Convenio Colectivo Industrias del Aceite y Sus derivados y El Aderezo, Relleno y Exportación… de Lleida

Índice

CONVENIO COLECTIVO (BOP Número 195 – 9 d’octubre de 2019)

Conveni col·lectiu provincial per a les indústries de l’oli i els seus derivats i l’amaniment, farciment i exportació d’olives per als anys 2018 a 2021.

Resolució, de 26 de setembre de 2019, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu provincial per a les indústries de l’oli i els seus derivats i l’amaniment, farciment i exportació d’olives per als anys 2018 a 2021 (Codi de Conveni número 25000205011994).

Vist el text del Conveni col·lectiu provincial per a les indústries de l’oli i els seus derivats i l’amaniment, farciment i exportació d’olives per als anys 2018 a 2021, subscrit per les parts negociadores, el 4 de juliol de 2019, i de conformitat amb el que disposen els articles 86.3 i 90.2 i 3 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la llei de l’Estatut dels treballadors; l’article 2 del Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball; el Decret 289/2016, de 30 d’agost de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i altres normes d’aplicació.

Resolc

1. Disposar la inscripció del Conveni col·lectiu provincial per a les indústries de l’oli i els seus derivats i l’amaniment, farciment i exportació d’olives per als anys 2018 a 2021 (codi de Conveni número 25000205011994) al Registre de convenis i acords col·lectius de treball en funcionament amb mitjans electrònics dels Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a Lleida, amb notificació a la Comissió Negociadora del Conveni.

2. Disposar que el text esmentat es publiqui al Butlletí Oficial de la província de Lleida.

Lleida, 26 de setembre de 2019.

El Director dels Serveis Territorials, P.A. (article 41 Decret 289/2016, de 30 d’agost, de reestructuració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, DOGC 7196, d’1-9-2016), Enric Xavier Fort i Castells, cap del Servei de Coordinació.

CONVENI COL·LECTIU PROVINCIAL PAR A LES INDÚSTRIES DE L’OLI I ELS SEUS DERIVATS I L’AMANIMENT, FARCIMENT I EXPORTACIÓ D’OLIVES.

CAPÍTOL I. Disposicions generals.

Article 1. Determinació de les parts.

El Conveni col·lectiu es pacta entre la patronal, Borges Agricultural & Industrial Edible Oils, en representació de les empreses de la província de Lleida que es regeixen per el Conveni d’olis i els seus derivats i l’amaniment, farciment i exportació d’olives, d’una part, i els sindicats CC.OO.UGT de les terres de Lleida, d’una altra.

En representació de les empreses: David Prats, Victòria Morales i Isaías Rodríguez.

En representació de la part social UGT: Manel Hernández, Jordi Paz, Eva Pérez, Inmaculada Puig-gros, Pere Morató, Joan Gutiérrez, Montse Cañellas, Antonio Rodríguez, Buenaventura Baca.

En representació de la part social CCOO: Martín Robles, Ramon Riera, Mercè Porta, Miquel Soteres, Xavier Navarro, Antonio Navarro, Ivan Sauch, Jordi Gomes, Josep Anton Gomez, Valentín Antúnez, Mª José Fernández.

Article 2. Àmbit territorial i funcional.

Aquest Conveni és d’àmbit provincial i, per tant, serà d’aplicació a les empreses que estan situades en el territori geogràfic de la província de Lleida.

Aquest Conveni estableix les normes bàsiques i regula les condicions mínimes de treball a les empreses dedicades a les indústries de l’oli i els seus derivats i les d’amaniment, farciment i exportació d’olives, en siguin titulars persones físiques o jurídiques de tota índole.

Estaran sotmesos al present Conveni:

1. Com a empreses, les titulars de les indústries a què es refereix el paràgraf anterior que realitzin alguna de les activitats següents i afins:

A) Almàsseres.

B) Indústries molineres de llavors oleaginoses.

C) Extractores.

D) Refineries.

E) Desenrotlladores.

F) Greixos comestibles.

G) Greixos industrials.

H) Hidrogenadores.

I) Oleïnes, estearines i àcids grassos destil·lats.

J) Destil·leries de glicerina.

K) Fàbriques de sabó.

L) Magatzems o delegacions d’olis, greixos, sabons o detergents.

M) Estacions de descàrrega d’olis a granel.

N) Envasadores d’oli.

O) Exportadores d’oli.

P) Importadores de llavors i productes oleaginosos.

Q) Amanidores d’olives.

R) Magatzemistes d’oliva.

S) Envasadores d’oliva.

T) Exportadores d’oliva.

U) Detallistes exclusius d’olives i sabons.

Definició d’activitats industrials:

A) Almàsseres indústries i de collita pròpia (molins, oliverers):

Indústries dedicades a l’obtenció d’olis mitjançant pressió o qualsevol altre procediment o sistema que s’apliqui directament sobre el fruit de l’olivera.

B) Molineria de llavors oleaginoses:

Indústries dedicades a l’obtenció d’olis i greixos per pressió aplicada sobre llavors i fruits oleaginosos.

C) Extractores:

Indústries dedicades a l’obtenció, per mitjà de dissolvents, dels olis continguts en matèries greixoses no minerals.

D) Refineries:

Indústries dedicades a la refinació d’olis i greixos vegetals o animals, mitjançant operacions de neutralització, desacidificació física, decoloració, desodoració, filtrat i, eventualment, extracció de margarines i winterització.

E) Desenrotlladores:

Indústries que, mitjançant l’ocupació de reactius químics o per procediments físics, es dediquen a l’escissió dels olis i greixos no minerals en àcids grassos i glicerines.

F) Greixos comestibles:

Indústries dedicades a la transformació d’olis i greixos en altres productes aptes per a usos comestibles i que, a temperatures de 15º, són sòlids o de consistència mitjana, com els greixos concrets, margarines, salsa maionesa, etc.

G) Greixos industrials:

Indústries que utilitzen com a primera matèria olis, greixos vegetals i animals i els transformen en olis i greixos per a ús industrial.

H) Hidrogenadores:

Indústries dedicades a l’obtenció de greixos concrets més o menys consistents, per fixació catalítica d’hidrogen en l’oli o greix original.

I) Oleïnes, estearines i àcids grassos destil·lats:

Indústries dedicades a l’obtenció d’oleïnes i estearines per desdoblament de sèus i àcids grassos tècnics, mitjançant destil·lació.

J) Destil·leries de glicerina:

Indústries que, mitjançant la destil·lació, transformen la glicerina bruta en glicerina monodestil·lada (tipus dinamita), bidestil·lada (farmàcia) i químicament pura.

K) Fàbriques de sabó:

1. Sabó comú: indústries que, mitjançant la saponificació amb un àlcali dels àcids grassos de l’oli i d’altres substàncies greixoses animals o vegetals es dediquen a l’obtenció del sabó comú o de rentar.

2. Sabó industrial: indústries dedicades a la fabricació d’un producte detersiu en la composició del qual entren sals alcalines i àcids grassos i que s’empren en altres indústries, dins del seu procés de fabricació.

3. Sabó de tocador: indústries dedicades a l’obtenció, de sabons perfumats, maquinades o sense maquinar, mitjançant la saponificació amb un àlcali de tota mena d’olis i greixos o d’àcids grassos vegetals o animals.

4. Detergents: queden afectades per aquest Conveni les indústries que no es dediquen, en exclusiva, a la seva fabricació, sinó quan aquesta activitat constitueix una secció més de les que abraça el seu cicle de producció; en la mateixa circumstància es troben les que es dediquen a la fabricació de sabó de tocador.

L) Magatzems o delegacions d’olis, greixos, sabons o detergents:

Són els establiments dependents o no dels centres productors en els quals s’emmagatzemen tota mena d’olis i greixos vegetals, animals o industrials, sabons o detergents procedents d’altres indústries productores o de les esmentades a l’apartat K, des d’aquests establiments els productes són expedits tal com es van rebre o millorats en els centres de consum a indústries transformadores.

M) Estacions de descàrrega d’olis a granel:

Són establiments en els quals es reben i emmagatzemen olis i greixos vegetals o industrials i llavors oleaginoses de qualsevol procedència, sabons o detergents per a la seva ulterior distribució.

N) Envasadores d’oli:

Són les indústries dedicades a l’envasament d’olis comestibles, destinats directament al consum, en envasos el contingut dels quals no pot ser superior al que determinen les normes oficials vigents.

O) Exportadores d’oli:

Comprenen els establiments que realitzen funcions d’emmagatzematge d’oli i, previ condicionament, l’exporten als mercats internacionals, bé en envasos etiquetats o a granel.

P) Importadores de llavors i productes oleaginosos:

Són els establiments dedicats a l’abastament nacional d’olis, llavors o qualsevol altre producte oleaginós, vegetal o animal, procedent de l’exterior.

Q) Amanidores d’olives:

Indústries dedicades a manipular, amanir, espinyolar i farcir les olives, o a qualsevol d’aquestes activitats realitzades amb caràcter independent.

També tindran aquesta consideració els agricultors que amaneixin el fruit de la seva pròpia collita (“entamadores”).

R) Magatzemistes d’olives:

Són aquelles indústries que, després de realitzar les mateixes operacions d’amaniment a què es refereix l’apartat anterior, es dediquen, amb finalitat comercial, a la selecció del fruit mitjançant la tria (manual o mecànica), el repàs, l’espinyolada i el farciment en les seves distintes varietats; o a qualsevol d’aquestes activitats realitzades amb caràcter independent.

S) Envasadores d’oliva:

Indústries que es dediquen a envasar olives en les seves distintes varietats, senceres, espinyolades o farcides, en envasos de tancament hermètic, per procediment manual o mecànic, per a la seva venda directa al consum.

T) Exportadores d’oliva:

Tenen aquesta consideració les indústries que, després de la realització als seus magatzems de totes o algunes de les manipulacions assenyalades en els apartats Q, R i S es dediquen al comerç exterior.

U) Detallistes exclusius d’olis i sabons:

Són els establiments que es dediquen a la venda exclusiva al menor d’olis comestibles i sabons.

Estan igualment afectades per aquest Conveni totes les activitats descrites anteriorment, igualment seran d’aplicació a les dependències, delegacions o factories de la seva propietat dedicades a la mateixa activitat o distribució dels seus productes encara que per la seva ubicació i organització constitueixin una unitat independent.

2. Com a treballadors/es, els qui presten els seus serveis professionals en les indústries abans relacionades, tant si realitzen una funció tècnica o administrativa com predominantment manual o de mera vigilància o atenció.

Article 3. Àmbit personal.

