El Tribunal Suprem ha donat un dur cop a un dels pilars de la reforma laboral: la fi de la pròrroga indefinida dels convenis i la seva limitació a un any. El ple de la Sala del Social de l’alt tribunal, per vuit vots enfront a sis, va fallar el 17 de desembre que els drets recollits en els convenis per als treballadors que estan en plantilla segueixen vigents tot i que aquests pactes hagin caducat i es hagi esgotat l’any de pròrroga sense acord.
La reforma laboral de 2012 va acabar amb la ultraactivitat, un concepte jurídic que dictava que els convenis col·lectius es prorrogaven automàticament de forma indefinida fins que empresaris i treballadors no pactaven un de nou. La limitar a un sol any i assenyalava que si finalitzava aquest termini sense acord el nou marc seria el conveni sectorial si ho hi havia i si no, l’Estatut dels Treballadors.
Ara, el Suprem, recolzant-se en el cas de ATESE, una empresa balear, esmena aquest punt. Sentència que encara que els convenis decaiguin l’any d’expirar la seva vigència per no haver acord, els drets col·lectius es mantenen perquè, en realitat, formen part dels contractes individuals dels treballadors des del moment que es va iniciar la relació laboral. És a dir, la sentència afecta els treballadors que ja estan en plantilla en el moment de la mort del conveni. Res diu dels contractats després.
«Les condicions pactades en el contracte de treball des del moment mateix de la seva constitució, sigui directament o per remissió al que estableix el conveni col·lectiu d’aplicació, tenen naturalesa jurídica contractual i per això continuen sent exigibles entre empresa i treballador pel contracte de treball que els vincula «, explica la nota emesa per l’alt tribunal sobre la sentència, de la qual és ponent la magistrada Rosa Maria Virolés Piñol, i que, probablement, comptarà almenys amb un vot particular.
La decisió ve a confirmar el que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Balears fa un any. S’hi va tirar a baix la decisió de ATESE de reduir el sou dels seus treballadors des del 7 de juliol de 2013. L’empresa va adduir que el conveni i la pròrroga corresponent havien caducat el 8 de juny anterior. Així que el salari de juliol dels treballadors afectats es va calcular de dues formes: fins el 7 de juliol d’acord amb el pactat (uns 800 euros mensuals, més suplements per nocturnitat i festius, si corresponia, segons fonts del comitè d’empresa) i des del 8 de juliol sobre la base de l’Estatut dels Treballadors (el Salari Mínim Interprofessional). Per què el 7 de juliol i no abans? Aquest dia, segons la reforma, vencien els convenis no renovats que havien caducat el mateix dia de l’any anterior, just quan va entrar en vigor definitivament la reforma laboral, o abans.
La decisió de l’empresa va provocar la demanda de la Unió Sindical Obrera, USO, a la qual es van adherir després la resta de sindicats amb representació a la companyia: UGT, CCOO, CSI-F. L’empresa ha declinat comentar la notícia avançada en l’edició digital d’EL PAÍS.
La sentència – «probablement la més important d’aquesta sala en els últims 10 anys», afirmaven ahir fonts de l’alt tribunal- canvia el joc d’equilibris nascut amb la reforma de 2012. Fins llavors, la pròrroga indefinida dels convenis situava a la part sindical en posició de força. La reforma va invertir la situació. Ara no es torna al punt de partida, però es reequilibra.
No es torna a la posició de sortida per que en els nous contractats, el més probable, és que no s’apliquin els drets dels convenis caducats. A més, a les empreses els hi ha la possibilitat d’esperar que un conveni caduqui i aplicar després la modificació unilateral de condicions de treball que contempla la pròpia reforma laboral, com recorda en la seva nota el mateix Tribunal Suprem.
Preguntada la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va afirmar que els «no coneix encara» encara que va dir «respectar les decisions judicials». Per la seva banda, Mari Luz Rodríguez, responsable d’Ocupació del PSOE, va declarar que «estem davant d’un autèntic triomf dels drets dels treballadors, ja que l’alt tribunal tira per terra una de les peces essencials de la reforma del PP en matèria de negociació col·lectiva «.
En conèixer la decisió, tant UGT com CCOO van recordar que els dóna la raó en una cosa que ells venien argumentant des que es va aprovar la reforma. «Confirma la validesa i importància que té la negociació col·lectiva en la regulació de les condicions de treball, que preval sobre la reforma», va aplaudir UGT. L’altre sindicat majoritari, CCOO, va afirmar: «Benvinguda sigui la sentència». Encara que va afegir que el final de la ultraactivitat «no està sent cap problema en la negociació col·lectiva». Per USO, la central que va posar la primera demanda, la sentència «té un gran valor sindical, ja que es garanteixen els drets dels treballadors»
Font: El País