L’1 de maig de 1886, dos-cents mil treballadors i treballadores de Chicago van iniciar una vaga per demanar una jornada de vuit hores, no demanaven una altra cosa, només no treballar més de vuit hores. Quatre dies més tard, després de moltes manifestacions i tensions, en l’inici de l’aturada de la jornada laboral, va haver-hi una batalla campal i la policia matava a quatre persones a trets. A finals de maig d’aquell any, diverses patronals, per la pressió i la força de la classe obrera, van acceptar la reivindicació de vuit hores de treball diari.
Sembla impossible avui dia que un fet similar, evitant la violència clar, torni a passar. Per què? Com hem arribat a una fractura en el concepte de la unitat social?
Tenim un sistema analgèsic a la televisió i altres mitjans. Notícies enganyoses a xarxes socials i campanyes dirigides per organitzacions d’ultradreta que precisament busquen la polarització i la fractura del pensament social. A més, el discurs de la por es respira en l’aire com si d’un virus es tractés…, “no aixequem massa la veu que ens acomiadaran del treball, o pitjor…, les elèctriques ens tallaran el gas i la llum, a pagar i a callar”.
Tot i el fum que dificulta veure el futur amb claredat i valentia, tothom ha de tenir present el que volem per a nosaltres i les futures generacions. Tenim motius per sortir al carrer plegats i fer una gran demostració de força.
CCOO estem segurs que la solució passa per contenir preus, apujar salaris i posar fi a les desigualtats. Posar a les persones en el centre de les polítiques econòmiques, laborals i socials i apostar per uns serveis públics de qualitat hauria de ser la prioritat dels poders públics.
Les transicions iniciades, com l’energètica o la digital, han de ser justes i no poden deixar a l’estacada un important gruix de la classe treballadora.
Ara és l’hora de disposar de salaris suficients i dignes, de potenciar l’ocupació estable i de qualitat i d’acabar amb les
desigualtats. La gent treballadora ho tenim clar, aquesta crisi no l’hem de pagar nosaltres!
Tant de bo l’esperit reivindicatiu d’aquell primer de maig de 1886 ompli els carrers de les nostres ciutats.
Us hi esperem al Primer de maig!