El Conveni afectarà tots els treballadors i treballadores, ja siguin fixos o eventuals que actualment treballin per a aquestes empreses i entitats i aquells que hi ingressin durant la seva vigència.

Article 4. Durada, denúncia i prorrogues.

Amb independència de la data de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Lleida, aquest Conveni entrarà en vigor l’1 de gener de 2018 i romandrà vigent fins al 31 de desembre de 2021.

A la finalització del Conveni col·lectiu, i mentre no se’n negociï un de nou, quedaran vigents amb el mateix contingut que el Conveni anterior tant les clàusules normatives com les obligacionals. Qualsevol de les parts signatàries podrà denunciar aquest Conveni col·lectiu durant els tres últims mesos de l’any de la seva vigència (octubre-desembre 2021). Perquè la denúncia tingui efecte haurà de fer-se mitjançant comunicació escrita a l’altra part, comunicació que caldrà registrar en el departament corresponent de la Generalitat de Catalunya.

El Conveni es considerarà prorrogat per un any natural, tret que sigui denunciat per qualsevol de les parts, durant els 3 mesos abans de la data de la finalització del seu període de vigència. Si tingués lloc la pròrroga s’incrementaran tots els conceptes salarials amb l’increment de l’últim any pactat de vigència del Conveni.

L’increment pactat en el Conveni per als anys 2018 i dels mesos transcorreguts del 2019 s’abonaran un cop publicat el present document en el Butlletí oficial, en una sola quantitat, en un termini de dos mesos des de la seva publicació.

Article 5. Comissió paritària.

Ambdues parts negociadores acorden establir una comissió paritària mixta com a òrgan d’interpretació, arbitratge, conciliació i vigilància del compliment del Conveni.

La comissió podrà utilitzar els serveis ocasionals o permanents d’assessors en totes les matèries que siguin de la seva competència, o sotmetre’s als criteris del Tribunal Laboral de Catalunya. Aquests assessors seran designats lliurement per cadascuna de les parts.

La comissió mixta estarà integrada per 4 vocals en representació dels empresaris i uns altres 4 en representació dels sindicats signants del Conveni.

S’assenyalen com a funcions específiques de la comissió.

A) Interpretació autèntica del Conveni.

B) Arbitratge dels problemes o conflictes que li siguin sotmesos per les parts.

C) Vigilància del compliment del que es pacta.

D) Estudi de l’evolució de les relacions entre les parts contractants.

E) Efectuar, entre d’altres, totes les gestions que tendeixin a la major eficàcia del Conveni.

Els afers sotmesos a la comissió hauran de ser resolts en el termini màxim de 21 dies a comptar fefaentment des de la data de recepció. La comissió es reunirà dins les 48 hores següents a la convocatòria al seu domicili que és el mateix que el domicili patronal de l’Agrupació d’Indústries l’Oli Comestible, a la Cambra de Comerç de Tàrrega, o a aquell que les parts fixin de mutu acord.

Els acords de la comissió seran adoptats per la majoria dels seus membres i seran reflectits en una acta.

No obstant això, ni l’existència de la comissió ni el sotmetiment a ella de qualsevol afer obstaculitzarà en cap cas el lliure exercici del dret que assisteix a les parts de poder acudir davant de la jurisdicció competent.

Article 5 (bis). Comissió paritària.

1. Es faculta a la Comissió Paritària Mixta del Conveni Col·lectiu perquè durant la vigència d’aquest Conveni realitzi un estudi del sector per avaluar la introducció, dins del marc del Conveni, de la modalitat de contractació a temps parcial i, en especial, del contracte de treball fix discontinu.

CAPÍTOL II. Categories i definició del personal, plantilla i escalafons, treballs de superior i inferior categoria i contractació.

Article 6. Categories i definició.

Secció 1ª. Classificació funcional.

Les classificacions del personal consignades són merament enunciatives i no suposen l’obligatorietat de tenir proveïts tots els llocs que s’enumeren, si la necessitat i el volum de l’empresa no ho requereixen.

No obstant això, des del moment que, en una empresa, un treballador/a realitza les tasques especificades en la definició d’una categoria professional determinada, serà almenys remunerat amb la retribució assignada per a aquesta tasca.

També són enunciatives les tasques assignades a cada categoria o especialitat, ja que tot treballador/a al servei de les empreses afectades està obligat a efectuar els treballs i operacions que li ordenin els seus superiors dins de les tasques generals de la seva competència personal.

El personal al servei de les indústries de l’oli i derivats i de les dedicades a la preparació, farciment i exportació de l’oliva s’inclourà en algun dels següents grups genèrics establerts segons les funcions que desenvolupa cada treballador/a:

A) Tècnics/ques.

B) Empleats/des.

C) Subalterns/nes.

D) Obrers/es.

A) Tècnics/ques. Aquest grup consta de 3 subgrups, i cadascun comprèn les següents categories professionals:

1. Tècnics/ques amb titulació superior:

a) Director/a tècnic.

b) Sotsdirector/a tècnic.

c) Tècnic/a cap de laboratori.

d) Tècnics/ques.

2. Tècnics/ques amb títol de grau mitjà:

a) Enginyers/es i perits.

b) Mestres industrials.

c) ATS.

d) Mestres d’ensenyament.

e) Graduats/des socials.

f) Assistents/es socials.

3. Tècnics/ques no titulats:

a) Contramestres o caps de taller.

b) Analistes (oficials de laboratori).

c) Auxiliars de laboratori.

d) Aspirants de laboratori.

B) Empleats/des. Aquest grup consta de tres subgrups, i cadascun d’ells consta de les següents categories professionals:

1. Administratius/ves:

a) Cap de primera.

b) Cap de segona.

c) Oficial de primera.

d) Oficial de segona.

e) Auxiliar.

f) Aspirant.

2. Personal mercantil:

a) Viatjant/a.

b) Corredor de plaça.

c) Dependent/ta.

3. Tècnics/ques d’oficina.

a) Delineant – projectista.

b) Delineant.

c) Calcador/a.

C) Subalterns/es. En aquest grup hi ha les següents categories:

a) Encarregat/da general.

b) Encarregat/da de secció.

c) Llister/a.

d) Conserge.

e) Ordenança.

f) Capatàs de peons/es.

g) Pesador/a.

h) Guarda jurat.

i) Guarda o vigilant/a.

j) Cobrador/a.

k) Porter/a.

l) Telefonista.

m) Grum.

n) Personal de neteja.

D) Obrers/es. Aquest grup té en compte les funcions que cadascú realitza, i consta de les següents categories:

a) Professionals de l’ofici.

b) Ajudant/a especialista.

c) Peó/na ajudant de fabricació.

d) Peons/es.

e) Auxiliar de cuina.

f) Encarregat/a d’equip.

g) Monitors/es.

h) Oficials.

i) Especialistes.

j) Operaris/es.

Secció 2a. Classificació del personal per raons de permanència a l’empresa.

Per raó de la permanència al servei de l’empresa, els treballadors/es es classifiquen en fixos, de temporada, eventuals i interins.

Les modalitats contractuals per raó del temps són regulades, amb caràcter general, en l’article 15 de l’Estatut dels Treballadors vigent a la signatura d’aquest Conveni.

Són treballadors/es fixos, aquells que realitzen activitats que per la seva naturalesa no són permanents a l’empresa i que realitzen per campanya. Són treballador/es eventuals, els que realitzen una activitat excepcional o esporàdica a l’empresa, que no podran excedir de sis mesos en el període d’un any i per mutu acord s’establirà una durada màxima de dotze en un període de divuit mesos. Si un cop finalitzat, el treballador/a contínua a l’empresa, adquirirà la condició de fix de plantilla, amb efectes des de l’inici de la relació laboral.

Respecte dels treballadors/es eventuals, una reiterada jurisprudència i declaracions administratives manifesten que no poden atendre’s les necessitats normals i permanents de l’empresa amb aquells treballadors/es, si bé, necessiten que la normalitat o la permanència puguin estar en funció tant de la natura com del volum del treball. Pel què fa referència a la pràctica d’eludir això que està previst amb vista a la durada de l’eventualitat, una reiterada jurisprudència condemna la celebració de contractes successius amb un mateix treballador/a, atorgar-lo en els casos d’abusos de dret, la condició de fix (sentència, entre d’altres de 27-1-72 TSC).

Són treballadors/es interins els que es contractin per substituir treballadors/es amb dret a reserva del lloc de treball, sempre que al contracte de treball s’especifiqui el nom del substituït i la causa de la substitució.

DEFINICIÓ DE CATEGORIES PROFESSIONALS.

Grup A. Personal tècnic.

1. Tècnics /ques amb títol superior.

a) Director/a tècnic: li correspon l’alta direcció de tots els serveis tècnics de l’empresa.

b) Sotsdirector/a tècnic: és el que assumeix la responsabilitat de la direcció tècnica en cas d’absència del titular, i l’ajuda en totes les seves funcions.

c) Tècnic/a cap de laboratori: és qui dirigeix al laboratori, la tasca de control i investigació, i té a les seves ordres un mínim de 3 tècnics.

d) Tècnics/ques: són els que amb un títol professional dels ja indicats, realitzen a l’empresa les funcions pròpies d’aquells.

2. Tècnics/ques amb títol mitjà.

a) Enginyers/es i perits: s’inclouen en aquesta categoria els que amb aquest títol exerceixen a les empreses les funcions pròpies d’aquest títol.

b) Mestres industrials: són aquells que, havent realitzat els estudis necessaris, exerceixen tècniques de qualsevol índole.

c) Ajudants/es tècnics sanitaris: són aquells que, en possessió del títol corresponent, exerceixen la seva professió a les empreses afectades per aquesta ordenança, tenint com a missió específica, derivada de la seva condició professional, l’assistència sanitària i d’urgència al seu personal.

d) Mestres d’ensenyament: s’inclouen en aquesta categoria els que, com que tenen el títol corresponent expedit per una Escola Normal del Magisteri, tenen al seu càrrec la pertinent missió educadora i d’ensenyament dels treballadors/es i familiars autoritzats per concórrer als cursos o classes que les empreses organitzin.

e) Graduats/des socials: són els que amb el títol corresponent, assessoren l’empresa i els seus treballadors/es en matèria laboral, de seguretat social i la resta de matèries connexes.

f) Assistents socials: són aquells que, amb títol expedit pel Ministeri d’Educació i Ciència, exerceixen, a les empreses, funcions com les d’organització de colònies per als fills dels treballadors/es, centres d’ajuda a la promoció del treballador/a i estudis del mitjà familiar en què viu, i aconsellen la forma de millorar-lo, tractant d’adaptar el treballador/a al medi ambient, ajudant-lo a resoldre problemes i donant-li orientació i l’assessorament en els aspectes de tipus laboral o familiar.

