Qui som?

En quin any vas arribar a Santa Coloma de Gramenet i per quin motiu?

El primer contacte amb la ciutat va estar la presentació de la documentació a l’Ajuntament per tal de poder participar en una oposició de funcionari.

Quan vas començar a treballar a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet?

El dia 7 de febrer de 1979, vaig començar a treballar com a conserge a l’escola Virgen Inmaculada (mòduls) en el lloc on hi havia hagut els mòduls, ara hi ha els equipaments del Centre Cívic i de l’Escola Bressol Municipal Els Pins.

Recordes quan vas iniciar la teva militància a CCOO de Catalunya?

Jo no estava afiliat a les CCOO, però si que hi vaig tenir contacte, arran d’una feina anterior en el sector de l’hostaleria. L’experiència amb el sindicat va estar molt positiva i em va predisposar a afiliar-m’hi quan vaig entrar a treballar a l’Ajuntament.

Què recordes de la creació i primera vinculació amb la secció sindical de CCOO?

Als pocs mesos de començar a treballar a l’Ajuntament m’hi vaig afiliar, en aquell moment la persona responsable de la secció sindical era l’Antonia Hernández. Cal fer esment que el 3 de abril de 1979 hi va a ver les primeres eleccions municipals després de la dictadura, la qual cosa, va suposar un gran canvi en la situació interna de l’Ajuntament. L’entrada dels primers alcaldes i alcaldesses democràtics van suposar un augment notable dels servis a la ciutadania i de les

plantilles, especialment de personal en règim laboral.

Quin moment recordes més important en la secció sindical de CCOO?

És difícil, però els més remarcables van estar: l’inici de la negociació col·lectiva i les primeres eleccions sindicals l’any 1982. No hi havia a penes normativa sindical i de negociació col·lectiva a l’administració local era a les beceroles, gairebé tot estava per fer. Actualment, però, la negociació col·lectiva està tant encotillada que el marge de maniobra és més reduït.

Quin record t’agradaria esborrar d’aquests anys en la direcció de la secció sindical o de l’activitat sindical dintre de l’Ajuntament?

Hi ha hagut moments difícils, especialment quan hi ha hagut acomiadaments o l’intent de fer-los. També hi ha hagut moments en què he estat a punt d’engegar-ho a fer punyetes, especialment en algun període en el qual, segons el meu parer, la secció sindical va perdre la seva independència d’acció sindical.

En aquests anys d’acció sindical, com valores l’evolució en l’Administració Pública?

D’ençà de les primeres eleccions locals el 1979, els canvis a les administracions locals han estat brutals, els serveis a la ciutadania s’han incrementat notablement i la gestió s’ha modernitzat, com a la resta del sector serveis.

Quina és la teva valoració actual de l’acció sindical unitària a l’Ajuntament?

Vaja, no és fàcil, però tal com estan anant les coses en els últims anys, l’acció sindical unitària amb l’UGT és del tot necessària.

Què li diries a un treballador o treballadora jove que s’incorpori a l’Ajuntament?

Que si vol millorar les condicions laborals de la col·lectivitat, convé la sindicació, és la garantia que la veu del treball sigui tinguda en compte en els diversos àmbits de negociació col·lectiva, a banda dels serveis que ofereix el sindicat a l’afiliació.

Quina és la teva valoració de la incidència de la pandèmia en l’Administració Pública i especialment a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet?

La incidència de la pandèmia ha afectat la manera de relacionar-se amb la ciutadania i, soc de l’opinió, que les administracions han posat entrebancs al contacte directe amb la ciutadania. El pitjor de tot és que quan s’acabi la pandèmia, no es reverteixi la situació; això, malauradament, no és exclusiu de les administracions públiques, en el sector bancari passa el mateix o encara més punyent.

Creus que el teletreball ha vingut per a quedar-se entre nosaltres?

Una de les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19 ha estat que el treball no presencial s’hagi introduït a les administracions publiques. Sí, crec que continuarà havent t‘hi teletreball, en el nostre Ajuntament, però, no d’una manera generalitzada, només per a alguns llocs de treball molt específics i per a persones que ho demanin per la seva situació personal i/o familiar. També crec que el teletreball no hauria de ser de més de dos o tres dies setmanals.

