La justícia europea torna a qüestionar que l’ordenament espanyol disposi de mesures realment eficaces, dissuasives i proporcionades enfront de l’abús en la contractació temporal.
L’Àrea Pública de CCOO considera que el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’abús de la temporalitat en l’ocupació pública confirma, una vegada més, una idea essencial: l’ordenament jurídic espanyol segueix sense oferir una resposta prou eficaç per a prevenir i sancionar l’abús en la utilització de relacions temporals en el sector públic.
“A l’espera d’un estudi en profunditat de la sentència, que afecta directament el personal laboral de les Administracions Públiques i, sobretot, dels posteriors pronunciaments del Tribunal Suprem, una primera lectura de la decisió permet extreure diverses conclusions rellevants”.
En primer lloc, el TJUE reitera que correspon als òrgans judicials nacionals apreciar i declarar, en cada cas concret, si ha existit abús o frau en la utilització de la temporalitat. No es tracta, per tant, d’una declaració automàtica ni general, sinó d’una valoració que ha de realitzar-se en seu judicial ateses les circumstàncies individuals de cada persona afectada.
En segon lloc, el tribunal europeu torna a posar el focus en la insuficient trasposició al Dret intern espanyol de la Directiva 1999/70/CE i de l’acord marc sobre treball de durada determinada, en considerar que les mesures existents no garanteixen una resposta real enfront de l’abús. No n’hi ha prou amb mesures formals o genèriques: han d’existir instruments efectius, dissuasius i proporcionats.
Així mateix, el TJUE insisteix que els processos d’estabilització, fins i tot sent legítims com a via d’ordenació de l’ocupació pública, no constitueixen per si mateixos una sanció adequada enfront de l’abús. I no ho són perquè es tracta de procediments oberts, sotmesos als principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, en els quals pot concórrer qualsevol aspirant, hagi sofert o no abús en la temporalitat. Per això, aquests processos no reparen per si sols la situació patida per la persona temporal abusada.
De la mateixa manera, torna a quedar en dubte la insuficiència de la indemnització taxada de 20 dies per any amb el límit d’una anualitat, al no incorporar un veritable element sancionador vinculat específicament a l’abús produït. Reitera el TJUE, així com ho va fer el Comitè Europeu de Drets Socials interpretant la carta social europea, que el règim indemnitzatori per acomiadament a Espanya no és prou dissuasiu ni reparador. També es qüestiona l’eficàcia del règim de responsabilitats previst per a les Administracions Públiques, pel seu caràcter ambigu, abstracte i poc previsible.
Ara bé, per a CCOO convé subratllar amb claredat “que el TJUE no imposa de manera automàtica la fixesa com a solució general ni afirma que aquesta sigui l’única resposta possible. La conversió en fix apareix en la jurisprudència europea com una possibilitat a valorar quan no existeixin en l’ordenament intern altres mesures adequades per a sancionar l’abús, però no com una declaració directa i immediata aplicable sense més”. En aquest sentit des de CCOO hem traslladat una proposta de reforma de l’acomiadament a la taula del Diàleg Social que ha d’acabar amb els sistemes d’abús de la temporalitat i modificar el règim indemnitzatori.
“Per això, des de CCOO insistim en la necessitat d’actuar amb rigor i sense precipitació. Caldrà esperar a l’estudi detallat de la sentència i, especialment, a com la interpretin i apliquin tant el Tribunal Suprem com els restants òrgans judicials. Serà aquesta doctrina la que determini l’abast real del pronunciament europeu dins del marc constitucional i legal espanyol”.
CCOO manté que la solució de fons exigeix una reforma normativa clara, que adapti plenament el nostre sistema a les exigències del Dret de la Unió Europea, dot de seguretat jurídica a les persones afectades i eviti que la temporalitat abusiva continuï resolent-se a cop de litigi.
Mentrestant, el sindicat afirma que seguirà vigilant en els processos d’estabilització en curs, defensant els drets del personal temporal i oferint atenció jurídica als qui, de manera individual, decideixin exercitar accions judicials en defensa dels seus interessos.
Per a CCOO, la sentència europea torna a deixar una conclusió difícil de discutir: les mesures actualment existents a Espanya no han estat considerades suficients per a prevenir ni sancionar adequadament l’abús de la temporalitat en el sector públic. El que queda ara per resoldre és com ha de traduir-se això, en la pràctica, en el nostre ordenament jurídic.
Descarrega aquí la sentència!