El treball nocturn, la disponibilitat fora de l’horari ordinari i les hores que no es computen ni es retribueixen formen part de la realitat quotidiana de molts mossos i mosses. No és una percepció subjectiva, sinó una situació estructural que impacta directament en la conciliació, la salut i la qualitat del servei públic que prestem.
En aquest segon capítol analitzem com aquestes condicions s’han normalitzat amb el pas del temps i per què és imprescindible que qualsevol acord garanteixi, de manera clara i per escrit, el reconeixement real del temps de treball i de l’esforç que assumeix el col·lectiu.
Exigir garanties no és torpedinar acords.
Participar i mobilitzar-se no és anar contra ningú.
Defensar drets és defensar el cos sencer.