Com valores l’àmbit de prevenció de riscos laborals al nostre Ajuntament?

Aquí en ve al cap el company Antonio Muñoz per la seva gran tasca en la implantació de la prevenció dels riscos laborals a l’Ajuntament, fent pedagogia i, també, a base de denúncies a la Inspecció de Treball; també vull fer esment de l’aportació de la companya Merche Fdez. Ruzafa, continuadora de la tasca. Estic convençut que la dedicació d’aquestes persones ha estat fonamental per a què l’Ajuntament avances d’una manera ferma en la prevenció de riscos laborals.

Què creus que hauria de fer l’Ajuntament per millorar l’estabilitat laboral dels treballadors i treballadores?

Reforçar amb més efectius el servei de selecció de personal, si no és així, no es podran tirar endavant les ofertes públiques d’ocupació en els terminis que correspon.

Pots finalitzar la frase, la revolució feminista serà ….

Ja m’has canviat la pregunta, jo sabia que “la revolució serà feminista, o no serà”, la qual cosa, comparteixo totalment, però, atesa la frase que he de completar, és possible una veritable revolució feminista que no avanci cap a una nova societat ni patriarcal, ni capitalista?

Quin futur li veus a la nostra secció sindical?

Desitjo que sigui molt bo, el gran repte és que hi hagi un relleu generacional. El lideratge de la secció sindical ha estat cabdal en la bones condicions laborals que es gaudeixen a l’Ajuntament.

Seguiràs vinculat a CCOO de forma activa?

Segueixo afiliat al sindicat, però, per temes familiars, no d’una manera activa.

Una recomanació de llibre?

El mes passat quan era a Lleó vaig llegir la novel·la “Doña perfecta” de Benito Pérez Galdós i hem va agradar força.

Un lloc per viatjar?

És difícil, però, quan pugui, m’agradaria tornar a fer un recorregut per Galícia i Portugal.

On prendràs una cervesa a Santa Coloma?

El més habitual és fer-ho en el bar Piscis.

Gramenet de Besòs, 12 de juny de 2021

Santi Serra

Secretari General Secció Sindical de CC.OO de l’Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet

Quan vas començar a treballar a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet?

He treballat a l’Ajuntament en diversos períodes. El primer de 1990 a 1993 on vaig viure el pas del col·lectiu de treballadors de promoció econòmica a Grameimpuls, SA, empresa amb la qual va “acabar” la relació laboral el 31 de desembre de 1993 (el perquè hauríeu de preguntar-li als directius de l’empresa). Després de treballar en diversos ajuntaments (fonamentalment Badalona) i en l’empresa privada, vaig tornar, després d’unes proves per a conformar una borsa, en un segon període a l’Ajuntament el 17 de novembre de 2014 a l’11 de març de 2018 on vaig prestar servei dins el departament de Gestió de Prestacions Socials fins que vaig marxar a l’Ajuntament de Sabadell. Finalment, després de les corresponents oposicions, vaig obtenir plaça com a administratiu i vaig incorporar-me l’1 de novembre de 2019 al Servei de Gestió Tributària.

Recordes quan vas iniciar la teva afiliació a CC.OO de Catalunya?

El moment exacte no el recordo però en el meu carnet del sindicat la data d’afiliació és el primer de maig de 1984. Bona data per afiliar-se. O sigui fa ara 37 anys que estic a les CCOO.

Què recordes de la unió local CCOO a Santa Coloma de Gramenet?

Recordo moltes coses. La Secretaria de Joves i les lluites i mobilitzacions contra el Plan de Empleo Juvenil que condemnava els joves a la precarietat, a ser mà d’obra barata i a impedir-nos la planificació d’un futur digne. També, amb tristor, recordo determinats períodes on s’anava perdent la poca indústria que hi havia a la ciutat i que feia que, més d’una vegada, agaféssim el telèfon a les cinc del matí per a rebre la notícia que algun empresari havia desmantellat el taller o la petita fàbrica que tenia a Santa Coloma. I, sobretot, el que més m’ha quedat impregnat, suposo que pel moment que vivíem i d’on veníem, era el dinamisme de les discussions, l’esforç en argumentar propostes sindicals i, fins i tot, la passió en les formes. La vida canvia i cal canviar amb l’entorn, tot i que el fons sigui igual.

