Un informe elaborat per la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO), després de realitzar i analitzar més de 2.500 enquestes realitzades a zeladors i zeladores en centres públics del Sistema Nacional de Salut (SNS), revela que el 82% del personal zelador considera que la seva professió hauria de ser considerada sanitària. Mateix percentatge és el que exigeix que hauria d’haver-hi una titulació oficial de Formació Professional, una cosa indispensable per a un treball on existeix una interacció contínua amb els pacients, on s’han de conèixer els equips mèdics i els protocols de seguretat, cuidat integral i higiene dels pacients, entre altres raons.
L’estudi elaborat per la FSS-CCOO revela a més que, en una professió sense estudis reglats, el 64% dels i les enquestades denuncien que assumeixen tasques que no els corresponen, tasques que no han estat modificades i que continuen sent les mateixes de l’estatut preconstitucional de 1971. Aquestes funcions, de marcat caràcter “masclista”, continuen estant vigents i per a CCOO es fa urgent la seva actualització per part del Ministeri de Sanitat.
Quant a l’escassetat de professionals, l’informe també posa de manifest que el 69% dels i les enquestades no considera suficient la ràtio de zeladors/as que hi ha actualment, dades que la pròpia Administració dilueix en un conjunt global de números amb la resta de personal “no sanitari”. Segons càlculs de la FSS-CCOO, en l’SNS treballen al voltant de 40.000 zeladors i zeladores, i una ràtio de 0.8 zeladors per cada 1.000 habitants, mentre que en Infermeria la ràtio és de 3.65 per cada 1.000 habitants i de TCAES de 2.65 per cada 1.000 habitants.
D’aquesta manera, per a aconseguir, tal com demanda CCOO, unes ràtios d’almenys dos zeladors per cada quatre infermeres i de dos zeladors per cada tres TCAES, seria necessària la contractació de com a mínim 20.000 zeladors i zeladores més en l’SNS. Amb aquest increment com a mínim, la ràtio per nombre de llits passaria de 35 zeladors/as per 100 llits actuals, a 52 zeladors/as per 100 llits. Amb aquestes dades, s’entén que la majoria de professionals considerin que la ràtio no és suficient, així com que gairebé la meitat (48%) denunciï que tenen sobrecàrrega en el treball.
Des de CCOO reivindiquem, tal com demanda el col·lectiu, la consideració dels zeladors i zeladores com a personal sanitari; el 82% dels enquestats així ho exigeix. Una demanda que respon, entre altres coses, a la polèmica greu que va sorgir en 2020 amb el Ministeri de Sanitat, que excloïa dels seus protocols de prevenció a zeladors i zeladores amb una classificació diferent a la resta de personal sanitari.
Propostes sindicals
La FSS-CCOO recull en aquest informe propostes sindicals dirigides a donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu professional. Algunes d’elles són:
Augmentar el finançament de la Sanitat pública, com a mínim, d’un 7,2% del PIB.
Incorporar amb estudis de les administracions el nombre suficient de zeladors i zeladores per a possibilitar la configuració equilibrada del treball dels equips, sense oblidar que ja de per si mateix les plantilles d’infermeres i tècnics mitjans són deficitàries en el nostre sistema sanitari.
Elaborar per part del Ministeri de Sanitat les dades desagregades dels Recursos Humans del col·lectiu de zeladors per Comunitats Autònomes, per a conèixer la seva distribució en els diferents nivells assistencials, poder redimensionar d’una forma clara i efectiva a les necessitats reals i garantir en un nivell general que no es produeixin desigualtats territorials en la prestació de cures.
Reclassificar al col·lectiu de Zeladors en el grup de classificació C2.
Abordar de manera immediata l’actualització de funcions del col·lectiu.
Abordar la creació d’un nou títol formatiu, de formació professional, amb el Ministeri de Sanitat i Educació.
Consideració dels i les zeladores com a personal sanitari.
Establir un model únic de carrera professional, accessible per a tots, evitant les discriminacions que es produeixen ara entre les diferents Comunitats Autònomes.
Proporcionar una formació continuada, real, àmplia i dirigida directament al col·lectiu.
Adequar les condicions ergonòmiques, l’organització de tasques i activitats per a garantir la salut del conjunt de treballadores.