3. Tècnics/ques no titulats: comprèn el personal que sense títol professional, es dedica a tasques de caràcter tècnic anàlogues o subordinades a les realitzades pel personal tècnic titulat.

a) Contramestres o caps de taller: són els que tenen coneixement de cultura general i capacitat suficient, estan a les ordres immediates d’un tècnic de categoria superior i tenen un comandament directe sobre els encarregats i personal manual de fàbrica. La seva missió és la vigilància i la inspecció de les fases de fabricació, han d’observar i tenir cura del funcionament dels diferents òrgans que la comprenen i responen de la disciplina del personal, de la distribució del treball, de la seva bona execució i de la reposició de peces i conservació de la instal·lació.

S’inclouen en aquesta categoria els mestres refinadors d’oli, els mestres saboners i els mestres de coure en la indústria olivatera.

b) Analistes (oficials de laboratori): són els que realitzen, als laboratoris, les anàlisis diàries necessàries en la indústria, són responsables davant dels seus caps del treball efectuat.

c) Auxiliars de laboratori: són els que realitzen funcions senzilles com la manipulació de mostres, etc. i ajuden els seus superiors en treballs elementals que poden comprovar-se ràpidament i sempre sobre la seva vigilància.

d) Aspirant de laboratori: són els treballadors/es majors de 16 anys que ingressen al laboratori per iniciar-se en els treballs d’anàlisi que s’hi efectuen. En complir els 18 anys passen automàticament a la categoria d’auxiliar de laboratori.

Grup B. Empleats/des.

1. Administratius/ves.

Són els que exerceixen, a l’empresa, tasques administratives d’oficina, es reconeixen les següents categories:

a) Caps de primera: són els empleats, amb poder o sense, que assumeixen l’orientació i responsabilitat, dins de l’empresa, de diverses seccions o negociats.

b) Caps de segona: són els que tenen el seu càrrec, amb poder o no, l’organització, distribució i realització dels treballs d’una secció o negociat.

Tindran la categoria de caps de primera els inspectors de sucursals i els caps de comptabilitat.

c) Oficials de primera: són els que, a les ordres immediates dels caps de primera o de segona, si n’hi ha, realitzen les tasques de màxima responsabilitat relacionades amb el servei que desenvolupen, així com totes aquelles que requereixen, per la seva total i perfecta execució de la suficient capacitat per resoldre, per pròpia iniciativa, les dificultats que sorgeixin en el desenvolupament del seu treball.

S’inclouen en aquesta categoria, amb caràcter enunciatiu, els corresponsals no subjectes a minutes dictades pels seus superiors; empleats de comptabilitat que tinguin al seu càrrec els llibres superiors de comptabilitat, de balanç, etc. i caixes de cobrar i pagar sense signatura ni fiança; encarregats d’estudiar el cost de producció i venda i encarregats de seccions de transport de mercaderies.

d) Oficials de segona: són els empleats que, a les ordres dels seus superiors, desenvolupen amb total responsabilitat i eficàcia els treballs que els encarreguen corresponents a la secció o negociat al qual pertanyen.

S’inclouen en aquesta categoria, a més a més dels enunciats anteriorment, els corresponsals subjectes a minutes dictades pels seus superiors; taquimecanògrafs en idioma nacional.

e) Auxiliars: són els empleats majors de 18 anys que amb la capacitat necessària col·laboren amb els oficials en treballs de menor importància.

f) Aspirants: són els empleats majors de 16 anys que ingressen a les oficines per iniciar-se en els coneixements que s’exigeixen als auxiliars administratius. En complir 18 anys passen automàticament a la categoria d’auxiliars.

2. Personal mercantil.

Té aquest caràcter el que exerceix les activitats que tot seguit es defineixen:

a) Viatjant/a: és l’empleat que, al servei d’una sola empresa, realitza els habituals viatges segons la ruta prèviament assenyalada, per oferir articles, anotar les comandes, informar els clients, posar els encàrrecs rebuts i tenir cura del seu compliment fora del temps dedicat als viatges, sense menyspreu de la seva dignitat professional.

b) Corredor de plaça: és l’empleat d’una sola empresa que habitualment realitza les mateixes funcions que el viatjant en establiments o en casos particulars de la mateixa localitat on rau l’establiment al servei del qual està.

c) Dependent/a: és l’empleat major de 22 anys encarregat de realitzar les vendes, amb coneixements pràctics dels articles objecte de venda; ha de vetllar pel recompte de les mercaderies, per sol·licitar la reposició en el temps adequat i la seva exhibició en aparadors i vitrines.

3. Tècnics/ques d’oficina Són aquells empleats que, a les oficines de l’empresa, realitzen treballs de caràcter tècnic relacionats amb la seva professió.

a) Delineants projectistes: són els empleats tècnics que, dins l’especialitat a què es dedica la secció on treballa, projecten o detallen tot el que els indica l’enginyer o el tècnic, a les ordres del qual estan; o els que sense tenir un superior immediat, realitzen allò que personalment conceben, segons les dates i condicions tècniques exigides pels clients, les empreses o la naturalesa de les obres. Han d’estar capacitats per dirigir muntatges, fer plànols topogràfics dels emplaçaments de les obres que cal estudiar o muntar i replantejar-les. D’entre totes aquestes funcions, les principals són: estudiar tot tipus de projectes, desenvolupar l’obra que s’ha de construir i preparar les dates necessàries per a les ofertes que puguin fer-se.

b) Delineant/a: és l’empleat tècnic apte per desenvolupar projectes senzills, confecció de plànols de conjunt i de detall, ja siguin del natural o d’esquemes i avantprojectes estudiats; per efectuar croquis de maquinària en conjunt, de plànols, comandes de materials per a consultes i obres que s’han d’efectuar, interpretació de plànols, cubicacions i transportacions de major quantia, càlcul de resistència de peces, de mecanismes o d’estructures mecàniques, previ coneixement de les condicions de treball i esforç a què estan sotmeses.

c) Calcadors: són els empleats que copien amb papers transparents de tela o vegetals els dibuixos, els calcs o les litografies que altres han preparat i dibuixen a escala croquis senzills, clars i ben interpretats, poden copiar dibuixos de l’estampa o poden dibuixar en net.

Grup C. Subalterns

a) Encarregat/da general: és el que compleix les ordres rebudes directament dels seus superiors i amb responsabilitat i coneixement suficient dosifica el treball al personal de les seccions de la indústria tenint cura de la disciplina i vigilant el compliment de les missions encarregades.

b) Encarregat/da de secció: és el que, a les ordres de l’encarregat general, amb coneixement suficient dirigeix una secció o departament i té la responsabilitat d’organitzar i distribuir el treball entre el personal al seu càrrec, vetllar per la seva disciplina i seguretat així com tenir cura de les eines. Estan inclosos en aquesta categoria, entre d’altres, l’encarregat de tasques d’oli, el de subministrament i el de despatx en ports i estacions i els encarregats de seccions de pots i farciment. En aquests magatzems no serà necessari que hi hagi un encarregat per a cadascuna d’aquestes seccions si el volum i importància de cadascuna d’elles no ho exigeix. Es presumeix que el volum i la importància és de 30 persones.

c) Llister: és l’encarregat de passar llista el personal, anotar les faltes d’assistència, hores extraordinàries i ocupacions o llocs, resumir les hores acreditades, repartir les paperetes de cobrar, tenir el mateix horari i iguals festes que el personal obrer del taller, departament o secció on treballa. A les empreses petites, en les quals existeixen llisters, però que la seva funció és de poca importància a causa del reduït nombre de personal, se li podran encarregar altres funcions.

d) Conserge: tindran aquesta categoria els que davant dels ordenances, porters, personal de neteja, etc., vigilin la distribució del treball i de l’ornament o policia de les dependències.

e) Ordenança: tindran aquesta categoria aquells la missió especifica dels quals sigui efectuar els encàrrecs que se’ls encarregui en general, o entre l’un i l’altre departament, recollir i lliurar la correspondència i efectuar altres tasques de tipus elemental que li siguin encarregades pels seus caps.

f) Capatàs de peons: és l’operari que a les ordres de l’encarregat de la seva secció o magatzem i amb responsabilitat suficient té al seu comandament el personal de peons o grups d’aquests per realitzar els treballs que li siguin encarregats.

g) Pesador/a: és l’operari, la missió del qual és únicament la de pesar, fer les anotacions de pesada i registrar en els llibres corresponents les operacions que s’hagin realitzat durant el dia.

h) Guarda jurat: és el que realitza les funcions d’ordre i vigilància, complint el seu deure, segons les disposicions legals que regulen l’exercici de la missió que li és assignada.

i) Guarda o vigilant: és el que realitza les funcions de vigilància dins del recinte de l’empresa.

j) Cobrador/a: és l’encarregat de presentar les factures o rebuts al domicili dels clients i recollir-ne l’import corresponent. Aquestes operacions també es podran realitzar a la finestreta.

k) Porter/a: és el que, seguint les instruccions dels seus superiors, vigila l’accés als locals o instal·lacions i hi realitza funcions de custòdia o vigilància.

l) Telefonista: és l’empleat (home o dona), l’única missió del qual és atendre el servei d’una centraleta telefònica.

m) Grum: és el subaltern major de 16 anys, i menor de 18, encarregat d’atendre els encàrrecs dins o fora del local al qual està adscrit. En complir 18 anys passarà automàticament a la categoria d’ordenança.

n) Personal de neteja: són els treballadors/es i treballador/aes què s’ocupen de la neteja i condicionament de les oficines, dependències i locals de l’empresa.

Grup D. Obrers/es

a) Professionals de l’ofici – Mestres: són els treballadors/es que tenen, de forma permanent, la responsabilitat de la direcció de les operacions pròpies de la indústria, són el cap del personal obrer. En les indústries petites es dedicaran no sols a la direcció, sinó que participaran activament en les tasques manuals de la indústria.

En aquest grup, hi estan inclosos, entre d’altres, els denominats mestres d’emmagatzematge, de margarina i greixos comestibles, de molinar, d’extractors, de desenrotllar, de destil·leries, de glicerina, d’hidrogenar, d’estearines, de greixos industrials, de salsa maionesa, winterització, els boters i els de sabons en indústries, la caldera de les quals tingui una capacitat inferior a mil quilos. Les empreses no estan obligades a classificar com a mestres els encarregats de les diferents activitats, si bé poden ocupar aquests llocs un oficial o un auxiliar de mestres.

