El Primer de Maig arriba marcat per un context global complex, amb conflictes internacionals, inestabilitat econòmica i una clara amenaça als drets socials i laborals. En aquest escenari, el moviment sindical torna a sortir al carrer per defensar una idea molt clara: sense drets laborals no hi ha democràcia real.
Les organitzacions sindicals situem aquest any al centre tres eixos fonamentals: la pau, el dret a l’habitatge i la millora dels salaris. Tres elements que impacten directament en la vida de la classe treballadora i que defineixen les condicions materials del nostre dia a dia.
Vivim una situació internacional marcada per guerres i tensions que no només tenen conseqüències humanitàries dramàtiques, sinó que també afecten directament l’economia. L’augment del preu de l’energia, dels aliments i del transport està erosionant el poder adquisitiu de les persones treballadores, mentre es posa en risc l’estabilitat de molts sectors productius.
Aquesta realitat global impacta de manera directa en un dels grans problemes del nostre país: l’accés a l’habitatge. El preu del lloguer i de la vida en general està provocant un empobriment progressiu de la classe treballadora, obligant moltes persones a viure cada vegada més lluny del seu lloc de treball, amb el consegüent augment del temps de desplaçament i la pèrdua de qualitat de vida.
Malgrat que l’economia ha crescut en els darrers anys, aquest creixement no s’ha traduït en una millora real dels salaris. Els beneficis empresarials augmenten, però no arriben a la majoria de la població treballadora. En paral·lel, la digitalització i la intel·ligència artificial estan generant increments de productivitat que han de servir per millorar les condicions laborals i no només per augmentar els marges empresarials.
Davant d’aquest escenari, el moviment sindical reivindica mesures concretes: la recuperació del poder adquisitiu, la reducció de la jornada laboral, el control dels preus de l’habitatge i una transició digital i ecològica justa que posi les persones al centre. També es defensa una societat més igualitària, amb més drets per a les dones i el col·lectiu LGTBIQA+, i una aposta clara per la cohesió social i els drets de les persones migrants.
Davant un món cada cop més inestable, el sindicalisme es reafirma com una eina imprescindible per protegir la classe treballadora. No es tracta només de resistir, sinó de guanyar drets, repartir la riquesa i construir un model més just i equilibrat.
Aquest Primer de Maig és una crida a organitzar-nos, a participar i a no fer ni un pas enrere. Perquè els drets que tenim avui són fruit de la lluita col·lectiva, i els que vindran també dependran de la nostra força com a classe treballadora.
Visca el Primer de Maig. Visca la classe treballadora.
