Sovint escoltem al mercat, a la parada del bus o a la terrassa del bar: “Has vist a França com han sortit al carrer a protestar? Això sí que és una societat reivindicativa!” Sí, sovint ho escoltem, i molts de nosaltres ho pensem també. Aleshores, què és el que fa decidir-nos per anar al càmping o a passejar per la muntanya en comptes d’anar a la Via Laietana de Barcelona o a la plaça de la Independència de Girona? A banda de voler gaudir del temps d’oci, que és normal, hi ha la sensació generalitzada que els polítics no ens representen, que som en mans del destí i, en conseqüència, adoptem una actitud passiva. Doncs bé, l’esperit de canvi ha de néixer de nosaltres, de les famílies, dels joves, de la classe de treballadora. Si no ho fem, estem legitimant les polítiques neoliberals que ens volen imposar.
Diuen que ens apropem a un canvi de cicle, que està en joc una Europa social enfront d’una Europa capitalista on prevalen els interessos econòmics per damunt de tot. I davant d’això, les CCOO han d’estar unides i fortes. Els que desprestigien els sindicats són els mateixos als quals no interessa una classe treballadora organitzada i combativa.
El Primer de Maig és una bona oportunitat per omplir els carrers i dir ben alt que amb les coses de menjar, no s’hi juga. Sortim a exigir salaris dignes, justos i igualitaris que ens permetin emancipar-nos i arribar a final de mes amb tranquil·litat; uns horaris laborals que ens permetin treballar per viure i no viure per treballar; una igualtat de gènere real, i una sanitat i una educació públiques de qualitat. En definitiva, sortim a defensar l’estat del benestar que sempre hem volgut.
Us esperem el Primer de Maig!Barcelona, 11.30 h, ronda de Sant Pere / carrer de Pau Claris