– Oficial de primera: és el treballador/a que domina un dels oficis propi de les indústries de l’oli, de les olives o auxiliars, practica aquest ofici i l’aplica en un grau de perfecció tal que no sols li permet efectuar els treballs generals d’aquestes indústries, sinó també aquells altres que suposen una especial constància i delicadesa.

Es consideren inclosos en aquest grup els següents: els ajudants de tots els mestres anomenats en el paràgraf (2. de l’apartat a) i també els mestres de refineria i de saboneria amb la classificació de contramestres, ja que pels seus coneixements i pràctica estan capacitats per ajudar i substituir aquests mestres en les seves tasques durant les absències o relleus. Tindran també la consideració d’oficial de primera, el xofer de camió amb carnet de primera, l’encarregat de caldera o generador de vapor, l’extractor de pinyola, el desodoritzador a la refineria, el manipulador de les hidrogenadores, els maquinistes d’eixugadors de pinyola i manipuladors d’autoclau i de rentadors d’estearines i dels separadors de margarines.

– Oficial de segona: és el treballador/a que sense tenir l’especialització exigida pel treball perfecte, executa el corresponent a un determinat ofici amb la suficient correcció i eficàcia i està en condicions i capacitat per substituir l’oficial de primera. S’inclouen en aquest grup, entre altres el xofer de vehicles amb carnet de segona, l’auxiliar dels extractors de pinyola, el neutralitzador a la refineria, que fa anar la màquina de desenrotllar, els manipuladors de premsa amb temperatura en estearina, els manipuladors d’emulsors de greixos comestibles i margarines i manipuladors d’extractificadores de massa a les almàsseres.

– Oficial de tercera: és el que, havent realitzat l’aprenentatge d’un ofici, no té encara els coneixements pràctics indispensables per efectuar els treballs amb la correcció exigida a un oficial.

S’inclouen en aquest grup: el descolorador a la refineria, els manipuladors de premsa, eixugadors o estufes en les indústries de sabó, els tapadores de pots als magatzems d’oli i indústries envasadores i cellerers; els manipuladors de premsa sense temperatura d’estearina; els premsistes a l’almàssera; els conductors de carretons elèctrics i els manipuladors de viscolitzadores i tapadores amb màquines.

Les professions no especificades amb anterioritat i que corresponguin a oficis clàssics que puguin existir a les empreses compreses en aquesta ordenança, com fusters, pintors, paletes, electricistes, serradors, metal·lúrgics dels treballadors/es a qui es refereixen, a tot això que està establert per als professionals propis de la indústria reglamentada, es distingeixen, per tant, segons el seu grau de capacitació, en mestres, oficials de primera, segona i tercera.

Si algun d’ells exerceixen funcions de comandament i dirigeixen personalment els treballs dels altres professionals, amb perfecte coneixement de les tasques que efectuen i amb responsabilitat directa sobre la seva disciplina i el seu rendiment, serà equiparat, a tots els efectes, al mestre en la indústria reglamentada.

b) Ajudants especialistes: són els operaris que, en un període de pràctiques, realitzen funcions concretes que, sense constituir pròpiament un ofici, exigeixen una atenció i especialització i no estan assignades a una altra categoria professional.

Estan inclosos en aquesta categoria entre d’altres: els que omplen envasos d’oli als magatzems d’aquests productes; els tapadors d’envasos metàl·lics de greixos comestibles i margarines; els tapadors a la indústria oliera; els que omplen i tapen a les indústries de salsa maionesa; els tapadors sense màquines; els fogoners en els eixugadors de pinyola; els encunyadors, marcadors de blocs i manipuladors de tallar i batedors a la indústria del sabó; els ajudants de fogoners; l’ajudant de maquinista a les desenrotlladores; l’ajudant dels manipuladors a l’hidrogenadora; els que filtren en magatzems d’oli i refineries; els manipuladors de molins, de termobatedores i rentadores de greixos industrials; els manipuladors de pastadores; gratinadors i emmotlladors, en les indústries de greixos comestibles i margarines; els manipuladors de molí barrejador i els de cilindres refinadors; els d’emmotlladors i apiladora; els d’encenalladores en les indústries de sabó; els manipuladors de batedores en les de salsa maionesa; els descarregadors d’extractors de pinyola, l’ajudant de xofer i el carreter.

c) Peons/es ajudants de fabricació: són els que efectuen funcions subordinades a les dels ajudants especialistes i oficials, i adquireixen amb la pràctica coneixements per substituir-los accidentalment.

S’inclouen en aquesta categoria, entre d’altres, els barrilers, tremujadors, proveïdors, emplenadors de cabassos i emmantadors de planxes d’estearina.

d) Peó/na: és l’operari major de 18 anys encarregat d’efectuar tasques que requereixen predominantment esforços físics.

e) Ajudant de cuina: són els operaris majors de setze anys i menors de divuit, que realitzen tasques de característiques semblants a les fixades pels peons i treballadors/es, compatibles amb les exigències de la seva edat.

f) i g) Encarregats/des d’equip i monitors: són els que davant d’un grup d’oficials i operaris i sota la dependència corresponent treballen i tenen cura de l a seva assistència i disciplina. Introdueixen els operaris en el seu treball i en vigilen la presentació i la qualitat i corregeixen les deficiències observades.

h) Oficials: són els treballadors/es i treballador/aes que, després de 2 anys d’aprenentatge, amb una pràctica admesa com a suficient per les empreses, es dediquen a oficis propis i complementaris d’aquests tipus d’indústries. Hi ha 2 categories, en atenció a la seva capacitat i rendiment.

S’inclouen en aquesta definició els boters i els alimentadors en màquines d’espinyolar i reomplir olis que utilitzen elements mecànics automàtics.

i) Especialistes: són els productors que amb la pràctica necessària i sense constituir un ofici determinat realitzen treballs per als quals es requereix una especial instrucció.

S’inclouen en aquesta categoria els que escullen, els que espinyolen i els que farceixen en les indústries de l’oli i els aspirants a boters.

j) Operaris/es: són els treballadors/es i treballador/aes majors de 18 anys que realitzen tasques de caràcter genera no compresos entre les que consten per a la categoria professional d’oficials/as i especialistes.

Article 7. Plantilla, escalafons.

Cada any es confeccionaran o revisaran les plantilles de les empreses i es distingirà entre personal fix (inclosos els fixos discontinus) i eventual.

S’acorda la comissió de categories que quedarà integrada per membres que s’escullin del Comitè d’Empresa vigent a cada moment, i que representin proporcionalment als diferents sindicats.

Article 8. Treballs de superior i inferior categoría.

1. El treballador/a que realitzi funcions de categoria superior a la categoria professional que té reconeguda, per un període superior a sis mesos durant un any o vuit durant dos anys, pot reclamar davant de la direcció de l’empresa la classificació professional adequada.

2. Contra la negativa de l’empresa, i previ informe del comitè o si escau dels delegats de personal, pot reclamar davant de la jurisdicció competent.

3. Quan s’exerceixin funcions de categoria superior, però no procedeixi legalment o convencionalment l’ascens, el treballador/a tindrà dret a la diferència retributiva entre la categoria assignada i la funció que efectivament realitzi.

4. Si per necessitats peremptòries o imprevisibles de l’activitat productiva, l’empresari necessités destinar un treballador/a a tasques corresponents a una categoria inferior a la seva, només podrà fer-ho pel temps imprescindible, li ha de mantenir la retribució i la resta de drets derivats de la seva categoria professional i ha de comunicar-ho als representants legals dels treballadors/es.

Article 9. Contractació.

A l’empara del que estableix la normativa vigent i sense que això tingui límit, podrà celebrar-se, encara que es refereixi a l’activitat normal de l’empresa, a més a més d’altres, el següent contracte de treball:

A) Contracte de treball eventual. Les empreses podran concertar contractes de treball de caràcter eventual en aquells supòsits en què els treballs que cal realitzar no excedeixin de sis mesos dins el període d’un any.

Sense perjudici de l’anterior, i per mutu acord, podran celebrar-se aquests contractes, s’establirà una durada màxima de 12 mesos dins d’un període de 18 mesos.

Si un cop acabat, no hi hagués denúncia de cap de les parts, el contracte es considerarà tàcitament prorrogat per temps indefinit, tret que resulti de la voluntat de les parts haver-lo concertat amb caràcter temporal.

S’entendrà, a tots els efectes previnguts en aquest precepte, que concorren les circumstàncies previstes a l’article 15.1 de l’Estatut dels Treballadors que fonamenta la temporalitat d’aquesta contractació. Bastarà, per tant, la simple remissió al present article, realitzada al contracte de treball, perquè s’estimin complerts aquells requisits i el contracte sigui, per tant, vàlid i eficaç.

CAPÍTOL III. Règim retributiu.

Article 10. Salari.

Per a l’any 2018 tots els conceptes tindran un increment, amb efectes d’1 de gener de 2018, del 1,80%.

Per a l’any 2019 tots els conceptes tindran un increment del 2,30%.

Per a l’any 2020 nomes els conceptes salarials tindran un increment del 2,3%.

Per a l’any 2021 nomes els conceptes salarials tindran un increment del 2,3%.

En el supòsit de que l’IPC de Catalunya superés en el còmput trianual 2019-2020-2021 el 6,9%, proposat com a tal, aquest diferencial excedit es reflectiria i consolidaria en les taules del Conveni amb data gener del 2022.

Els incentius, al tractar-se d’un concepte objecte de tractament “ad personam” o “ad grupo” no es veuran afectats per la pujada del Conveni.

Aquells treballadors/es que tinguin condicions salarials més beneficioses en concepte de plusos voluntaris o anàlegs les mantindran, incrementades en la mateixa quantitat que la resta de conceptes salarials, sense que en cap cas es produeixi la seva compensació o absorció, això sempre i quan no estiguin dins el col·lectiu als que sigui d’aplicació la clàusula de compensació i absorció contemplada en el present Conveni.

Article 10 Bis. Clàusula de compensació i absorció.

Les empreses afectades per aquest Conveni poden compensar i absorbir els increments i les millores que en matèria de percepcions econòmiques es fixen en el mateix, sempre i quan les percepcions econòmiques realment abonades als treballadors/es siguin superiors a les fixades en el present Conveni en el seu conjunt i còmput anual.

L’absorció i la compensació solament es podrà efectuar comparant globalment conceptes de naturalesa salarial o de naturalesa extra-salarial i en còmput anual.

