixent pressió de la Comissió Europea, que ha donat a Espanya un ultimàtum de dos mesos per a adaptar plenament la seva normativa a la Directiva Europea sobre ocupació temporal. De no fer-ho, l’Estat s’enfronta novament a un procediment davant el TJUE i a possibles sancions econòmiques.
La STS 475/2026 analitza el cas d’una treballadora laboral que va romandre encadenant contractes temporals durant catorze anys per a atendre necessitats estructurals de l’Administració.
El Tribunal Suprem reconeix finalment la seva condició de treballadora fixa i no simplement d’indefinida no fixa, sempre que s’hagi superat un procés selectiu, complint així amb els principis constitucionals i amb el TREBEP.
La sentència considera especialment rellevant que la treballadora hagués superat prèviament un procés selectiu per a places fixes, encara que no obtingués plaça en aquell moment, i que continués exercint funcions permanents mitjançant successius contractes temporals.
Per a CCOO, aquest pronunciament suposa un reconeixement exprés que les Administracions no poden utilitzar la temporalitat per a cobrir de manera indefinida llocs estructurals mentre ignoren els principis d’estabilitat i dignitat laboral.
Nova doctrina: més protecció i noves indemnitzacions
El Tribunal Suprem estableix ara una nova doctrina que introdueix importants canvis.
La fixesa no es reconeix automàticament a totes les persones afectades per abús de temporalitat, però sí que podrà concedir-se quan concorrin diversos elements:
1. Haver superat un procés selectiu per a places fixes.
2. Haver continuat prestant serveis mitjançant contractes temporals successius.
3. Existir una durada excessiva de la relació temporal, especialment més enllà de tres anys en interinitat.
Al costat d’això, la gran novetat de la sentència és la creació d’una indemnització específica per abús de temporalitat.
Es configura així un sistema de doble compensació:
1. La Indemnització tradicional de 20 dies per any treballat en extingir-se el contracte.
2. Una nova indemnització per abús, compatible fins i tot amb la continuïtat en el lloc de treball.
Aquesta nova compensació busca reparar tant els danys materials com els danys morals soferts per les persones treballadores que han patit anys d’incertesa, precarietat i vulneració de drets.
El Tribunal Suprem presa com a referència la LLISOS (Llei d’Infraccions i Sancions en l’Ordre Social), fixant quanties que poden oscil·lar entre els 1.000 i els 10.000 euros, i fins i tot superiors si s’acrediten perjudicis majors.
A més, i una dada molt important, s’obre la porta a sancions administratives contra les Administracions ocupadores mitjançant actuacions de la Inspecció de Treball, reforçant així el caràcter dissuasiu exigit per Europa.
CCOO: “La temporalitat abusiva no pot continuar sortint gratis”
“Des de CCOO considerem que aquesta sentència representa un avanç rellevant, però també insuficient mentre no existeixi una reforma integral que garanteixi estabilitat real per al personal públic en abús de temporalitat”.
Per al sindicat, no pot acceptar-se que les Administracions Públiques, que han de ser exemple de legalitat i respecte als drets laborals, hagin utilitzat durant anys mecanismes de contractació precària per a sostenir serveis essencials com la sanitat, l’educació, els serveis socials o l’Administració general.
Milers de treballadores i treballadors han desenvolupat la seva vida professional en condicions d’absoluta inseguretat, sofrint la incertesa permanent sobre el seu futur laboral malgrat exercir funcions estructurals i permanents.
No obstant això caldrà esperar què decideix la sala contenciosa administrativa, que afecta el personal funcionari estatutari interí, que fins ara no s’ha pronunciat i està sent més conservadora en aquests casos.
CCOO continuarà defensant: el compliment íntegre de la normativa europea; mesures veritablement dissuasives contra l’abús; processos d’estabilització justos i garantistes; el reconeixement efectiu de drets per al personal temporal en frau de llei; i la fi de la precarietat estructural en l’ocupació pública.
Un avís clar a les Administracions
La STS 475/2026 evidència que el model espanyol de temporalitat massiva en el sector públic ha entrat en crisi jurídica i política.
El Tribunal Suprem intenta adaptar la doctrina nacional a les exigències europees i evitar nous xocs amb el *TJUE, però fins i tot el vot particular inclòs en la sentència adverteix que les noves mesures podrien continuar sent insuficients per a garantir la veritable dissuasió que exigeix la Unió Europea.
Ens trobem, per tant, davant una resolució d’enorme transcendència que llança un missatge inequívoc: l’abús de la temporalitat ja no pot quedar impune.
Des de CCOO continuarem impulsant la defensa jurídica, sindical i social de totes les persones treballadores afectades, exigint estabilitat, dignitat i ocupació pública de qualitat.
A continuació pots consultar la sentència, així com l’estudi de la mateixa elaborat pel Gabinete de Estudios Jurídicos de CCOO (castellà)
