Aquest dilluns al matí, una part del fals sostre de la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer va cedir com a conseqüència de les filtracions d’aigua provocades per les fortes pluges dels darrers dies. La zona afectada va haver de ser acordonada i els serveis de manteniment van intervenir per retirar el material humit i sanejar l’espai. Malgrat l’incident, la biblioteca va continuar oberta al públic.
Però més enllà del despreniment del sostre, hi ha un fet que des de CCOO considerem especialment preocupant. A la biblioteca treballen conjuntament persones contractades per la Diputació de Barcelona i persones treballadores de l’Ajuntament de Sant Boi. Davant la mateixa situació i dins del mateix edifici, però, no es va actuar igual amb unes i altres: el personal de la Diputació va ser reubicat en altres biblioteques seguint el seu protocol de seguretat, mentre que el personal municipal va continuar treballant a l’equipament.
I aquí és on inevitablement ens fem una pregunta: si compartim edifici, compartim riscos i compartim espais de treball, per què no compartim també els mateixos criteris de protecció?
No volem entrar en alarmismes ni afirmar que l’edifici fos insegur si els informes tècnics indiquen el contrari. Però resulta molt difícil d’explicar a una persona treballadora municipal que, davant una mateixa incidència, els seus companys de Diputació hagin de marxar preventivament i ella hagi de continuar al seu lloc de treball. No pot existir la sensació que hi ha treballadors de primera i treballadors de segona quan parlem de seguretat laboral.
Des de l’Ajuntament s’ha defensat que aquesta diferència respon a una qüestió “purament burocràtica”: la Diputació necessita una acreditació específica abans que el seu personal pugui tornar a l’edifici. Però precisament aquesta explicació ens genera encara més dubtes. Si una administració considera necessari disposar d’una acreditació abans que els seus treballadors tornin, per què l’altra administració considera que els seus poden continuar treballant mentrestant?
Aquesta situació posa novament sobre la taula un problema que no és exclusiu de la biblioteca: què passa quan una persona treballadora municipal desenvolupa la seva feina en un servei on conviuen dues administracions i rep indicacions de totes dues?
És una realitat que coneixen perfectament, per exemple, les nostres conserges i els nostres conserges de les escoles municipals. Són personal de l’Ajuntament, però en el seu dia a dia treballen als centres educatius i conviuen amb les indicacions de les direccions dels centres, vinculades al Departament d’Educació de la Generalitat, alhora que han de seguir les pautes i instruccions establertes per l’Ajuntament.
La major part del temps aquesta convivència funciona amb normalitat, però quan els criteris no coincideixen poden aparèixer dubtes, contradiccions i fins i tot situacions de tensió sobre quines tasques corresponen, quines instruccions s’han de seguir o qui té realment la capacitat de decidir davant determinades situacions.
I quan estem parlant de prevenció de riscos i seguretat laboral, aquesta indefinició és especialment delicada.
Per altre banda, aquest dimarts al migdia, l’Ajuntament va convocar una reunió extraordinària amb la representació sindical per tractar el que havia succeït a la biblioteca. Des de CCOO esperàvem que una de les qüestions centrals fos precisament analitzar per què, davant d’una mateixa incidència, una part de la plantilla va ser reubicada i una altra va continuar treballant.
Per sorpresa nostra, durant la reunió es va voler restar importància a aquesta diferència d’actuació, insistint en el fet que la situació de l’edifici era segura i que la decisió de la Diputació responia principalment als seus procediments interns. A més, se’ns va traslladar la voluntat de contrastar també amb les persones treballadores municipals què havia succeït.
Des de CCOO ho tenim clar: contrastar tota la informació sempre és positiu, però això no pot servir per desviar el debat principal. Dilluns, dins d’un mateix edifici i davant d’una mateixa incidència, el personal de la Diputació va marxar preventivament mentre que les persones treballadores municipals es van quedar. I ens costa entendre que, davant d’aquesta situació, des de la direcció de la biblioteca no es fes cap pas més per protegir també el personal municipal: traslladar la situació immediatament a l’Ajuntament, demanar una reubicació preventiva o plantejar que ningú continués treballant a l’edifici fins a tenir totes les garanties.
Si la situació justificava que una part de la plantilla marxés, per què no es va defensar amb la mateixa contundència la seguretat de les persones que es quedaven? I encara hi ha un últim detall que ens genera més preguntes: dimarts al matí es va demanar al personal municipal que fes teletreball.