La present clàusula serà d’aplicació, en qualsevol dels anys, a tots aquells treballadors/es afectats pel present Conveni i que en el seu còmput anual superin la xifra de 33.000 euros bruts anual. No obstant lo abans esmentat, l’increment a la xifra bruta referenciada no podrà venir donat per l’aplicació o còmput dels següents plusos: plus acord (treball continu), guàrdies, nocturnitats, torn de dia i torn de nit, guàrdies dobles, guàrdies en festiu, hores extres i incentius que nominalment tinguin tal consideració en nòmina, plus compensatori, comissions comercials definides en els pactes individuals o col·lectius negociats cada any en el si de les empreses que això ho contemplin.

És a dir, aquells treballadors/es que superin la xifra del 33.000 euros bruts l’any com a conseqüència de l’aplicació dels plusos referits (i no d’altres no contemplats), veuran incrementats els mateixos en igual percentatge o quantitat que la pujada establerta en el Conveni (encara que haurà d’estar-se al pactat cada any el Conveni), per la resta de conceptes salarials, sense que en cap dels casos càpiga la seva compensació i absorció, i això encara que per salari brut anual superi els 33.000 euros.

La present clàusula modifica expressament a tots aquells treballadors/es afectats per la mateixa l’establert en l’últim paràgraf de l’article 10 del present Conveni Col·lectiu Provincial, en el sentit de que la mateixa no serà d’aplicació pel col·lectiu afectat.

Article 11. Antiguitat.

L’antiguitat se satisfarà a raó d’un 10% del salari base per a cada quinquenni de permanència en l’empresa, amb un topall del 20% per a tots aquells treballadors/es que s’incorporin a partir de l’1 de gener del 2013.

L’antiguitat se satisfarà a raó d’un 10% del salari base per a cada quinquenni de permanència a l’empresa, amb un topall del 30% per a tots aquells treballadors/es que es varen incorporar a treballar amb posterioritat a l’1 de Gener del 2009 en les empreses a les que sigui d’aplicació el present Conveni, o bé treballadors/es que ja estaven treballant amb data 1 de gener del 2009 i que no percebien el concepte d’antiguitat en la fulla de salaris.

I un topall del 40 % per a tots aquells treballadors/es que estaven treballant en la data 1 de Gener del 2009, i que percebessin en aquells moments en el seu full de salaris el concepte d’antiguitat per sota de la xifra establerta com a límit màxim del present paràgraf.

Aquells treballadors/es que percebin en concepte d’antiguitat percentatges superiors els conservaran, incrementats en la mateixa proporció que els restants conceptes salarials.

Article 11 Bis. Antiguitat.

Ambdues parts crearan una Comissió, la qual serà paritària (3 per cada part), als efectes de que en un termini de dos anys es pugui debatre la problemàtica existent respecte del plus d’Antiguitat.

Article 12. Gratificacions extraordinàries.

S’estableix tres pagues extraordinàries en les dates que s’indiquen:

Juny: 30 dies.

Abril: 30 dies.

Desembre: 31 dies.

Aquestes pagues extraordinàries s’abonaran d’acord amb els següents conceptes:

Salari base + antiguitat + beneficis + plus Conveni.

Article 13. Participació en els beneficis.

Els treballadors/es percebran en concepte de “participació en beneficis” la quantitat equivalent al 10% del salari base fixat en aquest Conveni, més el complement d’antiguitat. La quantitat resultant es podrà prorratejar en quinzenes parts.

Article 14. Hores extraordinàries.

S’entendrà com hores extraordinàries, les hores de treball que es fan per sobre de la durada màxima de la jornada ordinària de treball, als efectes establerts, les hores necessàries per a períodes punta de producció, absències imprevistes, revisió de sinistres.

Aquestes hores es regiran pel següent:

a) Es comunicaran diàriament als representants dels treballadors/es.

b) Conjuntament, l’empresa i el Comitè d’Empresa notificaran mensualment les hores extraordinàries motivades per causa de força major i les estructurals a l’autoritat laboral.

Ambdues parts acorden, que per a l’abonament de les hores extraordinàries, continuarà vigent en aquest Conveni col·lectiu, la filosofia establerta en el paràgraf següent, encara que estiguin derogats tant el Reial decret, com l’Ordre ministerial, a què es fa referència:

Aquestes hores s’incrementaran amb el 75%, segons la fórmula desenvolupada pel Decret 2380/1973, de 17 d’agost de 1973, sobre ordenació de salari, i l’Ordre, de 22 de novembre de 1973, que desenvolupa el Decret 2380/1973, de 17 d’agost, sobre ordenació del salari. El preu de les hores festives s’incrementarà en un 100% sobre el de les hores no extraordinàries. S’entenen com a festius els dissabtes. La base per al càlcul del preu de les hores estarà composta pels següents conceptes: salari base + antiguitat + beneficis + plus Conveni.

Article 15. Plus de turnicitat.

Als treballadors/es que treballin en torns de matí i tarda se’ls abonarà el 15% en concepte de torn de treball.

Als treballadors/es que treballin en el torn de nit se’ls abonarà el 20% en concepte de nocturnitat. Els treballadors/es que treballin sempre de nit percebran el 25% i els que el facin en règim de torns rotatius percebran el 20%, quan treballin de nit.

Article 16. Plus de Conveni.

El plus de Conveni serà el que es determina a les taules salarials annexes i es percebrà per 30 o 31 dies mensuals. Es respectaran les condicions ad personam.

Article 17. Prima mínima de producció.

S’estableix una prima la denominació de la qual és la de “Prima Mínima de Producció”, la quantia de la qual no podrà ser inferior a:

Per l’any 2018: 67,86 euros

Per l’any 2019: 69,42 euros

Per l’any 2020: 71,02 euros

Per l’any 2021: 72,65 euros .

Article 18. Festes intersetmanals.

Reconegudes per les dues parts deliberants les greus pèrdues que en moltes indústries de treball continuat de tres torns, afectades pel Conveni, suposa la paralització de l’activitat durant els dies festius intersemanales, independentment del diumenge, es reconeix a les empreses, d’acord amb la normativa de les lleis vigents, i prèvia autorització de l’autoritat laboral, la facultat de traslladar les festes intersetmanals siguin locals, estatals o de la comunitat autònoma, encara que coincideixin amb dissabte o diumenge, al pròxim dilluns, s’abonaran amb un increment del 100% i es pagaran com a festiu. En concepte de torn continuat de dilluns a diumenge s’estableix un plus compensatori de 295,36 euros mensuals (de 30 dies) per l’any 2018, de 302,15 euros mensuals (de 30 dies) per l’any 2019, de 309 euros mensuals (de 30 dies) per l’any 2020, i de 316,21 euros mensuals (de 30 dies) per l’any 2021.

CAPÍTOL IV. Règim asistencial.

Article 19. Premis a la constància i estímul en el treball.

El personal de les empreses amb contracte indefinit, quan compleixi 10 anys d’activitat ininterrompuda a l’empresa, percebrà una gratificació de 30 dies; en complir els 20 anys, la gratificació serà de 30 dies; als 30 anys serà de 30; i als 40 anys serà de 30 dies. Les gratificacions anunciades es pagaran d’acord amb el salari establert en les pagues extraordinàries. En cas de jubilació es pagarà la part proporcional corresponent al mateix temps treballat.

Article 20. Premis nupcials.

Tot el personal amb almenys 2 anys a les empreses compreses dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni percebrà en contreure matrimoni l’import d’una mensualitat del seu sou, independentment de qualsevol altre benefici que li correspongui, per raó de la boda, fora de l’empresa.

Article 21. Beques i habitatges.

Les beques es descriuran en l’Annex 1. També es procurarà provenir d’habitatge als productors dins de les possibilitats econòmiques i empresarials.

Article 22. Ajuda per a fills i plus d’estudis.

Per a l’any 2018:

De 0 a 10 anys: 182,84 euros.

A partir dels 11 anys: 223,78 euros

Per a l’any 2019 i successius:

De 0 a 10 anys: 187,05 euros.

A partir dels 11 anys: 228,93 euros

CAPÍTOL V. Percepcions no salarials: sortides, dietes i trasllats.

Article 23. Sortides, dietes i trasllats.

S’abonaran per aquests conceptes les següents quantitats:

Sense perjudici de l’anterior, l’empresa que tingui establert un altre sistema de dietes per acord amb els representants legals dels treballadors/es, podrà mantenir-lo d’ara en endavant.

S’acorda establir el preu per quilòmetre en 0,25euros

CAPÍTOL VI. Jornada, vacances, excedències i llicències.

Article 24. Jornada laboral.

La jornada laboral per als anys 2018-2019-2020-2021 queda establerta el 1.784 hores anuals de treball efectiu, a raó de 40 hores setmanals, de dilluns a divendres. La jornada total anual serà la mateixa per als treballadors/es que prestin els seus serveis en règim de torns rotatius, encara que la seva distribució s’ajustarà a les particularitats de l’esmentat règim. S’inclouen en la jornada 20 minuts per a l’esmorzar.

Sobre la jornada laboral pactada , la direcció de l’empresa podrà disposar, com a jornada flexible, fins a 40 hores cada any de vigència del Conveni, que seran de natura ordinària i formaran part del còmput anual de jornada.

Per a l’aplicació de l’esmentada jornada, la direcció haurà de justificar, als representants dels treballadors/es, les raons tècniques o organitzatives que la justifiquin amb un mínim de 7 dies d’antelació a l’adopció de la mesura. Cada hora flexible treballada es compensarà amb una hora de descans obligatori i només podrà treballar-se 1 hora flexible per dia fins a completar les 40 hores anuals. De tal forma que un treballador/a que hagi treballat 40 hores flexibles durant 40 dies, tindrà 40 dies en què la seva jornada es veurà reduïda en una hora. Aquestes reduccions no podran coincidir amb períodes punta de producció o campanyes.

Aquestes hores flexibles no seran d’aplicació en aquelles empreses que tinguin organitzada la seva producció les 24 hores, inclosos caps de setmana, amb un sistema de torns rotatius.

Article 25. Vacances.

S’estableix per a tot el personal afectat per aquest Conveni un període de vacances de 23 dies laborables a l’any. El personal que presti els seus serveis en règim de torns rotatius gaudirà de 32 dies naturals de vacances per any. Cadascuna de les empreses compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni confeccionarà, abans del 31 de gener de cada any, un calendari de vacances d’acord amb el Comitè d’Empresa o els delegats de personal.

