El 28 d’abril, Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, és una jornada per posar sobre la taula una realitat que sovint queda amagada darrere de discursos interessats. Parlem de la salut de les persones treballadores, un dret fonamental que encara avui es veu compromès per condicions laborals que no sempre garanteixen la seguretat ni el benestar.
Enguany, a més, es compleixen 30 anys de la Llei de prevenció de riscos laborals, una norma que va suposar un gran avenç en el seu moment. Però el món del treball ha canviat profundament, i amb ell també ho han fet els riscos. La digitalització, els canvis socials i l’envelliment de la població treballadora han configurat un escenari nou, amb problemes que no sempre s’estan abordant amb la profunditat necessària.
La situació actual de la salut laboral, una realitat que no podem ignorar
Les dades actuals són clares: tot i que els accidents de treball es mantenen estables, els accidents mortals han augmentat de manera preocupant, evidenciant que els riscos greus continuen existint i que les mesures preventives no són suficients. Paral·lelament, les malalties d’origen laboral s’han convertit en el principal repte en matèria de salut laboral, però continuen invisibilitzades o directament infraregistrades, fet que impedeix actuar amb eficàcia.
Aquesta invisibilització no és casual. Sovint, les malalties derivades del treball es registren com a malalties comunes, traslladant el problema al sistema públic de salut i evitant que s’adoptin mesures preventives a les empreses. Això genera una doble injustícia: es desprotegeix la persona treballadora i es sobrecarrega la sanitat pública, mentre es perpetuen les causes que originen aquestes patologies.
En aquest context, des de CCOO denunciem també el relat que intenta presentar les baixes mèdiques com un abús. La realitat és una altra: el veritable problema no és l’absentisme, sinó el presentisme, és a dir, anar a treballar malalt. Més de la meitat de les persones treballadores ho han fet almenys una vegada, una situació que té un impacte directe en la salut i que està estretament vinculada a la precarietat, la manca de prevenció i la pressió laboral.
Aquest model laboral genera un cercle viciós: condicions de treball exigents, manca de mesures preventives i pressió per no faltar a la feina acaben deteriorant la salut física i mental. Problemes musculoesquelètics, estrès, ansietat o depressió no són casos aïllats, sinó conseqüències directes d’una organització del treball que sovint prioritza la productivitat per sobre de les persones.
Hiperconnectivitat, nous riscos i desconnexió digital
En aquest escenari, els riscos psicosocials han guanyat un protagonisme indiscutible. L’ús intensiu de les tecnologies digitals ha aportat flexibilitat, però també ha generat nous problemes com la hiperconnectivitat, la disponibilitat permanent o la dificultat real per desconnectar de la feina.
Aquesta situació impacta directament en el temps de descans, en la conciliació i en la salut mental. Jornades que s’allarguen, interrupcions constants, excés d’informació o la sensació d’urgència contínua són factors que deterioren el benestar de les persones treballadores. Per això, el dret a la desconnexió digital no és un luxe, sinó una necessitat per garantir condicions de treball saludables i sostenibles.
Des del punt de vista sindical, és fonamental que aquestes mesures no es quedin en declaracions d’intencions. Cal revisar les càrregues de treball, garantir temps de recuperació real i evitar la cultura de disponibilitat permanent que s’està normalitzant en molts entorns laborals.
La nostra resposta com a sindicat davant aquesta realitat
Des de CCOO tenim clar que la salut laboral no pot dependre de discursos ni de responsabilitats individuals. És una qüestió col·lectiva i estructural que exigeix mesures reals, més prevenció i més control sobre les condicions de treball.
No podem acceptar que es culpabilitzi les persones treballadores mentre es mantenen models laborals que generen malaltia. La baixa mèdica no és un abús, és un dret. I la prevenció no pot ser un tràmit, ha de ser una prioritat.
El 28 d’abril és un dia per recordar-ho, però també per exigir canvis. Perquè la salut no es negocia. I perquè treballar no hauria de posar mai en risc la vida ni el benestar de ningú.
RECORDEU que avui és el darrer dia per omplir el qüestionari de riscos psicosocials.
