L’Àrea Pública de CCOO celebra la nova pujada salarial del 0,5% addicional al 2% corresponent a l’increment de 2024 en compliment de l’Acord marc per a una Administració Pública del segle XXI, que s’aplicarà amb caràcter retroactiu amb data 1 de gener. D’aquesta manera, es culmina una pujada salarial global del 9,8% des de novembre de 2022 fins a octubre de 2024, fruit de l’acord pactat amb CCOO i UGT.
No obstant això, l’Àrea Pública de CCOO lamenta que des del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública no s’hagi convocat a la Comissió de Seguiment de l’Acord marc per a una Administració Pública del segle XXI com és procedent i, en un “afany de protagonisme”, s’hagi fet eco d’aquest increment salarial directament a través dels mitjans de premsa.
Davant aquesta situació, el coordinador de l’Àrea Pública de CCOO, Humberto Muñoz, s’ha dirigit per carta a la Secretària d’Estat de Funció Pública per a transmetre el malestar de l’Àrea Pública de CCOO perquè no s’hagi convocat prèviament a aquesta Comissió per a informar els sindicats signants que es procedirà a l’abonament d’aquesta quantitat, tal com estableix en les seves clàusules l’esmentat Acord, i s’hagi comunicat als mitjans que s’està ultimant el trasllat a la nòmina de l’increment addicional del 0,5% en el salari del personal empleat públic per a aquest any 2024 com si fos una iniciativa del Govern, sent, en realitat, una conseqüència del compliment de l’acord pactat amb CCOO i UGT.
En la carta es recalca que cal posar en valor els fruits del diàleg social i els acords amb els sindicats més representatius en lloc d’intentar “apuntar-se” en solitari aquesta pujada salarial, perquè d’aquesta manera sembla una ocurrència oportunista en lloc de la conseqüència de donar compliment als compromisos pactats amb els agents socials.
Finalment, el coordinador de l’Àrea Pública de CCOO lamenta que, després d’una entrevista recent amb motiu del nomenament del nou ministre, s’ensopegui tan aviat amb un obstacle com aquest, perquè més enllà del gest en si mateix, suposa, en certa manera, una fallida en la confiança entre les parts i en la lleialtat institucional que s’ha de salvaguardar.
