Ni públiques ni privades: dones lliures d’opressió
Davant l’embat reaccionari actual, que fa emergir l’ombra d’un retrocés de drets, hem de llançar una mirada retrospectiva als orígens d’aquestes posicions. Saber d’on venim ajuda a no repetir els errors passats i a albirar que el que ara es vesteix de tendència o tradició, i de lliure elecció, no és més que neoliberalisme i patriarcat.
Aquest 8-M partim del marc teòric de Carole Pateman i el seu concepte de contracte sexual, que assenyala que el contracte social modern —presentat com a universal i igualitari— s’ha construït històricament sobre un pacte previ i implícit: la subordinació de les dones i l’atribució dels homes com a subjecte de ple dret a l’esfera pública. Aquest contracte, instaurat pel patriarcat, ha distribuït les dones: una per a cada home i la resta, per a tots. Així, s’organitza la separació entre dona pública i dona privada, i se situen les dones en l’àmbit domèstic i de les cures, se’n condiciona l’accés al poder, a la ciutadania efectiva i a la plena autonomia, i s’estigmatitzen totes aquelles que surten del cànon establert.
Des d’aquesta perspectiva, la desigualtat no és un residu del passat, sinó un fonament estructural que es reprodueix en institucions, normes socials i relacions laborals: des de la divisió sexual del treball i la precarització dels sectors feminitzats, fins a la persistència de violències i discriminacions que limiten drets i oportunitats. Revisar aquest marc permet dotar-nos d’eines per identificar continuïtats, disputar els relats
reaccionaris i reforçar l’acció sindical feminista orientada a garantir la igualtat real, l’autonomia i els drets per a les dones, tant en l’esfera pública com en la privada.
Us esperem el divendres 6 de març, de 9.30 h a 14 h, a la sala d’actes de CCOO de Catalunya
(Via Laietana, 16, de Barcelona).
