RECENT SENTÈNCIA D’ALACANT: EMPLEAT PÚBLIC FIX (NOVA FIGURA JURÍDICA)

Fa uns mesos, el TJUE va establir de manera contundent l’existència d’abusos en la contractació per part de l’administració pública (cliqueu aquí).

Ara, hem tingut coneixement d’una sentència que no es ferma (P.A. 813/2019) relacionada amb una interina de l’Ajuntament d’Alacant de llarga durada que va tenir accés al seu lloc de treball mitjançant un concurs de mèrit per a formar part d’una borsa de treball. La jutja declara empleada fixa en condicions equivalents a una funcionaria de carrera (cliqueu aquí).

Quin anàlisi fa CCOO d’aquesta sentència?

És normal que qui viu amb angoixa una situació de precarietat vegi en aquesta sentència un raig de llum. Més enllà de les esperances que pugui suscitar, creiem que és important tocar de peus a terra. En moments com aquests, es d’agraïr tenir al costat nostra qui ens ajudi a fer un anàlisi fonamentat i realista de la mateixa. En aquest sentit, el Gabinet Jurídic de CCOO ha enviat una nota informativa a la seva afiliació que podeu trobar en el següent enllaç (cliqueu aquí).

Hem de recordar que la SJUE atribueix a l’òrgan jurisdiccional la missió d’apreciar en cada cas el possible abús però això sí, respectant les regles d’unificació de criteri jurisdiccional pròpies de cada Estat. La sentència d’Alacant és d’un dels 245 jutjats del contenciós-administratiu que hi ha a Espanya. La mateixa sentència ha estat sotmesa a recurs d’apel·lació per part de l’Ajuntament d’Alacant. Al seu torn, podrà ser sotmesa a possible recurs de cassació davant la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (qui ja va apuntar el seu parer) i pot arribar al mateix Tribunal Constitucional. Finalment, pot ser que alguna instància plantegi la qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia Europeu. 

De fet, ens acaben d’informar d’una nova sentència del jutjat Contenciós Administrativo nº 3 de Murcia (94/2020) que va en el sentit contrari a la d’Alacant. (cliqueu aquí).

I de diverses més, una del mateix Ajuntament d’Alacant, que també desestimen les demandes de fixesa (cliqueu aquí).

Això ens indica que, si es deixa únicament en mans dels jutjats la solució del problema, això comportarà anys de litigis. Es a dir, el problema de la temporalitat serà cada vegada més i més gran.

El caràcter abusiu de la temporalitat del personal interí ha quedat sobradament establert (Tribunal de Justícia Europeu, el Tribunal Suprem i la jurisdicció contenciosa administrativa). Ara, el que toca és trobar una solució que:

• Resolgui d’una vegada i de manera definitiva la situació
• No aboqui al personal perjudicat a costosos i incerts processos judicials
• No allargui la resolució del conflicte i agreugi encara més la temporalitat a les administracions.

Mentre no es produeixin canvis normatius o noves mesures legislatives, ens agradi o no, les solucions només poden donar-se respectant l’actual marc jurídic. 

El TJUE reconeix l’existència d’abusos en la contractació per part de l’administració pública i és tenint en compte aquesta situació d’excepcionalitat que hem de treballar tots els interlocutors: situació excepcional, solució excepcional.

Insistim una i altra vegada: no podem perdre ni dilapidar el capital humà, formació i coneixements de les persones que porten molts anys de forma temporal prestant els seus serveis amb un alt grau de professionalitat a la Diputació de Barcelona. Els hi hem de facilitar la seva continuïtat amb una solució que no es posi en dubte més endavant per manca de garanties o seguretat jurídica. (cliqueu aquí)

• Cliqueu aquí per llegir l’anàlisi de la STJUE de CCOO 
• Cliqueu aquí per llegir l’anàlisi de la STJUE de Joan Mauri Majós/Rafael Jiménez Asensio
• Cliqueu aquí per llegir l’anàlisi de la STJUE la Diputació de Barcelona 
• Cliqueu aquí per llegir l’anàlisi de la STJUE de Eduardo Rojo Torrecilla
• Cliqueu aquí per llegir l’anàlisi de la STJUE de Adrián Todolí