És comú que les persones LGTBI+ enfrontin situacions de discriminació en el treball a causa de la seva orientació sexual, identitat sexual i expressió de gènere, podent arribar fins i tot a sofrir situacions d’assetjament i/o maltractament físic, que poden provocar danys importants a la salut.
En CCOO estem convençudes i convençuts que la lluita per la igualtat efectiva de drets de les persones LGTBI+ i per la diversitat familiar és assumpte de totes les persones que formen part del sindicat, independentment de la seva orientació sexual, identitat sexual i/o expressió de gènere i característiques sexuals. Aquesta és una lluita que s’inscriu en el cor mateix dels valors de l’organització: solidaritat, justícia social, igualtat de drets, a més de salut i seguretat en el treball.
Però molts milers de persones a tot el món sofreixen persecució i tot tipus de calamitats per afirmar la seva orientació sexual. Els avanços legislatius, la major comprensió i acceptació social de les persones LGTBI+ no fan oblidar que encara queda molt per fer i que la societat mai està a resguard de la regressió social. L’informe de l’Agència Europea de Drets Fonamentals, “Un llarg camí per recórrer per a la igualtat LGBTI”, a través d’una enquesta dirigida únicament a persones LGTBI, llança dades molt clares: Una de cada quatre (26%) persones enquestades oculten ser LGBTI en el treball. Dos de cada deu (21%) es van sentir discriminades en el treball durant l’any anterior a l’enquesta. Una de cada deu (10%) es va sentir discriminada en buscar treball durant l’any anterior a l’enquesta. I només l’11% dels casos més recents de discriminació es van denunciar a l’organisme d’igualtat del país o a alguna altra organització.
I a Espanya? Al nostre país, la igualtat efectiva de drets de les persones LGTBI+ no s’ha aconseguit. Continua existint discriminació i, violència verbal i física. I quan aquestes accions es produeixen en els centres de treball cal fer-los front des de la prevenció i la salut laboral. Aquesta tasca constitueix, per a CCOO, un repte de gran importància. I aquesta és la finalitat del document “LA LGTBIFOBIA DES DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS” que s’ha presentat “per a ser una eina de les nostres persones delegades en la seva tasca a favor d’aconseguir espais segurs i saludables per a totes les persones treballadores, de manera que així el compliment del dret a la igualtat de tracte i no discriminació en l’empresa sigui una realitat”, tal com asseguro Carolina Vidal, secretària confederal de Dones, Igualtat i Condicions de Treball.
I és que “el rumor insidiós, l’insult obert o la burla dubtosa, ocasional o repetitiva, provinent de la direcció, clients, persones usuàries i/o companyes de treball, atempten contra la dignitat de les víctimes”, va rematar Vidal.
“Són les condicions de l’organització de treball les que permeten comportaments LGTBIfóbicos de discriminació i assetjament per raó d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere i generen un risc per a la salut de les persones LGTBI+”, va assegurar Mariano Sanz, secretari de Salut Laboral i Sostenibilitat Mediambiental.
En el document per al nostre actiu sindical, es caracteritza una àmplia gamma de manifestacions LGTBIfóbicas i diferents graus, que poden ser tant internes com externes. Així, acudits, riures, burles, agressions, sentiments d’animadversió són conductes. D’igual forma, existeixen diferents graus de LGTBIfobia. El grau major d’aquestes actituds són la fustigació continuada, la discriminació, els insults verbals, les empentes i l’agressió verbal o física.
D’aquesta manera, es consideren conductes intolerables totes aquelles conductes dirigides a limitar la comunicació en l’àmbit laboral, les actuacions dirigides a desprestigiar a una persona o comprometre la seva salut física o psicològica. “Aquests riscos i danys tenen una repercussió personal però han d’abordar-se de les l’acció col·lectiva en l’àmbit laboral. Com? Activant les relacions laborals, la responsabilitat social des de les perspectiva de els riscos laborals, va exigir Sanz.
En aquest treball conjunt recull i detalla, així mateix, totes les normes i sentències dels òrgans jurisdiccionals que vetllen per la salut, seguretat i garanties de les persones treballadores en l’acompliment de les seves funcions, des de la pròpia Constitució Espanyola a les sentències del Tribunal Constitucional.
CCOO proposem definir dos espais de treball, d’una banda actuacions per a prevenir, identificar i actuar davant situacions de discriminació i assetjament derivades de l’orientació sexual, la identitat sexual, l’expressió de gènere, les característiques sexuals i la diversitat familiar. I per un altre, impulsar les avaluacions de riscos psicosocials i la prevenció d’aquests, canviant les deficiències en l’organització del treball (arbitrarietat en l’assignació de llocs i càrregues de treball, tasques, horaris, etc.) que puguin ser usades per a discriminar i assetjar o que poden afavorir l’aparició de conductes violentes o d’assetjament per una deficient organització del treball.
Per a nosaltres i nosaltres hi ha alguns aspectes importants que tractar respecte a la seguretat i o la salut en el treball: sensibilització, informació i formació per al col·lectiu de persones treballadores en general; identificació i avaluació de les condicions de treball; i protecció de les persones LGTBI+. “L’objectiu és que *surga un pla, una estratègia i un compromís en forma de protocol d’actuació en l’empreses per a la prevenció i la *posibildad d’afrontar situacions de discriminació. cal atendre les persones mitjançant l’existència de cadenes de *denunia”, va explicar el responsable sindical.
En últim terme, i potser la part de més pràctica d’aquest treball, s’inclouen alguns exemples per a la negociació col·lectiva, que suposa un espai essencial per a la plasmació, fixació i reivindicació de drets laborals.
