La setmana passada vam rebre un interessant comunicat dels i les nostres companys de la secció sindical de la CGT que sorprenentment qüestionava els increments retributius pactats i els titllava de «propines«, així com menysprea de manera molt lletja i insultant el treball realitzat per tots els que representem als treballadors i treballadores davant la Corporació en les diferents Meses i Comissions de Negociació.
Sorprèn que aquest sindicat s’excusi constantment de manera victimista dient que no està en la Mesa General de Negociació, quan cal dir que componen, i per descomptat participen, igual que la resta de seccions sindicals de totes les comissions de treball, així com de la Mesa General de Funcionaris.
La pregunta seria doncs:
Què és el que ells i elles han fet per pujar o lluitar si més no per l’augment de les retribucions dels treballadors?
On estan les seves reivindicacions o les seves mobilitzacions per pressionar i aconseguir millors acords davant de la Corporació?
Sota la nostra modesta opinió creiem que s’equivoquen. Nosaltres no som l’adversari a atacar, i dedicar-se sempre a rebentar la unitat i la pressió d’acció sindical conjunta anteposant l’interès electoralista, ens fa un molt mal servei a totes i tots, així com perdre força i credibilitat sindical davant la Corporació.
Aquest modus operandi no és més que fruit de la rebequeria infantil d’un sindicat que no és majoritari, amb poc suport dels treballadors a la DIBA, i un suport residual a nivell nacional, que no els permet ser rellevants.
Els sindicats majoritaris ho som gràcies al suport de tots els treballadors i treballadores públics, la qual cosa ens permet enfrontar-nos de manera seriosa, realista i reivindicativa en la defensa dels drets de les nostres treballadores i d’uns serveis públics de qualitat i de reconeixement per a tots els seus empleats. Cal recordar que CCOO som un sindicat majoritari ja que eleccions rere eleccions sindicals els treballadors i treballadores públics ens doneu la vostra confiança, convertint-nos en el primer sindicat a la Diputació de Barcelona, en el primer sindicat de l’administració pública a Catalunya i a Espanya. Tanta gent no estarà equivocada, oi?
Des de Comissions Obreres, com a primer sindicat a la Diputació de Barcelona, treballem en elaborar propostes de manera participativa i de consens que acaben traduint-se en acords, millors o pitjors, però acords que consensuem amb els nostres treballadors i que beneficien positivament al conjunt de funcionaris d’aquesta corporació.
En aquest sentit voldríem destacar que hem estat l’únic sindicat que s’ha mobilitzat durant la pandèmia en el Ple del mes de maig reivindicant i exigint a la Corporació el compliment de l’acord de jubilació anticipada incentivada, i a la qual de manera posterior es van unir la resta de formacions sindicals.
Esmentar també entre d’altres que, CCOO DIBA tenim judicialitzat l’incompliment dels acords de carrera i despeses d’indemnització TIC, a l’espera de resolució. A més, hem reivindicat davant la Mesa General de Negociació, retribuir mitjançant un complement mensual la presencialitat de tots el treballadors i treballadores que conformen els col·lectius presencials.
Pel que respecta al personal interí cal destacar que hem defensat sempre, i en tot moment, que la solució a l’abús de la temporalitat havia de passar per un procés extraordinari d’estabilització que contemplés el concurs de mèrits i que tingués totes les garanties per a no ser impugnat a posteriori, i finalitzés amb la consolidació definitiva dels companys interins com a funcionaris de carrera amb totes les garanties. Fruit d’això és l’acord a nivell nacional d’estabilització extraordinària, i la negociació en seu de Mesa de Negociació a la DIBA d’unes millors i més facilitadores bases del procés.
En aquest sentit no hem volgut arrossegar als companys, com han fet altres seccions sindicals, cap a judicis que comportaven despeses importants dels treballadors, així com jugaven amb unes falses expectatives que han augmentat l’angoixa i buidat les butxaques d’alguns companys, ja que tots, tots els sindicats sabíem i érem coneixedors després de les directives i sentències europees, que la solució al problema de l’abús de la temporalitat, passava forçosament per modificacions legislatives i que aquestes serien d’obligat compliment per part de l’Administració. Per tant, passava per una solució negociada i d’abast general i mai per solucions individualitzades.
En definitiva i finalitzant: populisme i vendre fum sabem fer-ho tots, però Comissions Obreres de la Diputació de Barcelona som un sindicat seriós que dediquem el nostre temps a treballar en propostes consensuades i signar acords que beneficiïn al conjunt de treballadors, i no a rebentar i criticar a la resta de formacions i companys que en res ens ajuden a millorar la precarietat laboral i l’actual situació de conjuntura econòmica que desgraciadament patim com a treballadors i treballadores de l’administració.
