Davant la crisi ferroviària que viu el país, CCOO vol fer una crida perquè la situació no la paguin els treballadors i treballadores i per anar més enllà del relat immediat que focalitza l’atenció en incidents concrets o recurrents, sense abordar les causes profundes que expliquen la situació actual de Rodalies i del conjunt de la xarxa ferroviària del nostre país, fruit de dècades de desinversió i d’aposta per un model equivocat. Estem davant d’un problema estructural que fa molts anys que arrosseguem i que ara ha col·lapsat i ha esclatat de forma irreversible en totes les seves múltiples dimensions.
CCOO de Catalunya reafirma el seu compromís inequívoc amb la defensa del servei públic ferroviari i amb les persones treballadores que el fan possible. S’ha de posar en valor l’enorme esforç realitzat aquests dies per totes les treballadores i treballadors de Renfe, Adif, Logirail i Contratas Ferroviarias. El personal de conducció, d’intervenció, d’estacions, d’atenció al client, de serveis a bord, dels equips de manteniment d’infraestructura, dels centres de control i de gestió són el veritable pilar del sistema ferroviari. Malgrat dècades de desinversió, deteriorament de la infraestructura, manca de planificació estratègica i de falta de personal, aquests professionals continuen garantint el servei en condicions extremadament complexes, assumint una pressió i una responsabilitat que no els correspon.
La seguretat és un element central i irrenunciable, tant per a les persones usuàries com per a les treballadores i treballadors. Però també cal abordar-la amb rigor i responsabilitat. La seguretat absoluta no existeix si no hi ha inversió sostinguda, manteniment adequat i capacitat d’adaptació a un context canviant. El canvi climàtic, els episodis meteorològics extrems i la vulnerabilitat creixent de les infraestructures obliguen a replantejar protocols, recursos i models de gestió.
En aquest sentit, CCOO posa en valor el diàleg social i els acords assolits. CCOO ha acordat amb la Generalitat de Catalunya la implantació d’un protocol amb criteris tècnics rigorosos que eviten decisions improvisades i que garanteixen la seguretat de les persones treballadores i usuàries davant episodis meteorològics adversos. Això demostra que la negociació col·lectiva és una eina imprescindible per anticipar riscos i protegir persones. També en el marc del diàleg social i de l’acció sindical, volem recordar que, perquè la crisi no la pagui la gent treballadora que no pot arribar al seu lloc de treball per culpa dels problemes de mobilitat, la legislació actual ja preveu permisos retribuïts en cas d’impossibilitat de fer teletreballl i de tenir una alternativa per accedir al lloc de treball, com ha pogut succeir aquests dies.
Des de CCOO defensem que la mobilitat és un dret de ciutadania que els poders públics tenen l’obligació de garantir. Rodalies és un servei essencial que vertebra el territori, fixa població, connecta àrees metropolitanes i dona servei diari a centenars de milers de persones. No obstant això, aquest sistema ha estat sistemàticament menystingut per un model d’infraestructures que ha prioritzat l’alta velocitat radial, concebuda més com un projecte polític i simbòlic que no pas com una aposta eficient i socialment rendible.
Aquest model ha absorbit durant dècades la major part dels recursos públics disponibles, en detriment de les xarxes de proximitat com Rodalies, que són les que realment sostenen la mobilitat quotidiana i l’activitat econòmica del país. Les conseqüències són evidents: infraestructures envellides, incidències reiterades, col·lapse del servei i un esgotament creixent de la paciència social després de molts anys d’esperes i promeses incomplertes.
La situació actual és, per tant, el resultat d’una desinversió prolongada i d’una jerarquia política i territorial que no ha prioritzat les necessitats reals de la majoria social. Tot i que recentment s’ha iniciat una correcció del dèficit inversor i s’ha obert el camí cap al traspàs de la gestió a la nova empresa Rodalies de Catalunya, els efectes del passat continuen condicionant el present i alimenten la desconfiança de la ciutadania.
Per tot això, CCOO de Catalunya exigeix amb fermesa una inversió efectiva, sostinguda i verificable, així com una acceleració real del pla d’inversions de Rodalies, amb compromisos clars, calendaris concrets i mecanismes de control públic. No n’hi ha prou amb anuncis: calen fets.
També demanem que la Generalitat protegeixi els treballadors i treballadores comunicant de forma oficial, per evitar conflictivitat en la interpretació de la llei, que qui no pugui fer teletreball ni tingui alternativa de mobilitat per arribar a la feina pugui fer ús dels quatre dies de permís retribuït que es contemplen en l’article 37.3 g) de l’Estatut dels Treballadors.
Finalment, CCOO alerta del perill d’utilitzar la commoció social per fomentar la confrontació política i la desconfiança institucional. La seguretat i la qualitat del servei públic es construeixen sobre certeses, transparència i responsabilitat col·lectiva. Davant un món cada cop més incert, la resposta no pot ser l’individualisme ni la desqualificació, sinó el reforç dels serveis públics, del diàleg social i de l’acció col·lectiva.
En aquest marc, CCOO impulsarà i participarà en mobilitzacions socials i sindicals. Ho farem com a sindicat de classe i confederal anant a la vaga ferroviària convocada a Renfe a nivell de tot l’Estat pels dies 9, 10 i 11 de febrer. I ho farem com a primera organització de Catalunya participant a la manifestació del 7 de febrer a Barcelona, convocada per les plataformes d’usuaris del tren i de promoció del transport públic conjuntament amb la gran majoria del teixit social del país, per defensar un sistema ferroviari públic, segur, sostenible i digne, al servei de la ciutadania i de les persones treballadores.
No et quedis mai amb el dubte,
contacta amb CCOO