Quin moment recordes més important en la secció sindical de CCOO?

Com deia, recordo la passió en la defensa de propostes sindicals quan ens trobàvem en la discussió dels convenis o de les plataformes sindicals. Eren moments d’alta intensitat en les propostes i de confrontació d’idees que, en general, ens ajudaven al sindicat a avançar. Un cop expressada l’opinió de cada persona, finalment hi havia un acord majoritari i era defensat per tothom. Teníem (i continuem tenint, tossudament) una alta consideració del que és col·lectiu per sobre dels interessos individuals.

Quin record t’agradaria esborrar d’aquests anys de vinculació a CCOO?

No crec que s’hagi d’esborrar res. De fet, és gràcies als bons moments però també als no tant bons, que s’ha anat construint aquesta eina que ara tenim per a la defensa dels interessos de les persones treballadores (jo encara continuo incloent el concepte de classe obrera) com és el sindicat. Més que esborrar, cal aprendre d’allò que no ens ha anat bé. Reflexionar i treure conclusions per a millorar.

En aquests anys d’acció sindical, com valores l’evolució en l’Administració Pública?

És una resposta complexa. Per definició l’administració pública sempre va darrera dels esdeveniments socials donat que disposa d’uns processos molt lents per a adaptar-se als canvis. Tot i això crec que s’han de valorar dues coses: la primera, el compromís dels treballadors i treballadores públics que, potser de vegades d’una manera voluntarista, realitzen les seves funcions, de manera precària, per tal d’oferir el servei públic de manera adient a les persones. Pot haver de tot però, en general (i si analitzem com ha anat la pandèmia), en els moments més durs, el compromís del personal públic ha quedat més que confirmat i, els serveis, s’han mantingut per l’aportació important del personal públic. Aquest element ha estat una constant però, com deia, darrerament s’ha donat de manera més creixent per que la situació generava una necessitat més imperiosa d’actuació pública en salut, en serveis socials, en seguretat, en docència,…

L’altra qüestió a valorar és realment si existeix, des de les direccions polítiques i els directius públics una mentalitat de repte davant el canvi o no. En funció d’aquests lideratges el dinamisme de l’organització pública és d’una manera o d’altra. Per exemple, cal adaptar els procediments a la nova llei 39/2015 fonamentalment en l’adaptació electrònica. Doncs bé, si en un ajuntament s’ha tingut una visió moderna, amb lideratge emprenedor, doncs aquesta transformació s’ha realitzat, no sense problemes, però s’ha realitzat. Si no es té aquesta mentalitat o actitud doncs les transformacions són més difícils i, per tant, el servei menys eficient. Així, n’hi ha administracions que es troben des de fa molts anys dins l’estratègia del New Public Manegement (nova administració pública) que centra la seva activitat en el ciutadà i, a més, realitzant els serveis de la manera més eficient possible. També n’hi d’administracions que, per contra, encara no han superat la fase burocràtica.

Com deia en Ricard Gomà en un article que vaig llegir fa ja temps, l’administració no és quelcom sobrenatural ni desconnectat dels èxits i les misèries humanes. L’administració depèn de cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la mateixa manera que la ciutadania depèn, en bona mesura, del bon o mal funcionament de l’administració. De com es resolgui la forma de veure aquesta dicotomia en dependrà la evolució o involució de l’administració. Vaja estem parlant d’ideologia. Estem parlant de la necessitat de recuperar el concepte del que és “col·lectiu”.

Quina és la teva valoració actual de l’acció sindical unitària a l’Ajuntament?

