En aquests últims mesos, hem estat coneixedors d’una actuació preocupant, desmesurada, totalitària i caciquil, per part de la Direcció de BSM, cap a 2 persones treballadores de BSM pertanyents al grup de fora de conveni, en aquest cas persones de nivell 4.
Totes dues persones van ser acomiadades de la manera més vil possible, tractats com a delinqüents per part de la Direcció de BSM amb la inestimable col·laboració de la Direcció de Persones, exercint d’agutzils de BSM.
Des d’aquesta informació no entrarem a qüestionar els motius dels acomiadaments, ja que manquem de la informació necessària que la Direcció de BSM ens ha negat i que per aquest motiu ha estat denunciada per part del Comitè d’Empresa davant la Inspecció de Treball, obtenint ja la primera resolució amb sanció per falta GREU.
En tot cas, hem d’advertir que l’absència d’informació ens convida a sospitar que es tracta de decisions capritxoses, que obeeixen a alguna mena de revenja o vendetta, més que a qüestions professionals.
El que ens sembla més qüestionable han estat les formes de conducta d’aquesta Direcció de BSM i és aquí on volem parar-nos i informar detingudament per a explicar en quines condicions laborals està el personal de fora de conveni, sobretot pel que fa al nivell 4 (Caps d’àrea), persones que tenen responsabilitats i personal al seu càrrec, però que estan sotmesos al control dels nivells superiors (0 al 3).
Primer de tot, hem de qüestionar perquè existeix personal de fora de conveni, més enllà del personal d’alta direcció, el que sí que té una normativa diferent. És públic i conegut el cas de Metro de Barcelona, on es va portar a judici a la Direcció de Metro per disposar de massa personal fora de conveni sense estar justificat. La sentència va reconèixer el seu ús abusiu i obliga a incloure a aquest personal en conveni. Encara que després la realitat és que després d’anys d’aquesta sentència continuen negociant la seva inclusió en conveni, tasca més que complicada.
La realitat és que el personal fora de conveni manca del legítim control sindical dels seus drets i acords, així com de les seves retribucions i increments salarials, deixant en una mera negociació entre particulars qualsevol qüestió laboral o salarial. Davant aquests fets, queda clar que el personal de nivell 4 té més dificultats a l’hora de reclamar de manera individual qualsevol possible millora, i si alguna persona incomoda a la Direcció de BSM, l’acomiaden sense previ avís, estant a la total mercè d’aquesta.
Centrant-nos en la qüestió, tot explota fa uns mesos, quan una persona treballadora del nivell 4 es posa en contacte amb nosaltres per a informar-nos que acaba de ser acomiadada de manera fulminant, sense previ avís, sense obertura d’expedient per part de la Direcció de BSM i sense comunicar res al Comitè d’Empresa, com és la seva obligació legal. Fet, com comentàvem anteriorment, pel qual BSM ha estat denunciada i sancionada per la Inspecció de Treball amb falta GREU i la conseqüent sanció econòmica.
Ens sembla molt greu acomiadar a qualsevol persona sense una obertura d’expedient prèvia, sense poder defensar-se i sense poder sol·licitar l’assistència de la representació sindical, sent fets molt greus que vulneren els drets de les persones treballadores i que, per descomptat, han posat en mans dels seus advocats per a realitzar la demanda judicial corresponent.
Posteriorment, fa unes setmanes, va ser acomiadada una altra persona d’idèntica categoria, de les mateixes maneres i formes que l’anterior, casualitat o no, de la mateixa unitat: l’Anella Olímpica.
Insistim que no valorem els acomiadaments, no som jutges ni tenim la informació necessària, però sí que qüestionem i critiquem les maneres d’actuar d’una Direcció de BSM que presumeix de treballar per VALORS que sap vendre molt bé com una empresa responsable socialment. Quan es treuen la pell de xai és realment quan s’adverteix que els mou més el favoritisme capritxós i les falses lleialtats.
Tots dos acomiadaments han estat mitjançant expedients disciplinaris amb el greuge que comporta per a les persones treballadores no poder cobrar cap indemnització fins que es demostri en seu judicial si el motiu de l’acomiadament és real o no. Davant la possibilitat de resoldre’s tots dos casos en seu judicial, la Direcció de BSM, en acte de mediació davant el Departament de Treball, ha reconegut la improcedència dels acomiadaments i accepta pagar la indemnització corresponent, demostrant que les informacions aportades per a justificar els acomiadaments eren falses i no demostrables.
En tots els anys que havien treballat aquestes persones a BSM, cap havia estat expedientat, sancionat, ni informat de cap possible irregularitat o falta en el treball i d’aquí ve que sorprengui, més si cap, aquest tipus d’actuacions per part de la Direcció de BSM, que disten molt del que pregonen i venen.
Aquesta Direcció de BSM tampoc valora i pensa en el personal que es queda treballant en les seves posicions. Després de la terra cremada, que viuen i observen directament aquests acomiadaments i que tampoc els entenen, ni pels fets ni per les formes utilitzades i que pateix les conseqüències de l’exposició a aquests riscos psicosocials, que abans o després acaben passant factura.
Denunciem notòriament el mal ús que fa la Direcció d’aquesta empresa pública, dels seus recursos, per a pagar sancions per vulneració de drets, així com acomiadaments improcedents.
