Des de CCOO de Catalunya valorem molt positivament que a partir de l’1 de juny la Seguretat Social prevegi tres noves situacions d’incapacitat temporal, amb la publicació de la Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, per donar cobertura i prestació tant a la interrupció de l’embaràs com a les menstruacions incapacitants i a partir de la setmana 39 de l’embaràs.
La visió androcèntrica de la ciència, la investigació, la medicina i, en particular, del sistema de salut ha comportat l’automedicació i la sobremedicació de les dones per fer front a tots aquells mals banalitzats i per suportar les dobles o triples càrregues de feina.
La normalització del dolor de les menstruacions, tant per part de les pacients com per l’entorn sanitari, moltes vegades, amaga darrere una patologia no diagnosticada, com per exemple l’endometriosi, que normalment es diagnostica de manera tardana.
Ja existia el dret a obtenir una incapacitat temporal per a aquelles regles incapacitants, però al mecanisme li mancava agilitat i desincentivava la petició, perquè requereix mecanismes d’automatització amb visites regulars al personal mèdic perquè en faci un seguiment.
S’ha de posar fre a aquesta normalització del dolor que recau només sobre el sexe femení i motivar mesures que equilibrin les condicions laborals de dones i homes i les desigualtats de gènere.
El fet de treballar patint regles doloroses i/o incapacitants molts cops origina més necessitats d’higiene i de medicació, pot afectar la salut o les capacitats laborals de la dona, pot augmentar la possibilitat de patir accidents de treball per una reducció de l’atenció o la concentració, provoca dolors musculars, etc.
Cal implantar la visió feminista per corroborar quins efectes comporta que les dones treballin amb dolor, a banda d’exposar-se a sancions laborals pel fet de caure en errors en el desenvolupament de la feina, a causa del dolor i/o la medicació.
Des de CCOO de Catalunya celebrem la inclusió de la visió de gènere en la salut i el treball, però recordem que queda molt per fer.
Com a societat hem de donar un impuls sòlid a la normalització del cicle biològic de les dones d’aquest país, així com a la visibilització de qüestions de salut que culturalment han estat ignorades i menystingudes per la nostra societat patriarcal.
