REVISTA TRABAJADORA, 85 (FEBRER DE 2025)
LES BAIXES per menstruació incapacitant estan recollides en la Llei orgànica 1/2023, que modifica la 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Van entrar en vigor exactament l’1 de juny de 2023 i amb elles es tracta d’alleujar les conseqüències econòmiques del símptoma de diverses malalties que només ens afecten les dones, aquest dolor menstrual que no sols és una trava per a la nostra salut física i mental, sinó també per al nostre desenvolupament laboral i professional òptim.
Com a requisit per a demanar aquesta baixa protegida, que es cobreix amb una prestació econòmica abonada per la Seguretat Social des del primer dia, s’imposa comptar amb un diagnòstic mèdic que associï la regla dolorosa a alguna malaltia com l’endometriosi, miomes, adenomiosis, pòlips, o ovaris poliquístics, entre altres.
En un principi les especulacions i l’espant van ser grans des dels sectors empresarials atès que, segons el Ministeri d’Igualtat, 6 milions de treballadores estan en edat de menstruar. Avui sabem que hi ha hagut 2444 baixes en 15 mesos d’aplicació, dada que està molt per sota de qualsevol previsió.
Per a posar en valor la insignificància de la incidència d’aquestes baixes protegides podem dir que en 2023 (12 mesos) van tenir lloc 8,8 milions de processos de baixes per contingència comuna. També que tenint en compte que només una de les diverses malalties que poden produir aquestes regles incapacitants, l’endometriosi, segons múltiples estudis, s’estima que pot afectar entre al 10 i al 15% de les dones en edat fèrtil. El personal mèdic coincideix que és desproporcionada la diferència entre les moltíssimes dones que demanen receptes d’analgèsics i antiinflamatoris, amb les poquíssimes que demanen la baixa per regla dolorosa.
La nostra anàlisi de la situació és, d’una banda, que les dones es resisteixen a agafar aquestes baixes protegides per por de l’estigma i a la discriminació, ja que les empreses poden saber la raó de la baixa. Una circumstància l’esmena de la qual hem reclamat des de CCOO. D’altra banda, la raó que als nostres ulls té major pes és el infradiagnòstic de les malalties que produeixen el símptoma, sense el qual no es pot accedir a la baixa.
Cal recordar que totes aquestes malalties que afecten només o de manera molt majoritària a les dones, han tingut molt menor interès per a unes ciències de la salut exercides durant segles per homes, que no han estat alienes a l’androcentrisme que reflecteix el desequilibri de poder en una societat patriarcal. El mateix estudi del cicle menstrual en el seu conjunt, i no sols des de la perspectiva de la patologia, continua presentant una recerca i un estudi sorprenentment insuficients, tenint en compte que afecta la meitat de la població. Clara mostra d’això és l’endometriosi, malaltia els greus símptomes de la qual es consideraven en el passat com a histèria o fins i tot bogeria, sent avui dia el seu origen encara incert, amb un temps de diagnòstic mitjà en el nostre sistema sanitari d’entre 6 i 8 anys. Emmarcant totes aquestes consideracions, tampoc oblidem que històricament s’ha pensat que si s’estudiava el cos de l’home, les conclusions eren extrapolables al cos de la dona, i no ha estat fins als anys 90 del segle passat quan la ciència s’ha adonat que no sols fisiològicament, sinó també socialment, els homes i les dones tenen moltíssimes diferències que no es poden continuar ignorant pel bé de la salut i la vida de les dones. En aquest sentit, afortunadament, en els últims anys hem vist un avanç, encara que l’infradiagnòstic d’aquests problemes de salut que només ens afecten a nosaltres posen en evidència que queda molt camí per recórrer.
La baixa per menstruació incapacitant és un triomf com a acció positiva, i a més fa visible la nostra diferent realitat, però sobretot és justa per a nosaltres, perquè cap dona hauria de normalitzar el patiment en un procés natural, ni molt menys anar a treballar morta de dolor.
Silvia Espinosa (@silviafssccoo) és la secretària de Dones i Igualtat de la Federació Estatal de Sanitat i Sectors Sociosanitaris (@fssccoo).
