L’any 1998 van tenir lloc les quartes eleccions sindicals en democràcia.
Teníem dos patronats, el d’esports i el de Granja Soldevil·la.
El personal funcionari de l’Ajuntament i el personal laboral dividit en dos col·legis electorals: personal tècnic i oficis. CCOO va presentar candidatures en tots i va obtenir la totalitat de delegats i delegades en el sector de personal laboral en ambdós col·legis i ambdós patronats.
En el sector de funcionaris i funcionàries, CCOO va obtenir tres dels cinc delegats i delegades: Albert Ferré, Isabel Martínez i Valeriano Pérez ; la UGT n’obtingué dos. Isabel Martínez seria substituïda, a meitat de la legislatura per José Luis Casado Martos, que dimitiria al cap de poc temps, i seria substituït per Cecília Nieto Villalba.
Els delegats i delegades del personal laboral a l’Ajuntament van ser: Ana Sánchez Gago, Baldo Oriols Selvas, Rodrigo González Blanco, Tino Martínez González i Francisco Rueda López.
En el Patronat Granja Soldevila els representants van ser: Isabel Terrones Bautista, Jordi Umbert Juliana i Toni Altayó Morral (el Jordi Umbert i el Toni Altayó van ser substituïts, a mitjan mandat, per Carles Feiner Alonso i Emilia Chinchilla Marimón).
En el Patronat d’Esports els representants eren: Joana Sánchez López, Maria Rosa López i Eulogio Rejón. El delegat LOLS va ser Pedro Piqueras Fernández, que seria substituït al cap de poc temps per Pedro Campos Fernández.
Catorze delegats i delegades de CCOO d’un total de setze delegats i delegades entre funcionaris, personal laboral i patronats significava un absolut èxit del nostre sindicat i la seva total consolidació com a força sindical pràcticament única al nostre Ajuntament i patronats. CCOO es va consolidar com a referent sindical i sobre la nostra organització va recaure, novament, la responsabilitat de representar, defensar i millorar les condicions laborals dels treballadors i treballadores i la responsabilitat de vetllar per una administració pública més justa, transparent i democràtica. Cada quatre anys, els nostres companys i companyes copaven gairebé totalment aquesta representació, fruit del seu treball seriós, honrat i efectiu.
El company José García Uclés seguia al capdavant d’una secció sindical, cada vegada més gran, amb més de quaranta afiliats i afiliades i amb més responsabilitat. L’alt nombre de delegats i delegades de CCOO va permetre disposar d’una borsa horària suficient per poder alliberar algun company, com és el cas d’Albert Ferré: els seus coneixements sindicals i la seva empenta li feien haver de dedicar cada vegada més temps a tasques comarcals, no només al nostre Ajuntament, sinó en molts altres, on la força i la presència de CCOO no era tan acusada com en el nostre.