Si el període de vacances fixat al calendari de vacances de l’empresa a què es refereix el paràgraf anterior coincideix en el temps amb una incapacitat temporal derivada de l’embaràs, el part o la lactància natural o amb el període de suspensió del contracte de treball que preveuen els apartats 4, 5 i 7 de l’article 48, es té dret a gaudir de les vacances en una data diferent a la de la incapacitat temporal o a la del gaudi del permís que per aplicació del precepte esmentat li correspon, quan acabi el període de suspensió, encara que hagi acabat l’any natural a què corresponen.

Si el període de vacances coincideix amb una incapacitat temporal per contingències diferents a les que assenyala el paràgraf anterior que impossibilita al treballador/a gaudir-ne, totalment o parcialment, durant l’any natural a què corresponen, el treballador/a en pot gaudir una vegada finalitzi la seva incapacitat i sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l’any en què s’hagin originat.

Article 26. Excedències.

El regim d’excedència voluntària amb caràcter general s’ajustarà a l’establert a l’article 46 de l’Estatut dels Treballadors. No obstant l’anterior, i per als concrets casos d’excedència voluntària per malaltia de pares, cònjuges i fills, incloent maternitat (justificant-ho degudament), la mateixa s’estendrà pel temps necessari i amb reingrés automàtic a l’empresa un cop finalitzat el fet causant.

El regim d’excedència forçosa s’ajustarà a l’establert a l’article 46 de l’Estatut dels Treballadors.

Article 27. Llicències.

1. Els treballadors/es tindran dret als permisos retribuïts amb el salari base, plus de Conveni i antiguitat pels motius següents:

a) De dos a cinc dies naturals, segons si ha de desplaçar-se fora del lloc de residència en cas de mort de parents fins a segon grau de consanguinitat i afinitat.

b) De 4 a 5 dies, en cas de malaltia greu de parents fins a segon grau de consanguinitat i afinitat.

c) Vint dies en cas de matrimoni.

d) El temps necessari per a les visites mèdiques, que hauran de justificar-se.

e) Pel temps necessari per assistir a exàmens.

f) Els treballadors/es i les treballador/aes, per la lactància d’un fill menor de 9 mesos, tindran dret a 1 hora d’absència del treball, que podrà dividir el 2 fraccions. A voluntat pròpia, el treballador/a podrà substituir aquest dret per una reducció de mitja hora de la jornada normal per a aquesta finalitat. El permís de lactància es podrà compactar a raó d’1 hora diària per dia efectiu de treball, a comptar des de la finalització del permís de maternitat/paternitat fins que el nadó tingui 9 mesos.

g) Per canvi de residència es concediran 2 dies de permís, que no podran gaudir-se immediatament abans o després d’un període vacacional, ni tampoc quan el canvi de residència tingui lloc per causa de matrimoni que doni dret al gaudi del permís recollit en la lletra c) anterior.

h) Pel temps necessari per acompanyar a la visita mèdica els fills o el cònjuge.

i) Fins a 15 hores a l’any per acompanyar a la visita mèdica els pares o pares polítics, si es tracta de consultes de medicina general. Fins a 30 hores a l’any per idèntic motiu i per a les mateixes persones, quan es tracti de consultes a especialistes per a les quals sigui necessari efectuar un desplaçament fora del lloc de residència. En ambdós supòsits serà necessari acreditar l’efectivitat de les visites. En els casos estrictament necessaris, podran concedir-se, prèvia acreditació, permisos pel temps necessari superior als indicats. Les eventuals discrepàncies sobre l’existència de la necessitat es resoldran per acord entre l’empresa i els representants legals dels treballadors/es.

j) Els treballadors/es que prestin els seus serveis en règim de torns rotatius tindran dret a un dia de permís en cas de comunió, bateig o boda de familiars compresos fins el segon grau de consanguinitat o afinitat, que tingui lloc en dissabte o diumenge en què haguessin de presentar-se al treball.

k) En cas de naixement de fills es concediran 4 dies naturals retribuïts si el part es produeix dins de la província i no s’han produït complicacions i 5 dies naturals retribuïts si el part es produeix fora de la província o comportés complicacions i hagués de ser per via quirúrgica.

2. En els casos d’adopció nacional o internacional, quan sigui necessari i ineludible el desplaçament del treballador/a a un altre país, i s’acrediti amb la documentació oficial necessària la concessió definitiva d’un fill en adopció es concediran per fins 5 dies naturals retribuïts, amb independència del nombre de fills que siguin adoptats.

3. Els treballadors/es tindran dret a permisos no retribuïts pel temps necessari per portar a la visita mèdica els parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat no contemplats en l’apartat h) del punt 1 anterior, o quan hagin superat el nombre d’hores previst en aquell per als pares i pares polítics.

4. Ampliació del permís de maternitat Com a millora específica a lo establert en la legislació vigent en matèria de permís de maternitat establert per llei en 16 setmanes, el mateix i mentre no existeixi modificació en quant a la duració s’ampliarà en una setmana més a càrrec de l’empresa amb la finalitat de que la mare pugui gaudir d’uns dies més de la companya del seu fill/a, recent nascut o adoptat o acollit legalment.

5. A les parelles de fet que acreditin la seva situació d’acord amb els requisits establerts en la llei 10/98 de 15 de juliol, d’unions d’estables de parella, se’ls hi reconeix els mateixos drets i obligacions respecte de tots els permisos reconeguts en el present article.

CAPÍTOL VII. Assistències i indemnitzacions.

Article 28. Asistencia.

En els casos d’incapacitat temporal (IT), accident de treball i malaltia professional, els treballadors/es afectats per aquest Conveni, percebran el 100% del seu salari real a partir del primer dia; la diferència entre la prestació econòmica que ha de pagar l’entitat gestora i l’esmentat 100% anirà a càrrec de l’empresa.

Article 29. Indemnització per mort o invalidesa permanent, total, absoluta i gran invalidesa derivada d’accident, malaltia professional o incapacitat temporal.

La indemnització en el supòsit de mort o invalidesa permanent total derivades d’accident, malaltia professional o IT serà de quaranta-vuit mil tres-cents vint-i-set euros (48.327) euros, tant si el fet ocorregut ha estat durant la vida professional com en l’extraprofessional (24 hores del dia). la indemnització en el supòsit d’invalidesa permanent absoluta o gran invalidesa derivades d’accident, malaltia professional o it serà de cinquanta-cinc mil vuit-cents quaranta-cinc euros (55.845) euros, tant si el fet ocorregut ha estat durant la vida professional com en l’extraprofessional (24 hores del dia). Per al futur s’estudiarà fer un pla de pensions.

Article 30. Indemnització per mort natural.

Si es produeix la mort natural del treballador/a, es fixa una indemnització per un valor de nou mil sis-cents seixanta-cinc euros (9.665) euros.

CAPÍTOL VIII. Drets sindicals.

Article 31. Drets i garanties sindicals. Acció sindical, drets sindicals.

Les direccions de les empreses afectades per aquest Conveni respectaran el dret dels treballadors/es a sindicar-se lliurement, admetran que els treballadors/es afiliats a una central sindical, puguin celebrar reunions, recaptar quotes i distribuir informació sindical; no podran condicionar l’ocupació d’un treballador/a a la condició que no s’afiliï o a despatxar-lo o perjudicar-lo tant econòmicament com socialment, per motiu de la seva afiliació o activitat sindical. Les centrals sindicals podran transmetre informació sindical als seus representants en el si de les empreses per tal que sigui distribuïda entre els seus treballadors/es. A les empreses hi haurà un tauler d’anuncis en el qual els sindicats degudament implantats podran inserir comunicacions per als treballadors/es.

Les centrals sindicals que hagin obtingut un 10% de vots en les eleccions a comitès d’empresa o delegats de personal i a les empreses amb més de 25 treballadors/es, la representació del sindicat la tindrà un delegat sindical. El sindicat que elegeixi el dret a tenir representació, l’acreditarà de forma fefaent; tot seguit l’anunciat delegat sindical reconeixerà la seva condició de representant del sindicat a tots els efectes.

Els delegats sindicals hauran de ser treballadors/es de l’empresa i hauran de ser designats de conformitat amb els estatuts de la central sindical a la qual representen.

Drets dels delegats sindicals:

El delegat sindical representarà i defensarà els interessos del sindicat que representa i dels seus afiliats a les empreses i servirà d’instrument de comunicació entre la seva central sindical i la direcció de l’empresa; assistirà a les reunions del comitè d’empresa, del comitè de seguretat i higiene i de treball i de les comissions d’interpretació d’aquest Conveni amb veu i vot; tindrà dret a la mateixa informació que la direcció de l’empresa posa a disposició del comitè d’empresa, tal com està regulat en la llei i en aquest Conveni i tindrà les mateixes garanties i drets reconeguts per la llei i aquest Conveni, de la mateixa forma que el comitè d’empresa.

Serà escoltat per la direcció de l’empresa en el tractament d’aquells problemes que afecten els afiliats a la seva central sindical.

La direcció de l’empresa, amb caràcter previ, l’informarà i l’escoltarà:

– Dels acomiadaments i sancions que afectin els afiliats a la central sindical que representa.

– De la reestructuració de plantilles, regulació d’ocupació, trasllat de treballadors/es des del centre de treball i de projectes o accions empresarials que puguin afectar substancialment els interessos dels treballadors/es, de la implantació o revisió dels sistemes d’organització del treball i de les seves possibles conseqüències.

Podrà recaptar quotes als treballadors/es afiliats a la central sindical que representa, repartir propaganda d’interès per als treballadors/es i celebrar reunions amb ells.

Amb la finalitat de facilitar la difusió d’aquells avisos que puguin interessar als treballadors/es, la direcció de l’empresa posarà a disposició de la central sindical, la representació de la qual correspon al delegat sindical, un tauler d’anuncis que es posarà dins de les empreses, en lloc on treballadors/es de l’empresa tinguin garantit un fàcil accés.

En matèria de reunions, se celebraran sempre que sigui necessari o a petició d’una de les parts, les empreses facilitaran la utilització d’un local per tal que el delegat sindical exerceixi les funcions que li corresponen. A petició dels treballadors/es afiliats a les centrals sindicals, la direcció de les empreses podrà descomptar de la nòmina, mensualment, l’import de la quota sindical corresponent. El treballador/a interessat adreçarà, a la direcció de l’empresa, un escrit en el qual consti l’ordre de descompte i la central sindical a la qual pertany. Les direccions de les empreses efectuaran l’anunciat descompte i lliuraran, al treballador/a que les centrals sindicals designin, l’import de les quotes recaptades als afiliats.

