Durant la seva intervenció CCOO ha situat la definició d’absentisme que realitza l’OIT i que es refereix a aquelles absències del treball quan l’empresa espera que hi vagis, per tant, a les absències no justificades, que són un fenomen residual sobre el qual les empreses tenen facultats disciplinàries.
Alhora, ha denunciat que en altres àmbits, com ara l’absentisme escolar, s’accepti la definició de les absències no justificades i, en canvi, les patronals i altres entitats insisteixin a incloure en les dades d’absentisme laboral multitud de permisos i absències legalment justificades, contribuint a estendre el tòpic que les persones treballadores defugim de manera deliberada i habitual de la nostra feina.
Així mateix, ha situat les condicions de treball com a un determinant clar de la salut de les persones treballadores i ha fet un repàs de les xifres disponibles que mostren la baixa qualitat preventiva que existeix actualment a les empreses en general i, particularment en els riscos ergonòmics i psicosocials, relacionats amb les dues causes d’incapacitat temporal que més dies de baixa acumulen. També respecte dels processos d’adaptació dels llocs de treball que són clau per poder evitar incapacitats per la feina habitual i per facilitar la reincorporació després d’una baixa mèdica.
A més, ha presentat dades de les estimacions que existeixen en relació amb la infranotificació d’accidents de treball i malalties professionals, argumentant com aquests problemes de salut engreixen les xifres de la incapacitat temporal per malaltia comuna i sobrecarreguen l’ICAM, l’Institut Nacional de Seguretat Social i la Inspecció de Treball quan han d’actuar en les determinacions de contingència que moltes persones treballadores han de sol·licitar.
Les mesures que s’han pres al llarg dels anys (cessió del seguiment i control a les mútues de la incapacitat temporal per contingències comunes o els convenis de col·laboració entre Seguretat Social i comunitats autònomes) han estat bàsicament orientades a la contenció de la despesa econòmica (menys baixes i més curtes), però aquestes pressions no eviten les malalties ni han servit per millorar la curació de les persones. Al contrari, en molts casos s’han produït recaigudes i s’ha allargat la recuperació.
El suposat frau per part de les persones treballadores que al·leguen les patronals no se sosté. Els treballadors i treballadores podem estar sotmeses a quatre tipus de controls en una mateixa baixa mèdica (el del metge o metgessa de primària, el de la mútua, el de la inspecció mèdica i el realitzat directament per les empreses basant-se en l’Estatut dels treballadors). És hora, per tant, d’adoptar noves solucions.
Per això, una vegada més s’ha insistit en la necessitat de reforçar el sistema públic de salut, els controls a les empreses i serveis de prevenció per al compliment de les obligacions preventives i la reformulació de les mútues i de la determinació de la contingència professional.
És necessari també disposar de dades de les baixes mèdiques segregades per sector, saber quantes recaigudes hi ha, analitzar la prevenció de riscos d’aquelles empreses amb més incidència i tenir indicadors per calcular els diners que s’estalvien en prevenció de riscos laborals per restar-los dels costos que els suposen aquestes baixes.
Més informació: Mònica Pérez, responsable de Salut Laboral de CCOO de Catalunya, tel. 689 780 730.
