Així, avui, 10 d’Octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, és crucial posar la nostra salut mental al centre i analitzar les causes que generen aquests malestar. Tot i la diversitat de les seves causes, gran part dels nostres problemes emocionals tenen una causa sistèmica
reivindiquem no només la necessària dotació de recursos i dignificació de l’atenció psicològica i psiquiàtrica al sistema de salut públic, sinó també l’erradicació del context que les genera. És crucial l’organització sindical i col·lectiva per lluitar contra aquestes violències i, alhora, és d’extrema urgència revertir les conseqüències de les retallades i l’austeritat que ha patit la sanitat pública en les darreres dècades perquè cap persona no quedi sense atenció per no poder fer front al cost desmesurat de l’atenció psicològica privada, o perquè no acabem en una situació de psiquiatrització i medicació del malestar, per tapar la manca de capacitat per derivar el pacient al psicòleg de la Seguretat Social.
També volem reivindicar la necessitat de visibilitzar la importància de la salut mental: anar al psicòleg i/o al psiquiatra no ha d’estar estigmatitzat. Estar malament no fa vergonya i el primer pas per millorar és poder parlar-lo i estar acompanyats pel nostre cercle proper. La visibilització de la importància de la salut mental ajuda, també, a eliminar estigmes i prejudicis i que, un cop trencat el silenci, la persona que pateix no rebi comentaris negatius per part dels seus companys, amics i familiars. És important la construcció d’espais segurs per poder expressar aquest malestar i patiment per evitar que s’agreugi que pugui escalar a la ideació suïcida i la seva materialització.