Des del meu parer, els àmbits de negociació han desaparegut o, millor dit, no realitzen la feina que han de fer que és negociar i arribar a acords en benefici de tothom. S’han convertit com un tràmit més en un expedient per tal que arribi complert al ple municipal. Davant d’això cal fer una reflexió des de la part social. Sabem que els sindicats que existim a l’Ajuntament representem sensibilitats diferents, diverses formes de veure les relacions laborals i socials, però això ho hem de convertir en un punt fort de la nostra acció col·lectiva. És a dir, més enllà del que pensem cada organització, hem d’esforçar-nos per a arribar a punts en comú que permetin acció sindical conjunta i, si cal (segur que sí), mobilitzar el personal de l’Ajuntament per a assolir aquells objectius, aquelles reivindicacions que ens plantegem tots i totes. És la única manera, crec, de fer virar la concepció actual de la direcció de l’ajuntament en quelcom més productiu per als interessos del personal municipal.

Tres idees força pels propers anys en la Secció Sindical?

Ras i curt. Treballar proposta pròpia, amb la participació del major número de persones possible. Compartir aquestes propostes amb la resta de persones de l’organització municipal i arribar a punts d’entesa per a treballar colze a colze i assolir el que ens marquem. Fer entendre a tothom que només la mobilització unitària és la forma millor de defensar els interessos col·lectius i que, dins aquest vaixell, hi som tots i totes, sense excepció.

Què li diries a un treballador o treballadora jove que s’incorpori a l’Ajuntament?

Li diria el que no li diu l’empresa quan arriba: benvingut o benvinguda i que conegui que dins l’Ajuntament n’hi ha gent que l’escolta en els seus neguits, desconeixements i problemàtiques concretes i tracta de reconduir les situacions en positiu. Però també que es plantegi ser el protagonista de la seva vida i, en aquesta, la tercera part estem treballant. Per tant que sigui també protagonista en la vida laboral: que proposi, que analitzi, que critiqui, que s’organitzi. Si pot ser, millor a CCOO, però en qualsevol cas que s’organitzi.

Quina és la teva valoració de la incidència de la pandèmia en l’Administració Pública i especialment a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet?

Com comentava abans, la pandèmia ha generat situacions de difícil gestió, a tots els nivells, però el personal de l’Ajuntament, no sense problemes i errades, ha estat a l’alçada. Des dels serveis socials als de seguretat, passant per l’aparell més administratiu, d’informació ciutadana o del personal considerat com a essencial, hem treballat per tal que l’administració local, des de les seves competències i possibilitats d’actuació, esdevingués un coixí que mantingués la dignitat de les persones en aquests moments durs i donés resposta a les incerteses reals que ha generat la pandèmia. Per tant la valoració no pot ser més que positiva. El que no pot considerar-se tan positiu és que, un any després, els responsables municipals encara no hagin tingut el detall humà de mostrar un agraïment institucional per aquest sobre-esforç que s’ha hagut de realitzar i que, de fet, havíem acordat, entre totes les organitzacions sindicals i l’empresa, al mes de maig, que es realitzaria aquest agraïment, com d’altres administracions ja han fet. Òbviament ens paguen per fer la nostra feina però quan es dóna el 110% d’un mateix en moment difícils, és de justícia que es reconegui i s’agraeixi.

Creus que el teletreball ha vingut per a quedar-se entre nosaltres?

De moment crec que ha vingut a fer evidents les nostres carències. Cal millorar els sistemes i procediments electrònics per a poder oferir serveis independentment del grau de presencialitat o no. Ha estat una forma nova de treballar que promou un canvi de mentalitat. És positiu poder treballar des d’un entorn conegut i majoritàriament amable com és casa nostra. Però, com tot, té certs perills. No és pas només un element de conciliació laboral i familiar (que li preguntin en pandèmia a mares i pares que han tingut els petits i petites a casa i com s’ho han hagut de combinar, res de conciliació) sinó de canvi de mentalitat. El teletreball requereix organització més adient dels recursos humans (inclòs establiment d’objectius reals i efectius d’aquelles persones que poden teletreballar), formació en TIC i les problemàtiques derivades (seguretat i salut en el teletreball), noves formes de relacionar-se i interactuar en els equips… Per a què tot això? Per a afavorir la relació entre la ciutadania i la institució; afavorir un millor medi ambient per l’eliminació de les necessitats de desplaçament a la feina; i, entre d’altres coses, afavorir millors condicions de treball de les persones. Pensem que, per exemple, en el Districte Administratiu de la Generalitat, a la zona franca, ja no es disposa de “la meva taula”, “el meu entorn” o coses així sinó que, amb l’ordinador es pot realitzar qualsevol de les funcions encomanades al personal de la Generalitat des de qualsevol indret.

