Els Estatuts d’una Fundació són els drets i deures del màxim òrgan de govern de l’entitat. És per aquesta raó que els canvis dels Estatuts marquen un canvi en la manera de fer d’aquella entitat.
El 22 de març la Fundació Pere Tarrés ens informava a la Representació Legal dels Treballadors/es que als Estatuts de la FPT s’havien produït canvis. Canvis al nostre parer significatius i que mereixen una anàlisi més detallada.
La proposta de modificació ve directament del Bisbe diocesà de Barcelona, el Sr. Cardenal Arquebisbe Joan Josep Omella Omella. Els nous canvis que introdueix aquesta modificació dels Estatuts no sabem fins a quin punt responen a una necessitat interna de la FPT o bé a un desig de recentralització per part del responsable últim. És un canvi que ens sembla sobtat i que ens genera un seguit de preguntes i reflexions que passem a resumir.
Per què un canvi d’Estatuts quan només fa 2 mesos que s’havia renovat el patronat, inclosa la presidència? Per què l’Arquebisbat decideix intervenir de manera més decidida en la Fundació, fent canvis tan significatius als seus estatuts?
No és només que ara l’Arquebisbat passi a designar íntegrament a tots els Patrons de la Fundació (recordem-ho, màxim òrgan de gestió de la Fundació Pere Tarrés), sinó que ara passa a incrementar els seus poders de gestió i inspecció en termes de relacions laborals dins l’entitat.
Abans de la modificació, el patronat era un òrgan que s’encarregava de vetllar pel compliment de les funcions de l’entitat assegurant la seva sostenibilitat. Era també qui marcava les línies generals futures de l’entitat, orientava i aprovava els comptes, representava institucionalment a l’entitat i l’ajudava en la recerca de recursos. Els nous Estatuts canvien aquesta figura més general d’acompanyament per una de control, afegint paraules als Estatuts com revisió, fer seguiment, demanar informació, visitar i inspeccionar, entrevistar-se amb el personal i directius, demanar explicacions i accés a dades i documents, verificació del compliment normatiu…
Un exemple representatiu el tenim en la nova capacitat d’intervenció que es dona als membres del Patronat i és que ara podran revisar i fer seguiment de documents tan sensibles com les intruccions Internes de Contracció, les polítiques de sous i salaris, els criteris de selecció de personal i l’organigrama de personal, així com nomenar el responsable de Recursos Humans de la Fundació (figura que actualment no existeix, almenys amb aquest nom).
Quins nous negocis es volen emprendre a l’entitat, quines són les noves finalitats? Ens sembla curiós si més no, que s’hagi eliminat als nous Estatuts una frase que apareixia anteriorment: ………. excloent-hi qualsevol especulació.
Sembla que per acomplir el fi fundacional tot valgui i ara es pugui especular amb els bens de la Fundació.
La Fundació Pere Tarrés mai s’ha caracteritzat per la seva transparència, ni la capacitat de participació de la seva RLT en decisions clau pels seus treballadors/es. Aquests nous canvis als Estatuts per part de l’Arquebisbat donen a entendre una manca de confiança cap al rumb agafat pel patronat en els últims temps, i una voluntat de control tant de les finances de l’entitat, com de les polítiques salarials i de contracció que s’estan portant a terme. Com afectarà tot això en dia a dia de l’entitat? Hi haurà canvis que afectin a l’organigrama? De moment no tenim més informació i no podem fer més que especular.
El que sí que sabem és que més del 60% dels ingressos de la Fundació Pere Tarrés venen de fonts públiques, entre subvencions, acords de col.laboracions i gestió de serveis públics i externalitzats. Per tant, la política salarial i de contractació haurà de ser absolutament transparent. També mantenint una neutralitat ideològica laica en tots aquells serveis que no li són propis.
Per altra banda, la gran majoria de treballadors/es de la FPT cobren en funció a l’estipulat al seu conveni col.lectiu de referència. I que la Fundació forma part activa d’aquestes negociacions. En aquest sentit, hi haurà algun canvi a les negociacions dels diversos convenis? Quina posició tindrà la nova línia del patronat respecte a les negociacions?
S’intueix un canvi, que passa d’una línia de negoci més empresarial a una línia més conservadora i imbricada a la realitat de l’església.
Això què pot significar pels treballadors/es de la Fundació Pere Tarrés? Què pot significar pel conjunt de treballadores dels diversos sectors? A dia d’avui ens mantenim expectants. El que sí que tenim clar és que alguna cosa ha passat a la Pere Tarrés perquè es facin aquests canvis tan intervencionistes i sobtats.
Tot i que a priori la nova verticalitat dins de la direcció de l’entitat no ens indica senyals d’obertura, com a Secció Sindical de CCOO a la Fundació Pere Tarrés treballarem perquè aquests canvis siguin una oportunitat de concertació entre entitat i RLT. CCOO sempre hem manifestat la necessitat de democratització de les entitats socials i empreses amb la participació activa dels treballadors/es, a través de la seva representació, en el dia a dia de l’entitat.
