Després de mesos fent un diagnòstic de l’entitat, revisant la informació que se’ns ha fet arribar i d’aplegar l’opinió de la plantilla a partir d’una enquesta, hem signat, conjuntament amb la resta de sindicats dels diversos comitès de la FPT, el IV Pla d’Igualtat.
L’hem signat, primer pel mandat rebut a l’enquesta, on més d’un 97% de les persones que han contestat ens han demanat que signéssim el Pla. I segon perquè s’han aconseguit algunes mesures que milloren i flexibilitzen la jornada laboral de part de la plantilla, i era una demanda que s’anava donant desde feia temps.
Dit això, moltes mesures s’han quedat pel camí. La Fundació Pere Tarrés és una entitat molt diversificada, amb diferents convenis i no tots tenen els mateixos drets de conciliació i permisos.
Molts dels llocs de treball de l’entitat són pràcticament vocacionals, poc retribuïts, i amb poques millores respecte als nous drets laborals. La rotació dins dels diversos sectors és molt elevada. Les jornades parcials, la sobrecàrrega de feina, i la poca valoració de la tasca, no ajuden a mantenir una plantilla estable.
És en aquest sentit, que CCOO hem posat sobre la taula un seguit de mesures que podien ajudar a contrarestar d’alguna manera els salaris baixos dels diversos sectors en que opera l’entitat (Lleure, bressol, acció social). Millorar els permisos retribuïts (igualant els diversos permisos dels tres convenis de referència, aconseguint d’aquesta manera que sectors com el d’escoles bressols que són les que tenen menys permisos milloressin les seves condicions), ampliar el teletreball, escollir com i quan es recuperen les hores en aquelles feines on hi ha jornada irregular, excedències amb reserves de lloc de feina per estudis, compromís d’organització laboral que permeti la conciliació en sectors on pràcticament és inviable, i un llarg etcetera…… han sigut algunes de les moltíssimes propostes que CCOO hem presentat i que no han sigut aprovades per l’entitat.
Una línia vermella per l’entitat són les substitucions pel cost que genera. Però no són pocs els centres de treball on augmenta el malestar per la manca de personal substitut quan falta algú, i és evident la sobrecàrrega de feina en aquelles places estructurals on es reparteix la feina sense substitució d’aquelles baixes llargues i previsibles.
No es busca personal? o no es troba personal?
L’entitat haurà de repensar com vol mantenir els diversos sectors que gestiona, pràcticament tots de serveis, quan les condicions salarials i de condicions de treball ens estan passant per sobre. Si una compensació als baixos salaris del conveni del lleure eren les 1695 hores anuals, com ho compensarem quan aquesta jornada sigui per llei?
Com hem cridat repetidament aquests dies de vaga amb les companyes de bressol: La vocació no paga les factures!
Secció Sindical CCOO Pere Tarrés
