DECLARACIÓ CONJUNTA DE CCOO, UGT I I-CSC RELACIONADA AMB L’OFERTA PÚBLICA D’OCUPACIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

-21 DE FEBRER 2020-

El 23 de maig de 2019, prèvia petició expressa dels sindicats, la Diputació de Barcelona va aturar l’execució de l’Oferta Pública fins que no es negociessin les bases de les convocatòries a la Mesa General de Negociació.

El 17 d’octubre de 2019, mitjançant l’informe de conclusions emès per l’Advocada General, la Unió Europea s’ha manifestat sobre diverses qüestions prejudicials plantejades pels tribunals de justícia espanyols.

El 7 de novembre de 2019, en una declaració conjunta de la corporació i els sindicats CCOO, UGT i I-CSC, es va assolir un compromís públic i explícit amb dues premisses:

Les bases de les convocatòries que han de regir les ofertes públiques es negociarien.
No tancar cap acord definitiu sense abans disposar de la sentència del TJUE.

L’esmentada declaració conjunta indicava que, mentre s’estava a l’espera d’aquest pronunciament del TJUE, s’iniciaria una reflexió sobre aquesta matèria. És per això que el Divendres 14 de febrer de 2020 s’ha celebrat la primera de les 4 reunions previstes de la Comissió Tècnica (CT) on volem treballar i anar establint criteris per a les convocatòries d’Oferta Pública (divendres 14 i 28 de febrer, i el 13 i 27 de març).

L’objectiu que els sindicats tenim és treballar unes bases, que afavoreixin al màxim el personal que presta servei a la nostra administració i que ha demostrat sobradament la seva vàlua i capacitat.

Tal com recull el recent acord de l’AGE, apostem perquè la fase oposició es centri principalment en les tasques del lloc de treball, ajustant els temaris a aquesta realitat, i la fase de concurs incideixi prioritàriament en el mèrits professionals a la Diputació.

El 27 de març de 2020 tindrà lloc la darrera reunió de la CT. Llavors ja disposarem del sentit i conseqüències del pronunciament definitiu del TJUE. Amb tot això, ja podrem elevar a la Mesa General de Negociació el treball fet a la CT que podrà ser pres o no en consideració atenent la realitat normativa resultant.