

Companyes i companys,
La defensa de les condicions laborals a les biblioteques no és nova. Fa anys que les diferents organitzacions sindicals denunciem la manca de personal, les càrregues de treball, les dificultats de conciliació i la manca de reconeixement professional.
Fa uns dos anys, les quatre seccions sindicals presents a la Diputació vam decidir coordinar esforços i crear una plataforma de treball conjunta, que vam iniciar elaborant l’enquesta que vau contestar a finals del 2024 i convocant l’Assemblea del 9 d’abril del 2025 a la Bonnemaison.
Aquella plataforma va néixer amb un objectiu molt clar: sumar esforços, aparcar protagonismes i treballar conjuntament per aconseguir millores reals per al col·lectiu.
Aquesta unitat va permetre obrir espais de negociació que durant anys havien estat reclamats sense èxit: meses específiques, reunions amb Recursos Humans, amb la Gerència de Biblioteques i amb el Diputat de Cultura.
Fruit d’aquest treball es van impulsar reivindicacions que afecten directament el vostre dia a dia. Primer vam abordar la problemàtica dels horaris; posteriorment vam reclamar l’increment del personal itinerant a totes les zones de la província; i actualment estem treballant per aconseguir una millora de les retribucions i del reconeixement professional del personal de biblioteques.
Quan aquesta feina començava a donar resultats, la CGT va decidir desvincular-se de la Plataforma Unitària. És una decisió legítima, però també és un fet que bona part dels avenços actuals són conseqüència del treball conjunt desenvolupat fins aquell moment. I ens sembla que aquesta decisió respon més a interessos tàctics que no pas a la necessitat de reforçar la capacitat negociadora del col·lectiu.
CCOO, Intersindical-CSC i UGTDIBA vam decidir continuar perquè enteníem que l’important era consolidar millores per a la plantilla.
I avui hi ha resultats.
S’ha assolit el compromís d’incrementar les dotacions de personal fins al màxim possible segons ràtios. S’ha avançat en la definició de les estructures horàries i dels calendaris laborals. S’ha obert la revisió de la classificació i les retribucions dels llocs de treball i s’ha incorporat el seguiment de les problemàtiques de biblioteques als espais de negociació.
A més, a la Comissió de Valoració de Llocs de Treball se’ns ha comunicat l’inici de l’estudi de les direccions i sotsdireccions de biblioteques, més del 50% de la plantilla. També hem rebut una primera proposta de millora i hem demanat una reunió amb Recursos Humans per concretar les nostres exigències i les línies vermelles de la negociació.
No diem que els problemes estiguin resolts. Encara queda molt camí. Però tampoc acceptarem que es negui la realitat: avui hi ha negociació oberta, compromisos adquirits i avenços que fa només un any semblaven impensables.
Volem expressar també el nostre suport a les companyes i companys del Consorci de Biblioteques de Barcelona. Han estat elles i ells qui han liderat les mobilitzacions dels darrers mesos davant una situació de bloqueig negociador que justificava plenament aquestes mesures.
Ara bé, la realitat del Consorci no és la de la Diputació ni la dels ajuntaments de la Xarxa. Cada administració té els seus convenis, els seus acords i els seus espais de negociació. No existeix un conveni sectorial únic que reguli les condicions laborals de totes les biblioteques.
Per això considerem que una convocatòria de vaga a la XBM, en aquests moments, no respon a la situació real existent a la Diputació. Les qüestions fonamentals que afecten el col·lectiu estan obertes en processos de negociació i s’estan produint avenços que cal consolidar.
La vaga és una eina legítima i necessària quan les negociacions estan bloquejades o quan no existeix voluntat d’arribar a acords. Però quan hi ha espais de negociació oberts i resultats tangibles sobre la taula, creiem que cal actuar amb responsabilitat i valorar quina és la millor estratègia per continuar avançant.
No entenem el conflicte com una finalitat en si mateixa, sinó com una eina al servei dels objectius que perseguim. El que ens importa no és acumular titulars ni gestos simbòlics, sinó aconseguir resultats concrets que millorin les vostres condicions laborals.
També considerem irresponsable instrumentalitzar el malestar existent al sector bibliotecari per construir un conflicte generalitzat que no es correspon amb la realitat de cada administració. No compartim que es faci un «totum revolutum» de situacions diferents ni que s’utilitzi la precarietat que pateixen moltes professionals del sector per intentar obtenir rèdits sindicals.
Des de CCOO, Intersindical-CSC i UGTDIBA continuarem treballant conjuntament, exigint el compliment dels compromisos adquirits i defensant les millores que encara queden pendents.
Perquè la força de qualsevol reivindicació no es mesura pels titulars que genera, sinó pels resultats que obté.