Excedències Podrà sol·licitar l’excedència el treballador/a en actiu que tingui un càrrec sindical de rellevància provincial, regional o nacional, en el secretariat del respectiu sindicat, en qualsevol de les seves modalitats; romandrà en aquesta situació mentre exerceixi aquesta càrrec i es reincorporarà a l’empresa si ho sol·licita en el termini d’un mes quan hagi acabat l’exercici del càrrec. En tot allò que no està previst en aquest Conveni, s’actuarà de conformitat amb la legislació laboral vigent.

Garanties sindicals Disposaran d’un crèdit d’hores mensuals retribuïdes cadascun dels membres del Comitè d’Empresa o delegats del personal, en cada centre de treball, per a l’exercici de les seves funcions de representació segons el següent barem:

Amb la finalitat d’efectuar els controls necessaris, els treballadors/es delegats sindicals i de personal i membres del comitè d’empresa que utilitzin el crèdit d’hores que els corresponen ho comunicaran a les empreses i, posteriorment ho justificaran.

Els membres del comitè d’empresa o delegats de personal d’una mateixa candidatura podran cedir totes o part de les esmentades hores per ser acumulades a favor d’un dels seus companys de la seva central sindical.

No es computaran dins del màxim d’hores establertes per aquest Conveni, les hores utilitzades pels delegats de personal o membres del comitè d’empresa en la negociació dels convenis col·lectius.

No es computaran a efectes del màxim d’hores anunciades les hores emprades en organismes públics.

Cap membre del comitè d’empresa o delegat de personal podrà ser acomiadat o sancionat mentre duri l’exercici de les seves funcions, ni l’any següent al seu cessament. En tot allò que no s’hagi previst, s’aplicarà la legislació vigent.

Tindran prioritats de permanència a l’empresa o centre de treball, respecte dels altres treballadors/es, en el supòsit de suspensió o extinció per causes tecnològiques o econòmiques.

Sense ultrapassar el màxim legal, els membres del comitè d’empresa o delegats de personal podran dedicar les hores sindicals a assistir a cursos de formació organitzats pels sindicats, instituts de formació o altres entitats.

La direcció del centre de treball es reunirà amb el comitè d’empresa o delegats de personal almenys un cop al mes. La convocatòria de la reunió i l’ordre del dia s’establirà amb anterioritat.

En tot allò que no s’hagi previst en aquest Conveni, s’aplicarà l’Estatut dels treballadors i la Llei de llibertat sindical.

CAPÍTOL IX. Salut laboral.

Article 32. Seguretat i salut laboral.

A cada centre de treball es reconeixerà el Comitè de Seguretat i Salut Laboral, els membres del qual s’elegiran d’acord amb el que disposa la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals i la resta de la legislació aplicable.

Quan el lloc de treball perjudiqui la salut del treballador/a, l’empresa haurà de traslladar-lo a un altre lloc que no el perjudiqui, sense que això signifiqui cap pèrdua o menyscabament de les seves condicions de treball i salarials. El perjudici per a la salut haurà d’acreditar-se mitjançant les proves o certificats mèdics oportuns.

Article 33. Salut laboral, formació professional, promoció de la formació ocupacional, arbitratge i conciliació.

En relació a la salut laboral, formació professional, promoció de la formació ocupacional i la solució de conflicte de treball, s’aplicarà al que estableix l’Acord Interprofessional de Catalunya, firmat pels sindicats el dia 7 de novembre de 1990, així com el que s’estableix en el Reglament del Tribunal de Mediació, Conciliació i Arbitratge de Catalunya; aquests acords s’incorporen com annexos d’aquest Conveni per al seu posterior desenvolupament en la Comissió Paritària Mixta.

Clàusula de sotmetiment a l’acord interprofessional de Catalunya Ambdues parts s’adhereixen a l’Acord Interprofessional de Catalunya en relació a la solució de conflictes de treball, firmat pels sindicats UGT i CCOO i la patronal Foment de Treball Nacional, el dia 7 de novembre de 1990 i publicat en el DOGC 1.397, de 23 de gener de 1991, i ho estableix el Reglament del Tribunal Laboral de Conciliació, Mediació i Arbitratge de Catalunya, publicat en el DOGC de 12 de febrer de 1992.

Article 34. Medi ambient.

Constitució d’una comissió per a l’estudi de la reducció de l’impacte mediambiental de l’empresa o sector.

CAPÍTOL X. Disposicions diverses.

Article 35. Roba de treball.

Les empreses donaran, al personal, roba de treball adequada a la funció i tasca que ha de realitzar, i la substituiran i renovaran anualment. Es lliuraran 2 jaquetes i calçat adequat per al personal obrer (article 76 de la derogada Ordenança laboral). Se subministrarà un anorac o roba d’abric adequada a les persones que treballin a la intempèrie o hagin de sortir a l’exterior.

Article 36. Revisió del lloc de treball.

El personal que realitzi treballs excepcionalment penosos, tòxics o perillosos, compresos en els que s’esmenten en el paràgraf següent, percebran, mentre l’empresa s’apliqui els mitjans de protecció adequats que eliminin l’indicat caràcter excepcionalment penós, tòxic o perillós, en concepte de complement de lloc de treball, la quantitat equivalent al percentatge del seu salari base que s’estableix a les taules annexes.

Es consideren treballs excepcionalment penosos, tòxics o perillosos, als efectes del paràgraf anterior:

– Els que porten a terme els que presten serveis als laboratoris de les empreses o en les seccions de fabricació d’envasos de plàstic-PVC (clorur de polivinil).

– Els realitzats a l’interior dels locals de les extractores o de les indústries molineres de llavors oleaginoses amb dissolvent amb hexà o tricloretilè.

– Les extractores pinyolada amb sulfur de carboni, benzè o tricloretilè; comprèn també els moliners transformadors de coques en farines produïdes pels sistemes indicats, tant els ensacadors com els manipuladors a granel, encara que el treball el realitzin en dependències distintes al cos central de la instal·lació extractora.

– Els treballs de neteja interior de trulls i dipòsits que hagin emmagatzemat oli o subproductes obtinguts pels dissolvents abans indicats o per altres que saturin d’anhídrid carbònic l’espai de treball.

– Els empleats de laboratori que manipulin mostres o productes obtinguts pels sistemes ressenyats i aquells altres que obliguin a utilitzar èter de petroli, benzol o altres productes de baix índex d’inflamació o contaminació.

– Els fogoners que realitzin el seu treball d’una manera permanent en recintes a temperatures superiors als 40ºC.

Per determinar si els llocs de treball es consideren tòxics, penosos o perillosos i efectuar les bonificacions corresponents establertes a les taules salarials d’aquest Conveni, es tindran en compte tots aquells que l’autoritat laboral competent reconegui o es reconeguin en un futur.

Article 37. Efectivitat de l’augment del Conveni.

L’augment es pagarà als treballadors/es, un cop signat per les dues parts d’aquest Conveni, i aquest quedi oficialment publicat en el butlletí, en els dos mesos següents a la seva publicació.

Article 38. Publicitat.

Les empreses afectades per aquest Conveni en tindran exposat al seu centre de treball, en lloc visible, un exemplar perquè els treballadors/es en tinguin coneixement.

Article 39. Normes supletòries.

En tot allò que no estigui establert en aquest Conveni s’estarà al que regula l’Acord Marc de les Indústries de l’Oli, l’Estatut dels Treballadors i la resta de normes vigents.

Article 40. Formació contínua.

Assumeixen, els continguts de l’Acord Nacional de Formació Contínua, i específicament els de l’Acord Sectorial de les Indústries d’Alimentació i Begudes, per desenvolupar conjuntament els seus continguts; les parts es comprometen a crear comissions paritàries d’àmbit empresarial o de sector.

Article 41.Cànon sindical.

D’acord amb l’article 11 de la LOLS, l’empresa descomptarà en concepte de cànon de negociació la quantitat de 24 euros; en tot cas es respectarà la voluntat individual dels treballadors/es que hauran de complimentar per escrit, prèviament al descompte, el formulari que a aquest efecte es repartirà i que haurà de complimentar-se en el termini d’un mes a partir de la publicació en el BOP. Les quantitats recaptades es repartiran proporcionalment entre les centrals sindicals signants d’aquest Conveni.

Article 42. Normalització lingüística.

S’estarà al que disposen els acords Generalitat – CCOO i UGT.

Article 43. Trasllats.

S’entén per trasllat el canvi definitiu de centre de treball que impliqui, a la vegada, un canvi de domicili, tal com estableix l’article 40 de l’Estatut dels Treballadors.

Els trasllats de personal que impliquin un canvi de domicili per a l’afectat podran efectuar-se:

1. Per sol·licitud de l’interessat, s’ha de formular per escrit i ha de tenir l’aprovació final de la direcció de l’empresa.

2. Per acord entre l’empresa i el treballador/a.

3. Per decisió de l’empresa en el cas que concorrin les raons previstes a l’article 40 de l’Estatut dels Treballadors, en aquest cas s’aplicarà el procediment i les conseqüències legals previstes en l’esmentat article.

Article 44. Jubilació parcial.

Les empreses incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni facilitaran, dins de les condicions establertes per la legislació laboral vigent, l’accés dels treballadors/es que ho desitgin a la jubilació parcial.

CAPÍTOL XI. Règim disciplinari i sancionador.

Article 45. Règim disciplinari.

Faltes.

Les faltes comeses pels treballadors/es al servei de les empreses regulades per aquest Conveni Col·lectiu es classificaran atenent a la seva importància, reincidència i intencionalitat en lleus, greus i molt greus e conformitat amb l’establert en els següents articles:

Faltes lleus.

– Faltes de puntualitat durant un mes sense que existeixi causa justificada.

– Una falta d’assistència al treball sense causa justificada.

– La no comunicació amb l’antelació deguda de faltar a la feina per causa justificada a no ser que es provi la impossibilitat de fer-ho.

– Falta d’higiene i neteja personal.

– Embriaguesa ocasional.

Faltes greus.

– De quatre a vuit faltes de puntualitat a la feina en un mes sense que existeixi causa justificada.

– Faltar dos dies a ala feina en un mes sense justificació.

– La simulació de malaltia o accident.

– Simular la presència d’un altre treballador/a valent-se de la seva fitxa, firma o tarja de control.

– Canviar, mirar, remoure els armaris i la roba dels altres companys sense la deguda justificació.

– Reincidència en faltes lleus, menys les de puntualitat encara que siguin de disfressa naturalesa dins del trimestre quan hi s’hagin interposat sancions.

– Abandonament del lloc de treball sense causa justificada.

– Negligència en el treball quan causi perjudici greu.

– La continuada i habitual falta d’higiene i neteja personal.

– Embriaguesa reiterada durant la jornada laboral.

