QUÈ SÓN ELS RISCOS PSICOSOCIALS?

per


El INSHT (‘Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo’) defineix els riscos psicosocials com “aquelles condicions presents en una situació laboral directament relacionades amb l’organització del treball, el contingut del treball i la realització de la tasca, i que es presenten amb la capacitat per afectar el desenvolupament del treball i la salut del treballador, és a dir, com treballem, quin i de quina manera ho fem, pot ser un factor de risc psicosocial. 

 PRINCIPALS RISCOS PSICOSOCIALS 

Les cinc dimensions que expliquem a continuació, engloben les característiques desfavorables de l’organització del treball que generen els riscos psicosocials (definició estàndard dels següents riscos psicosocials): 



  • Excés d’exigències psicològiques: quan cal treballar ràpid o de forma irregular, quan el treball requereix que amaguem els sentiments, callar l’opinió, prendre decisions difícils i de forma ràpida; 
  • Manca d’influència i de desenvolupament: quan no tenim marge d’autonomia en la forma de realitzar les nostres tasques, quan el treball no dóna possibilitats per aplicar les nostres habilitats i coneixements o manca de sentit per a nosaltres, quan no podem adaptar l’horari a les necessitats familiars, o no podem decidir quan es fa un descans;
  • Manca de suport i de qualitat de lideratge: quan cal treballar aïllat, sense suport dels superiors o companys i companyes en la realització del treball, amb les tasques mal definides o sense la informació adequada i a temps; 
  • Escasses compensacions: quan es falta al respecte, es provoca la inseguretat contractual, es donen canvis de lloc o servei contra la nostra voluntat, es dóna un tracte injust, o no es reconeix el treball, el salari és molt baix, etc. 
  • Doble presència: el treball domèstic i familiar suposa exigències quotidianes que han d’assumir-se de forma simultània a les del treball remunerat. Les dones segueixen realitzant i responsabilitzant-se del treball domèstic i familiar, per la qual cosa la doble presència és més prevalent entre el col·lectiu de dones.