A finals de 2018 es va iniciar la negociació del Conveni col·lectiu de Catalunya d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc. Des del començament de la negociació, la patronal va posar de manifest la seva incapacitat per arribar a acords que impliquessin increments de costos sense l’increment previ de les tarifes (preus mòduls) pels serveis que es presten a les diferents administracions (estatal, autonòmica i local). Davant el bloqueig CCOO va convocar una vaga general i diverses vagues parcials al mes de març de 2019. Les mobilitzacions van continuar l’any 2020, tot i el context complicat de la crisi sanitària generada per la COVID-19, així com l’any 2021 (amb un intent fallit de mediació al Departament de Treball per intentar desbloquejar la negociació del conveni i amb diferents reunions amb responsables polítics del govern i el parlament) i l’any 2022 (amb concentracions davant la seu de la patronal, La Confederació, FEDAIA, el Palau de la Generalitat i el Parlament, coincidint amb la Comissió de drets socials).
A finals de 2022 es va publicar un nou conveni marc estatal de “acción e intervención social” que se situava per sobre del nostre conveni, que com a mínim havia de respectar les condicions del conveni marc estatal. Arran de la demanda interposada per CCOO i UGT es va celebrar una conciliació Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) on, al mes de maig de 2023, es va arribar a un acord parcial per modificar les taules salarials (2022-2023-2024) i l’estructura de la classificació professional del Conveni Col·lectiu d’acció social de Catalunya. A més s’acorda un increment en la massa salarial mitjana d’un mínim del 5% en el 2025 i d’un mínim del 5% en el 2026 i s’assumeix el compromís de continuar negociant de bona fe el conveni col·lectiu de l’any 2025 i següents.
D’ençà que es va tancar l’acord parcial el maig de 2023 s’han produït diverses reunions de la mesa negociadora per tal d’acordar el nou conveni col·lectiu que havia d’entrar en vigor l’1 de gener de 2025. Tot i les propostes fetes per la part sindical, la inacció i la manca de concreció de la patronal van portar la negociació a un punt mort, motiu pel qual des de CCOO i UGT es va interposar una nova demanda i la consegüent sol·licitud de conciliació al TLC.
Durant la negociació al TLC, des del juliol de 2024, la patronal ha anat postergant la presentació de la seva proposta i, amb una indubtable mala fe negociadora, acaba plantejant l’octubre de 2024 unes condicions inacceptables per CCOO i UGT, ja que no es respecta l’esperit de l’acord parcial de maig de 2023 i, a sobre, es proposa empitjorar alguns aspectes de les condicions laborals de les persones treballadores. La patronal ha bloquejat la negociació al plantejar que només acceptaria que la pujada de massa salarial mitjana fos com a màxim del 5% en 2025 i del %5 en 2026, convertint en un màxim el que a l’acord parcial de 2023 s’havia establert com a un mínim.
Des de CCOO i UGT exigim que el nou acord pel conveni d’acció social de Catalunya ha de passar per:
- Incloure al 2025 el pagament de tots els complements recollits al Convenio Marco Estatal de acción e intervención social, complint amb l’esperit de l’acord parcial de 2023.
- Mantenir i revaloritzar els complements que ja tenim en el conveni (disponibilitat, valoració i diagnòstic, coordinació i CREI) així com la compensació dels festius.
- Una pujada mínima en 2025 del 3,5% respecte a les taules salarials del cicle general de 2024. A més, s’ha de garantir el 2025 una pujada salarial mínima del 2% per tot el personal de cicle continuat.
- Unificar les taules salarials del cicle general i el continuat, garantit que tothom cobri els salaris base del cicle continuat a partir de l’1 de gener de 2026.
- Una jornada màxima anual de 1.701 hores per totes les persones treballadores. En el cas que la legislació estatal estableixi una jornada setmanal de 37,5 hores, la jornada anual passaria a ser de 1.680 hores.
- Millorar l’excedència voluntària per garantir el dret a reserva del lloc de treball durant els 6 primers mesos.
- Millorar els permisos retribuïts, com per exemple hores per a visites mèdiques, tutories escolars, per fer exàmens oficials, per casament d’un familiar, així com incrementar les hores d’assumptes propis i l’actualització dels permisos de la nova llei de famílies.
- Establir un permís sense sou d’una duració màxima de 90 dies anuals per a tot el personal amb una antiguitat superior a 1 any.
- Uns increments anuals de les retribucions al voltant del 8% a partir de l’1 de gener de 2027.
La situació de les persones treballadores del sector continua sent precària i estem lluny de l’equiparació salarial i de condicions laborals amb els treballadors de la pública que fan feines similars a les nostres.
Des de 2020 l’increment del finançament dels serveis (preu mòdul) aprovats per la Generalitat de Catalunya supera el 18% i ha estat motivat pel necessari increment dels salaris i la millora de les condicions laborals de les persones treballadores del sector. En el mateix període l’IPC s’ha incrementat a Catalunya un 16,27% mentre que els salaris del conveni d’acció social només s’han incrementat en una mitjana del 12,35%. L’evolució positiva del finançament i la negativa del poder adquisitiu hauria de portar les pujades salarials del 2025 per sobre o al voltant del 10%. D’acord amb les nostres estimacions des de 2020 més de 20 milions d’euros han estat espoliats per les entitats a les seves persones treballadores.
No podem permetre que les entitats i la patronal del sector continuïn empobrint als seus treballadors i treballadores, que es continuïn desviant els diners públics que reben per millorar salaris i condicions laborals per cobrir un suposat dèficit històric en les tarifes. Estem davant del lustre de l’espoli a les persones treballadores per part de les entitats del tercer sector.
Les persones treballadores no podem continuar finançant amb una part dels nostres salaris els serveis públics, tal com estan fent una bona part de les entitats del tercer sector amb la complicitat de les diferents administracions, que miren cap a un altre costat.
Ens plantem. Ens fem sentir. Les treballadores del món social exigim respecte, drets i reconeixement!
Què demanem?
A l’Administració que exigeixi a la patronal que els increments de tarifes (preus mòdul, licitacions…) es traslladin prèviament en la mateixa proporció als convenis col·lectius. Primer una taula salarial signada i després la pujada del preu mòdul, per tal de garantir que la mateixa proporció dels increments de les tarifes vagi destinat a les pujades salarials i no que les entitats decideixin quina part del % va destinat a salaris.
A la patronal que desbloquegi la negociació col·lectiva, compleixi amb el que es va pactar en l’acord parcial de maig de 2023, i deixi de ser la responsable de què les persones treballadores del sector a Catalunya siguin les pitjor pagades de l’estat.
A les entitats que, atesa la inacció de la patronal, acordin amb els seus comitès d’empresa i/o delegats sindicals el pagament a compte conveni tant dels increments salarials com dels complements del “Convenio colectivo estatal de acción e intervención social”.
Continuarem lluitant per una equiparació real de les condicions laborals i salarials del nostre sector amb les de la pública, i per un nou model de finançament que garanteixi que a igual feina, igual salari!