Faltes molt greus.

– Més de vuit faltes de puntualitat en el treball en un mes sense que existeixi causa justificada.

– Faltar al treball més de dos dies al mes sense causa justificada.

– Frau, deslleialtat u abús de confiança en les gestions encomanades.

– Furt, robatori, tant als companys e treball com a l’empresa o qualsevol altra persona dins de les instal·lacions de l’empresa o fora d’ella durant acte de servei. Queda inclòs en aquest article el falsejar dades, si tenen com a finalitat maliciosa el aconseguir alguna benefici.

– La simulació comprovada de malaltia.

– Inutilitzar, destrossar o causar desperfectes a màquines, aparells, instal·lacions, edificis, estris, matèries primeres i departaments de l’empresa.

– Embriaguesa reiterada durant la feina, quan afecti al desenvolupament de les tasques.

– Dedicar-se a treballs de la mateixa activitat que impliquin competència a l’empresa, si no mitja autorització de la mateixa.

– Els maltractament de paraula u obra i la falta greu de respecte i consideració als responsables, companys i subordinats.

– Abandonar el lloc de treball en posicions de responsabilitat.

– La reincidència en falta greu encara que sigui de diferent naturalesa dins del mateix trimestre, sempre que hagi estat objecte de sanció.

– El assetjament sexual, entenent com a tal la conducta de naturalesa sexual o qualsevol altre comportament basat en el sexe que afecti a la dignitat de la dona o de l’home en el treball, inclosa la conducta de superiors o companys, sempre i quan aquesta conducta no sigui desitjada, raonable i ofensiva per al subjecte passiu de la mateixa, o la negativa al sotmetiment d’una persona o que aquesta conducta sigui presa com a base per una decisió que tingui efectes sobre l’accés d’aquesta persona a la formació professional i al treball, sobre la continuació del treball, del salari o de qualsevol altra decisió relativa al contingut de la relació laboral.

– L’abús de superioritat exercit per qui ostenti o desenvolupi funcions de comandament.

– En general les enumerades en l’art. 54 de ET que no hagin estat exposades en els punts anteriors.

Sancions

Les sancions que les empreses puguin aplicar segons la seva gravetat i circumstancies de les faltes comeses seran les següents:

Faltes lleus

– Amonestació verbal.

– Amonestació escrita.

– Suspensió d’ocupació i sou d’un dia.

Faltes greus

– Suspensió d’ocupació i sou de 2 dies a 10 dies.

– Inhabilitació per un termini d’un any per a l’ascens a categoria superior.

– Pèrdua temporal de la categoria fins a un màxim de sis mesos.

Faltes molt greus

– Suspensió d’ocupació i sou d’11 dies a dos mesos.

– Pèrdua temporal de la categoria des de sis mesos fina a un màxim d’un any.

– Inhabilitació durant dos anys per l’ascens a categoria superior.

– Canvi de centre de treball.

– Inhabilitació temporal o definitiva per al maneig de caixa i altres mitjans de pagament quan s’hagi estat sancionat per motius pecuniaris.

– Acomiadament.

Per a l’aplicació de les sancions que antecedeixen es tindrà en compte el major o menor grau de responsabilitat del que cometi la falta, categoria professional del mateix i repercussió del fet en la resta de treballadors/es i en el si del l’empresa.

Article 46. Règim sancionador.

La facultat per a imposar les sancions correspondrà a la Direcció de l’empresa o a les persones en qui aquesta delegui.

Serà necessària la instrucció d’expedient disciplinari contradictori en el cas de sancions per faltes greus i molt greus de treballadors/es que ostenten la condició de:

– Membres del Comitè d’Empresa, si els hagués.

– Delegats de personal o sindicals, si els hagués.

L’expedient disciplinari s’iniciarà amb l’ordre d’incoació adoptat pel Responsable corresponent de l’empresa, qui designarà l’instructor del mateix. Rere l’acceptació de l’instructor es procedirà per aquesta a prendre declaració al treballador/a afectat i en el seu cas als testimonis, i practicarà quantes proves estimi necessàries pel degut esclariment dels fets.

L’instructor podrà proposar a la Direcció de l’empresa la suspensió d’ocupació, que no de sou, del treballador/a afectat durant el temps que duri la incoació de l’expedient prèvia audiència del presentat del Comitè d’empresa o Delegats de personal, d’haver-los.

La durada en la tramitació de l’expedient des que l’instructor accepti el nomenament, no podrà ser superior als dos mesos.

La resolució en que s’imposi la sanció haurà e comunicar-se al interessat per escrit i expressarà amb claredat i precisió els fets imputats, la classificació de la conducta infractora com lleu, greu o molt greu, la sanció interposada, des de quan sorgeix efecte. No obstant l’anterior, en els casos de sanció d’amonestació verbal, òbviament no existirà comunicació escrita.

En el cas de sancions per faltes greus i molt greus a treballadors/es afiliats a un sindicat, abans de sancionar-los haurà de donar-se tràmit d’audiència als delegats sindicals, sempre i quan a l’empresa li consta tal afiliació i existeixin en la mateixa delegats sindicals.

L’empresa anotarà en l’expedient personal del treballador/a les sancions per faltes greus i molt greus, anotant també les reincidències en eles faltes lleus.

La prescripció de les faltes es farà d’acord a l’Estatut dels Treballadors i que es resumeix de la següent forma:

– 10 dies per les faltes lleus.

– 20 dies per les faltes greus.

– 60 dies en un període de sis mesos per les faltes molt greus.

Article 47. Clàusula d’inaplicació de les condicions de treball.

Segons allò establert en l’article 82.3 de l’Estatut dels treballadors, es podrà modificar per les empreses adscrites a aquest Conveni les matèries que es detallen a continuació, sempre que concorrin causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, i segons el procediment establert en aquest article.

Les matèries objecte d’aquesta inaplicació temporal seran les següents:

a) Jornada de treball.

b) Horari i distribució del temps de treball.

c) Règim de treball a torns.

d) Sistema de remuneració i quantia salarial.

e) Sistema de treball i rendiment.

f) Funcions, quan excedeixin els límits que per a la mobilitat funcional preveu l’article 39 de l’Estatut.

g) Millores voluntàries de l’acció protectora de la Seguretat Social.

L’empresa que vulgui procedir a la inaplicació d’alguna d’aquestes matèries, haurà d’obrir un període de consultes amb els representants legals dels treballadors/es en l’empresa que tindrà una durada màxima de 15 dies, havent d’acreditar suficientment en aquest període de consultes, les causes i els motius que justifiquen la inaplicació.

En les empreses en què no es disposi de representació legal dels treballadors/es, seran els sindicats majoritaris signataris d’aquest Conveni els que assumiran la representació dels treballadors/es o, a elecció dels treballadors/es afectats, una comissió triada democràticament per ells, conforme a la legislació vigent.

Quan el període de consultes finalitzi amb acord es presumirà que concorren les causes justificatives al·legades per l’empresa. En cas d’acord en el si de l’empresa, ambdues parts notificaran l’acord a la Comissió paritària del Conveni i a l’Autoritat laboral.

En cas de desacord durant el període de consultes, qualsevol de les parts podrà sotmetre les seves discrepàncies a la Comissió paritària del Conveni, la qual disposarà d’un termini màxim de set dies hàbils per pronunciar-se, a comptar des que la discrepància fos comunicada. Quan no s’hagués sol·licitat la intervenció de la Comissió o en el cas de persistir el desacord després de la finalització del tràmit davant la Comissió paritària, les parts se sotmetran als procediments de conciliació i/o mediació i, si s’escau, i si així ho decideixen les parts, al procediment d’arbitratge del Tribunal Laboral de Catalunya.

L’acord substitutori de les condicions inaplicades del Conveni, haurà de concretar les noves condicions a aplicar a les persones treballador/aes de l’empresa, i la vigència de la inaplicació, la qual no es podrà perllongar més enllà del moment en què resulti aplicable un nou Conveni en l’empresa.

ANNEX 1.- Pla de formació.

Els constants canvis, avanços tecnològics i innovacions obliguen les empreses a estar en constant evolució i a mantenir o augmentar el nivell de formació del seu personal, per aconseguir una major capacitat de reacció a les necessitats del mercat.

Contractar personal altament qualificat no n’hi ha prou si posteriorment aquest personal no manté permanentment actualitzats els seus coneixements.

També es fa aconsellable mantenir un sistema de promoció interna, la qual cosa obliga a disposar de candidats prou formats en el si de l’empresa.

Per això, és necessari que les empreses es dotin d’un pla de formació, el cost del qual serà finançat per l’empresa mitjançant un contracte de condicions que firmaran aquesta i els treballadors/es participants.

El cost del pla de formació serà finançat per l’empresa mitjançant un contracte de condicions que firmarà l’empresa i el treballador/a.

A) Quantificació del cost de la formació:

El cost total dels cursos o accions formatives comprendrà els següents conceptes:

a) Drets de matrícula, assistència i/o inscripció.

b) Material didàctic.

c) Despeses de desplaçament i dietes.

d) Cost d’absència del lloc de treball.

Perquè l’empresa efectuï el reembors de les despeses a què es refereixen els punts a), b) i c) anteriors serà necessari que el treballador/a presenti els justificants de pagament.

B) Qui pot accedir al pla:

Excepte necessitats excepcionals que hauran de ser posades de manifest pel responsable de cada departament o secció, en la sol·licitud que formuli a aquest efecte, podran accedir al pla de formació totes les persones que en el moment de la sol·licitud ostentin un mínim de dos anys d’antiguitat a l’empresa.

C) Cursos i quantitats que es poden finançar:

No podran ser finançats els cursos que no estiguin relacionats directament amb l’activitat exercida pel candidat dins de l’empresa.

Qualsevol sol·licitud o proposició d’assistència a un curs haurà de ser presentada pel responsable de cada secció o departament.

El treballador/a assumirà el 5% del cost dels apartats a) -drets d’assistència i inscripció- i b) -material didàctic-, amb un límit màxim del 5% del salari brut anual.

D) Amortització:

Les empreses efectuaran l’amortització del cost total del curs en 60 mensualitats iguals, comptades des del moment de finançar el curs.

E) Contracte que s’ha de subscriure entre empresa i empleat:

TAULA SALARIAL 2018: D’1-1-2018 AL 31-12-2018.

TAULA SALARIAL 2019: D’1-1-2018 AL 31-12-2018.

TAULA SALARIAL 2020: D’1-1-2018 AL 31-12-2018.

TAULA SALARIAL 2021: D’1-1-2018 AL 31-12-2018.