Per aquestes raons, entre d’altres, crec que el teletreball ha de quedar-se. Caldrà veure com s’ordena, qui ho pot fer i quins reptes i riscos ens planteja, però penso que ha de quedar-se.

Com valores l’àmbit de prevenció de riscos laborals al nostre Ajuntament?

Quan abans esmentava l’esforç del personal de l’ajuntament en la situació difícil de pandèmia també em referia als companys i companyes que estan en el departament en concret. Han patit en primera persona haver de gestionar quelcom tant greu com la pandèmia sense els recursos suficients per a realitzar tot el que cal. Han de ser també receptors del suport i agraïment de cadascuna de les persones que treballem a l’Ajuntament. En qualsevol cas només proposaria una reflexió: com és que en el decurs d’un any una part important de l’equip s’ha anat a desenvolupar activitat de prevenció a d’altres administracions? Es per millors condicions, més estabilitat, més reconeixement? Que cadascú respongui com cregui. Consolidar equips de treball en espais claus significa donar tot això.

Què creus que hauria de fer l’Ajuntament per millorar l’estabilitat laboral dels treballadors i treballadores?

És complicat. Però d’entrada hauria de voler millorar aquesta estabilitat. Ho ha dit Europa; és una voluntat de l’administració general de l’estat; s’està negociant a la Generalitat. Aquí, de moment, ni està, ni se l’espera aquesta voluntat. Correm a fer processos per a directius i directors i en algun col·lectiu més localitzat però de la resta passen els anys i no es realitzen convocatòries. Es té al personal en una temporalitat inacceptable. Voldria recordar que l’obligació és reduir-la al 8% a finals de l’any 2021, però tot i això, no es convoquen. Així tenim alguns serveis totalment sobrepassats (com, per exemple, l’atenció bàsica de serveis socials o gent gran o, fins i tot recursos humans, o…)

Un cop tens voluntat hauria de posar-se a sobre de la taula les possibilitats, dialogar i ser receptiu a les propostes dels sindicats. I finalment posar això en pràctica. No és pas senzill però si ens hi posem, entre tothom, poder donar estabilitat a la plantilla sense deixar la gent abandonada a la seva sort.

Pots finalitzar la frase, la revolució feminista serà ….

…part necessària de la revolució social. O com expressava un grup feminista, la revolució serà feminista, o no serà.

Una recomanació de llibre?

N’hi ha molts, per sort, i pels tots els gustos. En faré dues de recomanacions.

Un títol pel contingut, pel que ha representat l’autor i per que ens dona pautes de com hauríem de comportar-nos és “Paraules d’Arcadi” de l’Arcadi Oliveres.

D’un escriptor local i poeta, ara començaré un llibre en el qual hi tinc dipositades moltes expectatives, “Pla 10 de l’espai exterior” d’en Jordi Valls. La poesia és tot un món que descobreixes cada cop que obres un llibre.

Un lloc per viatjar?

El món. M’agradaria viatjar a diversos indrets. Tinc una esperança de viatjar, en algun moment, a Nova Zelanda. Tot i així, com diu en Llach, “el meu país es tant petit” i haig de dir que encara em queden molts llocs per a visitar i descobrir de Catalunya. A casa ens centrem en intentar, quan es pugui, realitzar aquest turisme proper i respectuós amb l’entorn. I, si em permets, realment es poden descobrir veritables meravelles relativament a prop de casa.

On prendràs una cervesa a Santa Coloma?

Depèn del moment. Un dissabte a l’hora del vermut als jardins de l’Isalba. Per dinar, de tant en tant, fem la cervesa al 1982. Quan es pugui sortir a sopar, possiblement ho celebrarem a la Fàbrica (Ca la Sisqueta). És important l’entorn i la companyia per a convertir l’acte de fer una cervesa amb quelcom agradable.

Gràcies Santi!!!