El passat 06/08/2021 la Direcció de BSM va realitzar l’acomiadament disciplinari del company Sebastián Brenes, el qual exercia les seves tasques com a responsable de l’escar en Port Olímpic.
Després de gairebé dos anys d’espera i dos judicis, el resultat ha estat clar: els fets imputats al treballador no s’han pogut demostrar, per tant, l’acomiadament és improcedent.
A la fi de juliol de 2021, la Direcció de BSM obria un expedient disciplinari a aquest treballador, que va finalitzar amb acomiadament. Els principals motius que s’argumentaven per a dur a terme l’acomiadament van ser la transgressió de la bona fe contractual, així com dur a terme unes activitats privades incompatibles amb les seves funcions.
Per part del company, es va presentar la corresponent demanda per acomiadament improcedent, amb sentència favorable del jutjat social del passat 03 de maig de 2022, que qualificava l’acomiadament com a improcedent i obligava a la Direcció de BSM a readmetre al treballador en el seu lloc de treball o en cas contrari li abonés una quantiosa indemnització de milers d’euros.
La Direcció de BSM, va decidir recórrer aquesta sentència, sent declarat l’acomiadament com a improcedent novament per la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a la fi del passat mes de febrer.
Després de gairebé 2 anys des de l’acomiadament, aquest mes passat el company acomiadat ha rebut la quantitat econòmica que constava en la sentència judicial.
La Direcció de BSM demostra que maneja els diners públics, de tots els contribuents de Barcelona, com si fos seu, malbaratant-ho per al pagament de recursos i de la indemnització per un acomiadament improcedent i injustificat que mai hauria d’haver-se realitzat.
Ha quedat clar i demostrat que els fets objecte d’imputació per a acomiadar a Sebastian, no han estat provats i tal com dictamina el propi jutge i consta en la sentència:
“En el caso que nos ocupa, la carta de despido es muy extensa y se imputan muchas conductas y además de que algunas no han estado acreditadas, otras se acreditan hechos parciales o circunstanciales que no concuerdan con el contenido de la carta y finalmente algunos si que son ciertos, pero no se pueden cualificar como suficientes para justificar la máxima sanción prevista en el régimen disciplinario laboral.”
“Como hemos visto, la carta de despido describe toda una serie de hechos, los cuales los califican de transgresión de la buena fe contractual, pero si tenemos en cuenta los hechos verdaderamente acreditados, no se puede llegar a esta conclusión, ya que las actividades privadas estan perfectamente asumidas y autorizadas por la dirección del Port Olímpic y no se ha demostrado ningún trato preferente a los clientes del demandante por encima de otras personas, la cual cosa nos lleva a que la actuación imputada al trabajador no se ha demostrado y de esta manera no se puede aplicar la sanción de despido, y esto significa que se ha de declarar la improcedencia del despido.”

Si tal com acabem de veure, l’acomiadament no es va poder justificar, per què es va acomiadar a Sebastián?.
Han estat dos anys d’ansietat davant un procés llarg, d’incertesa per no poder defensar una honorabilitat destruïda, degut entre altres, al fet que el Director del *Port *Olímpic d’aquest moment, va reunir el personal de la unitat per a explicar la situació de l’expedient de Sebastián. Acusant-ho d’haver-se beneficiat de la seva posició en contra de l’empresa, fins i tot, de robar. Unes acusacions que en cap moment van tenir en compte els drets del treballador, la seva presumpció d’innocència, ni el seu honor.
Aquesta falta de consideració va ser posada en coneixement, per part de la representació de les persones treballadores al Codi Ètic de *BSM, però aquest estament va negar que hi hagués hagut comportament reprovable per part del director en qüestió, demostrant ser un altre tentacle més per a perpetuar un sistema viciat i que viu de l’aparença.
Potser no és greu que, davant un expedient recentment obert, un Directiu expliqui a tota una plantilla que aquesta persona ha comès actes flagrants? No és greu que aquest Directiu doni detalls dels detalls d’aquest expedient, sense que la persona acusada s’hagi pogut defensar? Si aquests comentaris haguessin estat realitzats per qualsevol altra persona treballadora de *BSM amb categoria inferior, haurien actuat igual?.
Des de CCOO pensem que no. Sabem que *Sebas molestava a la Direcció del *Port i a la Direcció de *BSM, perquè no es deixava doblegar, no acceptava directrius o imposicions mancades de sentit, perquè els seus més de 30 anys d’experiència i bon fer estaven per sobre de les negligències i de les incompetències d’aquelles persones que dirigeixen el *Port *Olímpic i aquesta empresa, les quals tenien una escassetat flagrant d’experiència en el sector.
Mesos després el Director del *Port *Olímpic, va poder desvincular-se de *BSM amb una condicions extraordinàries, per “els grans serveis” prestats a la Direcció de *BSM.
Amb aquest acomiadament la Direcció de *BSM, va dur a terme el seu propòsit de contractar personal del seu gust, a imatge i semblança seva, pròxim als ideals d’aquesta Direcció de *BSM, per a així aconseguir que cap responsable o persona amb càrrec en el *Port es rebel·li contra el seu amo.
No obstant això el mal ja està fet. Sebastián ja ha perdut el seu treball, amb una reputació tocada, perquè plana sobre ell l’ombra de la sospita. L’ansietat, la impotència i la inseguretat són danys davant els quals no existeix diners que els compensi.
La Direcció de *BSM està demostrant ser una màquina trituradora de drets i del respecte cap a les persones. Algú ha pensat que hauria estat de Sebastián, el qual ha resultat ser innocent, amb tres fills i sense treball?
Des de CCOO ens congratulem que s’hagi fet justícia i que aquest company hagi netejat la seva reputació.
Ara toca preguntar-se:
Qui serà, per part de la direcció de *BSM, la persona que assumeixi la responsabilitat d’aquest greu atropellament?
Qui es farà càrrec de reposar els diners públics pagats per un acomiadament improcedent injust i arbitrari?
A CCOO, tenim la resposta: