Els drets laborals, recollits en l’art 23 i ss. de la DUDH i en els Convenis de l’Organització Internacional del Treball així com també en els principals instruments de drets internacional, són part dels drets humans i, per tant, són inherents a tot individu, són irrenunciables, integrals, exigibles, inviolables, progressius i obligatoris.

Però, els drets humans laborals són els més vulnerats de manera silenciosa, sense que això aixequi veus crítiques ni lluites. El neoliberalisme ha promogut la globalització econòmica que ha teixit un complex entramat econòmic que ha permès violar de manera sistemàtica i amb plena impunitat els drets humans laborals de gran part de la societat.

Segons dades de l’OIT al món encara hi ha 780 milions de persones que tot i treballar, el seu salari no els hi permet superar el llindar de la pobresa.

El treball forçós continua essent una de les principals fonts de generació de riquesa, l’activitat laboral involuntària i submisa de 24,9 milions de persones al món generava al 2014 150.000 milions de dòlars de guanys il·legals anuals (OIT).

Les dones continuen percebent 77 centaus respecte cada dòlar percebut pels seus companys masculins tot i realitzar la mateixa tasca i disposar de la mateixa formació.

La proliferació de la deslocalització de les empreses de part de de la seva producció a altres països, on els drets humans laborals no es troben recollits en l’ordenament jurídic i on la violència antisindical dificulta la lluita organitzada i eficaç de les persones treballadores, ha fet sorgir les cadenes de subministres que, a través de la seva activitat productiva sustentada en la violació dels drets humans de la classe treballadora, alimenten les principals companyies multinacionals. Així segons la Confederació Sindical Internacional (CSI, 2017) aquest model de producció representa, actualment, el 80% del comerç i el 60% de la producció mundial. La majoria de treballadores i treballadors ocupats en les cadenes de subministres són víctimes d’un treball insegur, perillós, que es perllonga durant llargues jornades de treball i que atempta contra les seves vides a canvi d’un salari miseriós i insuficient, sovint sense un contracte i, en molts casos, en condicions d’esclavitud. La CSI (2017) indica que 50 de les companyies mundials més grans tenen una relació directa amb només un 6% de les persones que treballen en les seves cadenes de subministres mentre que fins el 94% restant forma part de la mà d’obra oculta de la producció mundial.

El dret internacional s’ha dotat dels instruments jurídics necessaris per garantir la defensa efectiva dels drets humans laborals de les persones treballadores. L’OIT recull, en els seus vuit Convenis Fonamentals les normes bàsiques que han de garantir l’accés a un treball digne per a tothom amb igualtat de remuneració (Conveni número 100, 1951), sense discriminació (Conveni número 111, 1958), sense treball forçós (Convenis número 29 de 1930 i 105 de 1957), lliure de treball infantil (Conveni número 138 de 1973 i Conveni número 182 de 1999) i, sobretot, on es garanteixi la defensa col·lectiva i solidària dels drets de les persones treballadores de manera eficaç i eficient articulada a través de les organitzacions sindicals (Conveni número 87 de 1948, i Conveni número 98 de 1949). Són els sindicats les úniques organitzacions legitimades per la defensa efectiva dels drets laborals a través del diàleg social i la negociació col·lectiva  i que poden lluitar, de manera eficaç, contra els impactes negatius i els nous reptes que es deriven de la globalització (OIT). Al llarg de la història les organitzacions sindicals han demostrat que la seva lluita ha estat vital per a la consecució dels processos de democratització, per garantir l’estat de Dret, i han estat elscatalitzadors dels canvis necessaris per contribuir a la garantia i defensa de les llibertats sindicals i els drets humans laborals.

En aquest nou context global es mundialitza la precarietat, la pobresa social i s’institucionalitza la violència antisindical per debilitar el moviment sindical. Es promouen noves formes empresarials i complexos entramats productius que es deslocalitzen a altres països cercant la desregulació de les condicions laborals. Per això, cal cercar noves eines jurídiques que, de manera efectiva, garanteixin el compliment dels dretshumans per part de les empreses que operen a l’exterior cercant minimitzar el seus costos a costa dels drets de les persones treballadores. En aquest marc, al 2014 el Consell de Drets Humans aprovà la resolució 26/9 per establir un grup de treball intergovernamental de composició oberta per elaborar un instrument internacional jurídicament vinculant que reguli les activitats de les empreses transnacionals i altres empreses comercials (Tractat vinculant sobre empreses i drets humans). El passat octubre va tenir lloc la quarta sessió de treball per decidir el contingut d’aquest nou instrument jurídic on van participar representants d’estats, d’organitzacions civils, sindicats i empreses. La seva aprovació i entrada en vigor permetrà donar resposta als casos de violacions de drets transfrontereres per part de les empreses i a eliminar la impunitat amb que operaven les empreses transnacionals. El tractat vinculant (Confederació Sindical Internacional, CSI) haurà de reflectir “la complexitat i la naturalesa interrelacionada de l’economia mundial, incloent les estructures de les transnacionals i les seves cadenes de subministres” haurà de de ser d’obligat compliment i disposar de capacitat sancionadora i de mecanismes d’enjudiciament en cas de violació dels drets humans. Només amb instruments jurídics internacionals vinculants i amb capacitat sancionadora, que, de manera efectiva reconeguin i protegeixin els drets humans, i amb l’apoderament i impuls del moviment sindical internacional aconseguirem garantir l’accés i vigència de tothom als drets humans. Tal i com venim fent des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya.