{"id":11335,"date":"2024-03-19T19:09:58","date_gmt":"2024-03-19T18:09:58","guid":{"rendered":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/?p=11335"},"modified":"2026-02-20T09:43:13","modified_gmt":"2026-02-20T08:43:13","slug":"la-historia-del-moviment-sindical-a-espanya-no-es-pot-explicar-sense-les-comissions-obreres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/la-historia-del-moviment-sindical-a-espanya-no-es-pot-explicar-sense-les-comissions-obreres\/","title":{"rendered":"LA HIST\u00d2RIA DEL MOVIMENT SINDICAL A ESPANYA NO ES POT EXPLICAR SENSE LES COMISSIONS OBRERES."},"content":{"rendered":"\n<h2 class=\"wp-block-heading has-text-align-center has-vivid-red-color has-text-color\">Hist\u00f2ria de la secci\u00f3 sindical de Comissions Obreres a l&#8217;Ajuntament de Barcelona (fins a 1980)<\/h2>\n\n\n\n<p>La vict\u00f2ria de Franco el 1939 va inaugurar una llarga dictadura de gaireb\u00e9 quaranta anys, fundada sobre el terror: desenes de milers de desaparicions i execucions, tribunals d&#8217;excepci\u00f3, etc\u00e8tera.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.ccoo.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/consequencies-de-la-guerra-civil-exode.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p>El moviment obrer va ser severament reprimit: il\u00b7legalitzaci\u00f3 de les seves organitzacions, confiscaci\u00f3 dels seus b\u00e9ns i els seus militants i quadres empresonats, executats o exiliats. S&#8217; obliga empresaris i treballadors a enquadrar-se en els sindicats verticals, un aparell de la dictadura per controlar la m\u00e0 d&#8217; obra.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed aligncenter is-type-video is-provider-youtube wp-block-embed-youtube wp-embed-aspect-16-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Historia CCOO. capitulo 1\" width=\"1200\" height=\"675\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/x-bAEQsMUvY?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<p>En acabar la II Guerra Mundial (1945-1947), amb l&#8217;esperan\u00e7a de restaurar de Rep\u00fablica, es van produir les darreres vagues protagonitzades pels sindicats de preguerra: UGT i CNT.<\/p>\n\n\n\n<p>Als anys cinquanta reapareix la conflictivitat a les f\u00e0briques. Es tracta de lluites per reivindicacions elementals relatives al treball i les condicions de vida.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.ccoo.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/reconstruccio-del-moviment-obrer-assemblea.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p>Alhora, a partir de 1953, militants d&#8217;oposici\u00f3 -singularment comunistes-, membres de l&#8217;Acci\u00f3 Cat\u00f2lica i altres treballadors descontents, tracten d&#8217;articular candidatures alternatives a les oficials en les eleccions que organitzen els sindicats verticals.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquestes lluites reivindicatives i els intents d&#8217;organitzar candidatures alternatives brinden l&#8217;oportunitat per crear comissions de treballadors. Aquest fet marca l&#8217; inici d&#8217; una nova \u00e8poca el ren\u00e9ixer d&#8217; un nou moviment obrer.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed aligncenter is-type-video is-provider-youtube wp-block-embed-youtube wp-embed-aspect-16-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Historia CCOO. Capitulo 2\" width=\"1200\" height=\"675\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/unCzAXPKvgs?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<p>En aquestes primeres lluites i d&#8217;altres que van seguir, la classe obrera va haver d&#8217;enginyes per trobar formes organitzatives flexibles que permetessin coordinar m\u00ednimament el naixent moviment sindical.<\/p>\n\n\n\n<p>En molts llocs els treballadors comencen a nomenar comissions dels homes i dones m\u00e9s combatius que assumeixen la representaci\u00f3 i tracten de negociar millores amb la patronal.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-style-plain is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<h3 class=\"wp-block-heading\">En aquest fenomen se situa l&#8217; origen de les Comissions Obreres. Un origen que en la tradici\u00f3 del sindicat se singularitza a la mina de la Camocha, paralitzada per la vaga de gener de 1957 que va organitzar una Comissi\u00f3 Obrera.<\/h3>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p>Als anys 60, aquestes comissions d&#8217;obrers i obreres es van estabilitzar a les principals ciutats del pa\u00eds i es van coordinar a tot l&#8217;Estat. Un moviment unitari i plural de car\u00e0cter sociopol\u00edtic que lluitava per millorar la condici\u00f3 obrera i conquerir les llibertats democr\u00e0tiques.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.ccoo.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/manifestacio-1-de-maig-viva-ccoo.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p>A finals dels anys 60 van comen\u00e7ar a sorgir despatxos d&#8217;advocats laboralistes lligats a Comissions Obreres i al Partit Comunista d&#8217;Espanya. Aquests van ser fonamentals en el proc\u00e9s d&#8217;autoorganitzaci\u00f3 de la classe obrera. Doncs la seva tasca anava molt m\u00e9s enll\u00e0 de l&#8217;assessoria laboral.<\/p>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 eren llocs de reuni\u00f3 de les i els treballadors. Tan sols cobraven si guanyaven els judicis, un 10% del que percebia ell o la treballadora. Mentre que les consultes, l&#8217;assessoria o els judicis perduts corrien per compte del despatx.<\/p>\n\n\n\n<p>El seu paper va ser tan vital per al moviment obrer en una etapa tan fr\u00e0gil i delicada com va ser la Transici\u00f3, que es van convertir en una icona.<\/p>\n\n\n\n<p>A mitjans dels anys seixanta, les Comissions Obreres s&#8217;havien estabilitzat a les principals ciutats del pa\u00eds i coordinat a escala estatal. El 1966-1967 van elaborar els seus primers documents.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">Les Comissions Obreres es van definir com un moviment unitari i plural de car\u00e0cter sociopol\u00edtic que lluitava per millorar la condici\u00f3 obrera, conquestes els drets col\u00b7lectius dels treballadors i les llibertats democr\u00e0tiques, a m\u00e9s d&#8217;aconseguir una central sindical unit\u00e0ria.<\/h3>\n\n\n\n<p>La primera reuni\u00f3 general de les Comissions Obreres de l&#8217; Estat t\u00e9 lloc el juny de 1967 a Madrid. El r\u00e8gim franquista va respondre a l&#8217;expansi\u00f3 de les Comissions amb repressi\u00f3, detencions i condemnes de pres\u00f3. Amb el sinistre paper del Tribunal d&#8217; Ordre P\u00fablic.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed aligncenter is-type-video is-provider-youtube wp-block-embed-youtube wp-embed-aspect-16-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Historia CCOO  Capitulo 3\" width=\"1200\" height=\"675\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/mzLn9aKoiEE?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<p>El Tribunal Suprem, el novembre de 1967, les declara subversives i il\u00b7l\u00edcites. Enguany Comissions Obreres passa de moviment il\u00b7legal a ser perseguit sistem\u00e0ticament. La repressi\u00f3 contra Comissions Obreres \u00e9s brutal. M\u00e9s 9000 condemnats entre 1963 i 1977 pel Tribunal d&#8217;Ordre P\u00fablic. Una immensa majoria eren militants de Comissions Obreres.<\/p>\n\n\n\n<p>El 24 de juny de 1972, al Convent dels Pares Blancs de Pozuelo de Alarc\u00f3n, serien detinguts els dirigents de la Coordinadora General de Comissions Obreres, iniciant-se l&#8217;anomenat Proc\u00e9s 1001. El Proc\u00e9s 1001, contra deu dirigents de les Comissions, va ser una fita destacada d&#8217;aquesta espiral repressiva.<\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;acusaci\u00f3 dels implicats es va basar especialment en els seus antecedents penals, ja que bona part d&#8217;ells ja havien estat condemnats per associaci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita i manifestaci\u00f3 no pac\u00edfica, cosa que el situa com a reincidents i vagos.<\/p>\n\n\n\n<p>El desenvolupament del judici i els seus resultats es va veure bruscament alterat per la mort del president del Govern, Carrero Blanco, l&#8217;atemptat del qual va coincidir amb el judici, cosa que va marcar sobremanera el desenvolupament del proc\u00e9s i les sent\u00e8ncies, amb el seu conseg\u00fcent enduriment.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/ccooalcobendas.files.wordpress.com\/2013\/10\/10-de-carabanchel.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">Res va impedir el desenvolupament de les Comissions Obreres, ni tan sols el proc\u00e9s 1001, en el qual es va condemnar els seus dirigents a 162 anys de pres\u00f3 en un intent desesperat de la dictadura despr\u00e9s de la mort de Franco.<\/h3>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed aligncenter is-type-video is-provider-youtube wp-block-embed-youtube wp-embed-aspect-16-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Historia CCOO.Capitulo 4\" width=\"1200\" height=\"675\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/FxCGmarHfw4?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading has-vivid-red-color has-text-color\">NEIX LA SECCI\u00d3 SINDICAL DE CCOO A L&#8217;AJUNTAMENT DE BARCELONA<\/h2>\n\n\n\n<p>Mentrestant a l&#8217;Ajuntament de Barcelona es preparava una revolta interna que acabaria en una gran vaga de funcionaris.<\/p>\n\n\n\n<p>Els pagaments de complements irregulars i els sous baixos indignaven els i les funcion\u00e0ries: &#8220;<em>El sou era una mis\u00e8ria. Una vegada al trimestre, hi havia la &#8216;bufanda&#8217;, passava un oncle amb una cartera i sobres, i els donava un sobre a cadascun, amb 5.000 o 8000 pessetes<\/em>.<\/p>\n\n\n\n<p>A partir de l&#8217; equiparaci\u00f3 dels salaris dels funcionaris municipals amb els de l&#8217; Estat a partir de juliol de 1974, es va posar en relleu que molts funcionaris ni tan sols arribaven al salari m\u00ednim en el seu sou base.<\/p>\n\n\n\n<p>El mateix mes de juliol, diversos funcionaris amb els coeficients m\u00e9s baixos van comen\u00e7ar a protestar per aquesta situaci\u00f3. L&#8217;administraci\u00f3 (Direcci\u00f3 General d&#8217;Administraci\u00f3 Local) va optar per esmenar aquesta situaci\u00f3 amb plusos que no incidien en l&#8217;antiguitat ni pensions.<\/p>\n\n\n\n<p>Durant el primer semestre de 1975 es van succeir diverses accions organitzatives i reivindicatives per part del funcionariat de Barcelona, com la formaci\u00f3 d&#8217; una comissi\u00f3 per coordinar i representar les seves demandes relatives a la millora de les condicions econ\u00f2miques i organitzatives.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>LA PRIMERA ASSEMBLEA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>El 23 de maig de 1975, es va celebrar la primera Assemblea de Funcionaris i Empleats de l&#8217; Ajuntament de Barcelona, al Sal\u00f3 de Cent.<\/p>\n\n\n\n<p>Aproximadament 500 funcionaris van lliurar a l&#8217;alcalde Mas\u00f3 una carta signada per m\u00e9s de 2.500 funcionaris i que recollia les quatre peticions principals dels funcionaris mobilitzats: Augment lineal de 5.000 pessetes, el coeficient m\u00ednim s&#8217;havia de situar en el 2,3, l&#8217;impost sobre el rendiment del treball personal a c\u00e0rrec de l&#8217;Ajuntament o un plus corrector, i per \u00faltim, resoldre la situaci\u00f3 dels eventuals.<\/p>\n\n\n\n<p>La majoria de les demandes plantejades per la Comissi\u00f3 van rebre la negativa per part de l&#8217;alcalde. La indignaci\u00f3 dels treballadors i treballadores creixia exponencialment.<\/p>\n\n\n\n<p>Malgrat l&#8217;augment del 14% del sou base aprovat en el Consell de ministres, el malestar va continuar creixent i expandint-se entre el funcionariat que considerava aquestes millores com a insuficients.<\/p>\n\n\n\n<p>El carrer bullia a Barcelona en aquells moments. El dia 1 de febrer de 1976 va tenir lloc la recordada i hist\u00f2rica manifestaci\u00f3 per l&#8217;amnistia que seria continuada el dia 8 per una altra marxa amb l&#8217;inoblidable lema de &#8220;Llibertat, Amnistia, Estatut d&#8217;Autonomia&#8221;. Aquestes marxes constitu\u00efen les manifestacions m\u00e9s massives a Barcelona des del 1939.<\/p>\n\n\n\n<p>El 5 de febrer de 1976, l&#8217; alcaldia de Barcelona va permetre al funcionariat realitzar una assemblea al Sal\u00f3 del Tinell. De nou els funcionaris s&#8217;unien per coordinar la seva lluita.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>LA LLUITA CONTINUA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">Els primers a reaccionar van ser els bombers de Barcelona. El dia 11 de febrer van enviar un comunicat a la premsa on informaven que romandrien als seus respectius parcs de manera indefinida.&nbsp;<\/h3>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"720\" height=\"978\" src=\"http:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/bomberos-1976-huelga.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-11340\" srcset=\"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/bomberos-1976-huelga.jpg 720w, https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/bomberos-1976-huelga-221x300.jpg 221w\" sizes=\"auto, (max-width: 720px) 100vw, 720px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p>El mes de febrer de 1976 va marcar un punt d&#8217;inflexi\u00f3 a Barcelona amb la vaga de funcionaris. Els carrers es van omplir d&#8217;una tensi\u00f3 palpable, revelant divisions profundes dins de l&#8217;administraci\u00f3 municipal.<\/p>\n\n\n\n<p>D&#8217;una banda, els funcionaris tradicionals, aquells que temien qualsevol canvi, vivint amb la mentalitat de &#8220;millor no moure&#8217;s&#8221;. D&#8217;altra banda, un grup m\u00e9s din\u00e0mic, desitj\u00f3s de transformar la ciutat, joves plens d&#8217;esperan\u00e7a i \u00e0nsia de renovaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta vaga no va ser simplement un desacord laboral, sin\u00f3 el reflex d&#8217;una lluita interna pel futur de la ciutat. Entre cartells i crits, la ciutat es va dividir, per\u00f2 tamb\u00e9 es va obrir un di\u00e0leg necessari per al canvi.<\/p>\n\n\n\n<p>El dia 17 de febrer de 1976, la vaga de funcionaris es va estendre a gran part de les depend\u00e8ncies municipals barcelonines. A la una de la tarda, prop de 6.000 funcionaris van convergir cap a la Pla\u00e7a Sant Jaume. Despr\u00e9s dels debats, els funcionaris van decidir romandre a l&#8217;Ajuntament fins a rebre una resposta a les seves demandes.<\/p>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"993\" height=\"663\" src=\"http:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/Manifestacio-GUB-1976.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-11342\" srcset=\"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/Manifestacio-GUB-1976.png 993w, https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/Manifestacio-GUB-1976-300x200.png 300w, https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/Manifestacio-GUB-1976-768x513.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 993px) 100vw, 993px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p><strong>M\u00c0XIMA TENSI\u00d3 A L&#8217;AJUNTAMENT DE BARCELONA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Va ser en aquesta nit del 17 on es van viure els moments de m\u00e0xima tensi\u00f3 de tot el conflicte. La situaci\u00f3 podria haver desembocat en una veritable trag\u00e8dia humana.<\/p>\n\n\n\n<p>La policia armada va arribar a la Pla\u00e7a Sant Jaume amb l&#8217;ordre de desallotjar els funcionaris que havien decidit concentrar-se dins l&#8217;edifici de l&#8217;Ajuntament.<\/p>\n\n\n\n<p><em>&#8220;El comandament de la policia armada va pujar a parlar amb Viola, i segons un testimoni, li va dir: &#8216;Senyor alcalde, li demano que reconsideri la situaci\u00f3; ac\u00ed a baix hi ha dues mil persones encaixosades, i poden produir-se morts&#8217;. Al que Viola va respondre: &#8216;Executi les seves ordres. La meva vida tamb\u00e9 perilla, per\u00f2 la llei s&#8217;ha de complir.&nbsp; <\/em><em><\/em><\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">La policia municipal i els bombers s&#8217;havien situat davant la policia armada, com a primera l\u00ednia de defensa dels funcionaris concentrats dins l&#8217;Ajuntament.&nbsp;<\/h3>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"997\" height=\"673\" src=\"http:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/Manifestacio-GUB-i-Bombers-Ajuntament-Barcelona-1976.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-11344\" srcset=\"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/Manifestacio-GUB-i-Bombers-Ajuntament-Barcelona-1976.png 997w, https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/Manifestacio-GUB-i-Bombers-Ajuntament-Barcelona-1976-300x203.png 300w, https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/Manifestacio-GUB-i-Bombers-Ajuntament-Barcelona-1976-768x518.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 997px) 100vw, 997px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>&#8220;<em>Jo vaig veure escenes molt tenses l&#8217;any 1976 en tant que funcionari d&#8217;aquest Ajuntament i dirigent del moviment democr\u00e0tic de funcionaris. Des d&#8217;aquelles escales jo, entre d&#8217;altres, vaig dir una arenga als dos mil funcionaris que omplien completament la pla\u00e7a<\/em>&#8220;.<\/p>\n\n\n\n<p>&#8220;<em>Era un aut\u00e8ntic mar de caps de bombers, d&#8217;infermeres, de gu\u00e0rdies, d&#8217;empleats&#8230;, i la policia rondava. Vam fer una marxa fins a la pla\u00e7a de Catalunya per acabar penetrant a la Casa de la Ciutat<\/em>&#8220;.<\/p>\n\n\n\n<p>El malament alcalde Viola no va voler rebre la comissi\u00f3 de funcionaris i el senyor Manuel Fraga, ministre de Governaci\u00f3 en aquell moment, va ordenar llan\u00e7ar gasos lacrim\u00f2gens a l&#8217;interior de l&#8217;Ajuntament.<\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s l&#8217;\u00fanica vegada que ha succe\u00eft en tota la hist\u00f2ria d&#8217;aquesta casa! Les escenes de p\u00e0nic haurien pogut desembocar en una desgr\u00e0cia. L&#8217;alcalde va dir &#8220;<em>Aqu\u00ed no mana l&#8217;alcalde, sin\u00f3 el ministre de Governaci\u00f3, el senyor Fraga<\/em>&#8220;.<em>No hi havia sindicats encara, encara no existien<\/em>&#8220;.<\/p>\n\n\n\n<p>&#8220;<em>Aquella vaga, hi va haver un moment de molt\u00edssima tensi\u00f3 que va ser quan vam decidir no marxar de l&#8217;ajuntament. Cap a la una de la matinada, passem molta por, les forces d&#8217;ordre p\u00fablic eren a la porta i pretenien entrar dins<\/em>&#8220;.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">&#8220;<em>No van entrar per\u00f2 van tirar pilotes i pots de fum, sortim corrent com vam poder, a m\u00e9s els primers que es van plantar contra ells van ser la Gu\u00e0rdia urbana i els bombers<\/em>&#8220;.<\/h3>\n\n\n<div class=\"wp-block-image\">\n<figure class=\"aligncenter size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"615\" src=\"http:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/policia-armada-1976-1024x615.jpg\" alt=\"Foto: Naci\u00f3 Digital\" class=\"wp-image-11346\" srcset=\"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/policia-armada-1976-1024x615.jpg 1024w, https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/policia-armada-1976-300x180.jpg 300w, https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/policia-armada-1976-768x461.jpg 768w, https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-content\/blogs.dir\/6\/files\/sites\/228\/2024\/03\/policia-armada-1976.jpg 1200w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n<p>El 18 de febrer, l&#8217;aturada dels treballadors era molt important, malgrat que ja s&#8217;havia publicat el decret de militaritzaci\u00f3 de la policia municipal i els bombers.<\/p>\n\n\n\n<p>Despr\u00e9s del llan\u00e7ament de pots de fum per part de la policia armada, i quan centenars de concentrats estaven sortint a la Pla\u00e7a Sant Jaume, van arribar uns vint camions de bombers creant un gran aldarull perqu\u00e8 portaven les seves sirenes activades.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>&#8220;<em>El primer cotxe frena a un cent\u00edmetre d&#8217;on estaven els armades. Del cotxe salta a terra un bomber que, furibund, s&#8217;encara amb el primer policia armada que troba i li diu: &#8220;On \u00e9s el vostre cap?&#8221; El policia excitad\u00edssim, treu la pistola, apunta al bomber i li etzina: &#8220;\u00e9s que ens voleu matar a tots?&#8221; I el bomber respon: &#8220;dispara, anda<\/em>&#8220;.<\/p>\n\n\n\n<p>La policia armada no va permetre als bombers entrar a l&#8217;Ajuntament per ajudar els funcionaris que estaven patint els efectes dels pots de fum. La confrontaci\u00f3 dial\u00e8ctica entre aquests dos cossos no va comen\u00e7ar a decr\u00e9ixer fins passada una bona estona.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>&#8220;<em>Viola, dimite, el pueblo no te admite<\/em>.&#8221;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Desallotjats de Pla\u00e7a Sant Jaume, els funcionaris municipals van iniciar una manifestaci\u00f3 de matinada envoltats del soroll de les sirenes de bombers i cridant &#8220;<em>Viola, dimite, el pueblo no te admite<\/em>.&#8221;<\/p>\n\n\n\n<p>La lluita va continuar molts mesos, s&#8217;evidenciava l&#8217;estat de descomposici\u00f3 del r\u00e8gim franquista a l&#8217;Ajuntament de Barcelona, incapa\u00e7 d&#8217;afrontar el problema i desbordat per les noves estructures de representaci\u00f3 emanades dels mateixos treballadors.<\/p>\n\n\n\n<p>Alhora, les Comissions Obreres passa de moviment sociopol\u00edtic a sindicat de classe. El Secretariat de la Coordinadora General de Comissions Obreres decideix celebrar l&#8217;Assemblea General de Comissions Obreres a Madrid, en la qual estava previst que hi participessin 2000 delegats i delegades de tot Espanya. Es va realitzar la petici\u00f3 oficial a les autoritats governatives per als dies 27, 28 i 29 de juny de 1976.<\/p>\n\n\n\n<p>El Govern la va prohibir. El vicepresident del Govern, Fraga Iribarne, va denegar el perm\u00eds. S&#8217;havia d&#8217;impedir per tots els mitjans que Comissions Obreres aprofund\u00eds en la seva idea de celebrar un Congr\u00e9s constituent on els treballadors d&#8217;aquest pa\u00eds decidissin el tipus de sindicalisme que desitjaven i que no se&#8217;ls impos\u00e9s des de dalt.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">Comissions Obreres va seguir endavant amb els preparatius de l&#8217;Assemblea i va decidir celebrar-la a Barcelona l&#8217;11 de juliol de 1.976, 650 delegats i delegades. Una assemblea clandestina on es van prendre precaucions per evitar una nova detenci\u00f3 massiva i es van activar certes pautes perqu\u00e8 l&#8217;Assemblea no s&#8217;avort\u00e9s.<\/h3>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.ccoo.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/assemblea-de-barcelona-1976-1-1024x640.jpg\" alt=\"\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p>Abans de comen\u00e7ar, responsables de les Comissions Obreres de Catalunya van rebre en diferents punts de la ciutat les delegacions per portar-les a l&#8217;esgl\u00e9sia de Sant Medir, al barri de Sants, on va tenir lloc l&#8217;Assemblea, amb una calor asfixiant sota la moderaci\u00f3 de Cipriano Garc\u00eda.<\/p>\n\n\n\n<p>Les delegades i delegats van escoltar els informes de Marcelino Camacho, Nicol\u00e1s Sartorius i Juan Mu\u00f1iz Zapico. Les conclusions de Marcelino i la votaci\u00f3 de les diferents resolucions de l&#8217;Assemblea de Barcelona van suposar el primer impuls per al llan\u00e7ament org\u00e0nic de les Comissions Obreres.<\/p>\n\n\n\n<p>El 28 de setembre de 1976. el Secretariat decideix la sindicalitzaci\u00f3 i l&#8217; emissi\u00f3 del primer carnet. El 17 d&#8217;octubre, la Coordinadora General ratifica la constituci\u00f3 de la Confederaci\u00f3 Sindical de les Comissions Obreres.<\/p>\n\n\n\n<p>Les demandes dels funcionaris de Barcelona persistirien intensament durant anys. Amb l&#8217;arribada d&#8217;Adolfo Su\u00e1rez (juliol de 1976), el Govern va aprovar millores per als funcionaris, per\u00f2 no seria fins al desplegament de la reforma administrativa encap\u00e7alada per Pasqual Maragall, quan es va arribar a conformar un pacte global relativament estable entre treballadors de l&#8217;Ajuntament i els pol\u00edtics.<\/p>\n\n\n\n<p>Els funcionaris de Barcelona van mantenir les seves mobilitzacions i reclamacions durant els \u00faltims mesos de 1976.<\/p>\n\n\n\n<p>La representaci\u00f3 i participaci\u00f3 dels treballadors municipals a l&#8217; Ajuntament de Barcelona va ser la fita m\u00e9s destacada en el proc\u00e9s de democratitzaci\u00f3 dut a terme per la Reforma Administrativa.<\/p>\n\n\n\n<p>El 24 de gener de 1977 tres pistolers d&#8217;ideologia ultradretana van entrar al despatx d&#8217;advocats del carrer Atocha n\u00famero 55, a Madrid, i van assassinar tres advocats laboralistes, un estudiant de dret i un administratiu, i van deixar greument ferits altres quatre advocats. Van tractar de generar un escenari de por i caos que provoqu\u00e9s la inestabilitat del Govern i de la Transici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>La reacci\u00f3 del moviment obrer va ser ferma, pac\u00edfica i democr\u00e0tica. Els ultradretans buscaven caos i viol\u00e8ncia, per\u00f2 nom\u00e9s es van trobar amb dolor i silenci. Aquest va ser el dia que el govern va prendre consci\u00e8ncia de la necessitat social de legalitzar Comissions Obreres i el 27 d&#8217;abril de 1977 s\u00f3n legalitzats els sindicats i amb aix\u00f2 neix legalment i jur\u00eddicament la Confederaci\u00f3 Sindical de Comissions Obreres, que va celebrar el seu Congr\u00e9s Constituent.<\/p>\n\n\n\n<p>La mobilitzaci\u00f3 social i en particular la mobilitzaci\u00f3 obrera, essencialment animada per CCOO seran determinants per impedir que, a la mort de Franco, la dictadura es perpetu\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">CCOO i el moviment sindical no nom\u00e9s juguen un paper essencial en la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia, sin\u00f3 que en s\u00f3n constitutius, tal com recull la Constituci\u00f3 del 1978.<\/h3>\n\n\n\n<p>El 15 de desembre de 1977 van tenir lloc les primeres eleccions sindicals a l&#8217; Ajuntament de Barcelona, davant d&#8217; un consistori no democr\u00e0tic, amb una participaci\u00f3 d&#8217; uns 8.000 funcionaris dels m\u00e9s de 13.000 aproximadament que hi havia a la plantilla.<\/p>\n\n\n\n<p>Es van escollir 296 delegats que formarien l&#8217;Assemblea de Representants i que representaven tots els sectors existents a l&#8217;administraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Unes eleccions on les candidatures independents es van emportar la majoria dels vots, seguides pel Sindicat de Treballadors de l&#8217;Administraci\u00f3 P\u00fablica, despr\u00e9s els maoistes i com a quarta for\u00e7a sindical, les Comissions Obreres. La relaci\u00f3 entre delegats sindicals i ajuntament prodemocr\u00e0tic era molt redu\u00efda.<\/p>\n\n\n\n<p>El Sindicat de Treballadors de l&#8217; Administraci\u00f3 P\u00fablica es va convertir en aquest context en l&#8217; organitzaci\u00f3 sindical m\u00e9s important dins del funcionariat barcelon\u00ed. El sindicat organitzava la seva proposta de conveni de cara al 1978 al voltant de tres eixos, el salarial, social i sindical. M\u00e9s tard molts d&#8217;aquests delegats s&#8217;incorporaven a les Comissions Obreres.<\/p>\n\n\n\n<p>El 1978 el Govern central va decretar un augment salarial per a tots els treballadors de l&#8217;Administraci\u00f3 del 10 per cent. Des de les Comissions Obreres es cridava a millorar l&#8217;organitzaci\u00f3 de la lluita sindical per &#8220;trencar amb aquest topall&#8221; del 10 per cent, i per l&#8217;ampliaci\u00f3 dels drets sindicals.<\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217; Assemblea General de l&#8217; Ajuntament va aprovar per \u00e0mplia majoria, la proposta de la Comissi\u00f3 Negociadora i dels sindicats per dur a terme una aturada total els dies 8 i 9 de febrer de 1978. El seguiment de la vaga va ser desigual depenent dels sectors, destacant pel seu poc suport a la mobilitzaci\u00f3 les oficines centrals situades a Pla\u00e7a Sant Jaume.<\/p>\n\n\n\n<p>Poc despr\u00e9s de les eleccions municipals del 1979, la <strong>secci\u00f3 sindical de Comissions Obreres a l&#8217;Ajuntament de Barcelona<\/strong> valorava positivament que la lluita dels treballadors municipals hagu\u00e9s aconseguit la celebraci\u00f3 d&#8217;eleccions sindicals a l&#8217;Ajuntament el 1977.<\/p>\n\n\n\n<p>Malgrat aix\u00f2, reconeixia la falta d&#8217;experi\u00e8ncia sindical i la necessitat de tornar a realitzar una altra convocat\u00f2ria que, segons aquest sindicat, reduiria el corporativisme i els problemes de representaci\u00f3 que s&#8217;havien donat en les eleccions de 1977 que havien portat a una &#8220;situaci\u00f3 de deteriorament, tant en l&#8217;assemblea de representants, com en la pr\u00f2pia comissi\u00f3 negociadora&#8221;.<\/p>\n\n\n\n<p>La secci\u00f3 sindical de Comissions Obreres apostava per realitzar unes noves eleccions sindicals el mateix estiu de 1979, o com a molt tard a l&#8217;octubre. Tamb\u00e9 defensava, entre altres aspectes, modificar el format per escollir els representats, passant de l&#8217; elecci\u00f3 per categoria laboral a elecci\u00f3 per centres de treball.<\/p>\n\n\n\n<p>Molts membres del Sindicat de Treballadors de l&#8217;Administraci\u00f3 P\u00fablica es passaven progressivament a les files de Comissions Obreres i tot feia preveure que les votacions situarien el sindicat en una posici\u00f3 de for\u00e7a a l&#8217;Ajuntament.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed mateix, el model d&#8217;elecci\u00f3 per centres de treball i no per categoria laboral, afavoriria les candidatures de Comissions Obreres m\u00e9s implantades en les posicions laborals amb menys qualificaci\u00f3, per\u00f2 m\u00e9s nombroses.<\/p>\n\n\n\n<p>Dins del conflicte laboral, es va formar una interlocut\u00f2ria anomenada &#8220;Comit\u00e8 de Lluita&#8221;, format principalment per membres de l&#8217;anarcosindicalista Confederaci\u00f3 Nacional de Treball i del sindicat maoista.<\/p>\n\n\n\n<p>A principis de novembre, es va produir l&#8217;acord entre l&#8217;Ajuntament i els sindicats per a la normativa electoral. Aquest acord contemplava un sistema de doble elecci\u00f3 i per tant doble representaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>En la disputa interna entre organitzacions dels treballadors, les seccions sindicals de la Uni\u00f3 General de Treballadors i les Comissions Obreres de l&#8217;Ajuntament de Barcelona van passar a l&#8217;acci\u00f3 contra el &#8220;Comit\u00e8 de Lluita&#8221;.<\/p>\n\n\n\n<p>Les dues seccions sindicals denunciaven les pr\u00e0ctiques d&#8217; aquest Comit\u00e8, principalment a la Confederaci\u00f3 Nacional del Treball, tot i que sense citar directament l&#8217; organitzaci\u00f3 anarc sindicalista.<\/p>\n\n\n\n<p>La Uni\u00f3 General de Treballadors i les Comissions Obreres denunciaven que el Comit\u00e8 actuava de manera demag\u00f2gica i que els seus membres manipulaven la realitat per tenir una posici\u00f3 m\u00e9s forta en la campanya electoral de les pr\u00f2ximes eleccions sindicals.<\/p>\n\n\n\n<p>El 15 de novembre de 1979 es va arribar a un acord definitiu entre l&#8217; Ajuntament i els set sindicats acreditats. Es tractava d&#8217;un acord al voltant de la normativa sobre les eleccions sindicals i per la consecuci\u00f3 d&#8217;una paga doble -la quinzena- el mes d&#8217;abril, que aniria en funci\u00f3 de dos conceptes, l&#8217;assist\u00e8ncia al treball i el compliment de l&#8217;horari.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">&#8220;El que va produir cert ordre, va ser la prima d&#8217;assist\u00e8ncia i puntualitat, la quinzena paga, tu la perdies a la que deixaves d&#8217;anar, baixes, absentisme de qualsevol classe etc.<\/h3>\n\n\n\n<p>Tamb\u00e9 s&#8217;aprovava l&#8217;actualitzaci\u00f3 de sous a partir de l&#8217;1 de gener de 1980 i el control horari mitjan\u00e7ant un rellotge, cosa que es coneixeria en el futur com a &#8216;pasqualina&#8217;. Aix\u00ed mateix, van arribar a l&#8217;acord perqu\u00e8 no s&#8217;apliquessin sancions econ\u00f2miques ni administratives &#8220;arran de les accions reivindicatives passades&#8221;<\/p>\n\n\n\n<p>L&#8217;acord va ser signat per Pasqual Maragall en representaci\u00f3 del govern municipal amb els representants sindicals com les Comissions Obreres.<\/p>\n\n\n\n<p>Si b\u00e9 la Uni\u00f3 General de Treballadors havia jugat un paper actiu des de les eleccions de desembre de 1977, la crisi interna que patiria a l&#8217;Ajuntament de Barcelona va acabar per decidir el sindicat socialista a no participar amb les seves sigles en les eleccions sindicals.<\/p>\n\n\n\n<p>Les noves eleccions sindicals van dibuixar un nou mapa dins de la representaci\u00f3 del funcionariat municipal. Se celebrava l&#8217;alta participaci\u00f3 dels funcionaris en les eleccions sindicals, amb gaireb\u00e9 un 70% dels vots totals.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">Van votar 10.046 funcionaris. El sindicat m\u00e9s votat va ser les Comissions Obreres amb 2233 vots.<\/h3>\n\n\n\n<p class=\"has-vivid-red-color has-text-color\"><strong>Les Comissions Obreres es van convertir en la primera for\u00e7a sindical tant en l&#8217; Assemblea de Delegats com en el Comit\u00e8 d&#8217; empresa, nom\u00e9s superada per les candidatures personals independents.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Els metges havien votat en les candidatures formades pels mateixos professionals del seu sector i la Gu\u00e0rdia Urbana havia votat en les pr\u00f2pies candidatures, una del torn de dia i una altra del torn de nit, ja que la relaci\u00f3 entre tots dos no era gaire positiva.<\/p>\n\n\n\n<p>Els Bombers de Barcelona malgrat que la Uni\u00f3 de Bombers d&#8217;Espanya s&#8217;havia oposat a participar en la formaci\u00f3 del Comit\u00e8 d&#8217;Empresa, la majoria dels bombers de Barcelona havia votat en les candidatures de Comissions Obreres.<\/p>\n\n\n\n<p>El Peri\u00f3dico destacava que les Comissions Obreres havia obtingut uns grans resultats als tallers, hospitals i neteja, per\u00f2 el seu suport era molt m\u00e9s feble als departaments burocr\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n<p>Els sindicalistes de la Uni\u00f3 General de Treballadors es van presentar sota les sigles ASA i van aconseguir 5 representants.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest proc\u00e9s electoral es presentava com una eina fonamental per desmuntar el &#8220;vell r\u00e8gim de la casa&#8221; i per disposar d&#8217;un interlocutor &#8220;v\u00e0lid&#8221; entre l&#8217;ajuntament i els treballadors.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\">El 1980 es va signar la primera llavor del primer conveni amb unes eleccions sindicals democr\u00e0tiques. Es va aconseguir un conveni que ha estat la base de tots en el futur, un conveni que reconeixia categories.<\/h3>\n\n\n\n<p>Va ser l&#8217;embri\u00f3 dels successius convenis fins a arribar a l&#8217;actual amb vig\u00e8ncia fins a l&#8217;any 2024, que es va signar just a les acaballes de la pand\u00e8mia mundial por la COVID-19, l&#8217;anomenat &#8220;Conveni de la Vida&#8221; per incloure conceptes innovadors com el teletreball, el cessament progressiu de l&#8217;activitat, millorar la conciliaci\u00f3 familiar, i aconseguir millores salarials que van reduir l&#8217;impacte de la crisi energ\u00e8tica i les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques derivades de la invasi\u00f3 de R\u00fassia a Ucra\u00efna.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-embed aligncenter is-type-video is-provider-youtube wp-block-embed-youtube wp-embed-aspect-16-9 wp-has-aspect-ratio\"><div class=\"wp-block-embed__wrapper\">\n<iframe loading=\"lazy\" title=\"Historia CCOO  Capitulo 5\" width=\"1200\" height=\"675\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/eO36LkzaNOs?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe>\n<\/div><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>FONTS:<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Comisiones Obreras. <a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=x-bAEQsMUvY\">Videos<\/a><\/p>\n\n\n\n<p>Comissions Obreres de Catalunya<\/p>\n\n\n\n<p>Secci\u00f3 sindical de CCOO a l\u2019Ajuntament de Barcelona<\/p>\n\n\n\n<p>\u201cQuan l&#8217;Ajuntament de Barcelona va ser nostre. El primer ajuntament<\/p>\n\n\n\n<p>democr\u00e0tic despr\u00e9s de la mort de Franco (1979-1983)\u201d<\/p>\n\n\n\n<p>David Moreno Mu\u00f1oz. Tesis Universitat de Barcelona<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hist\u00f2ria de la secci\u00f3 sindical de Comissions Obreres a l&#8217;Ajuntament de Barcelona (fins a 1980) La vict\u00f2ria de Franco el 1939 va inaugurar una llarga dictadura de gaireb\u00e9 quaranta anys, &#8230; <\/p>\n<p class=\"read-more-container\"><a title=\"LA HIST\u00d2RIA DEL MOVIMENT SINDICAL A ESPANYA NO ES POT EXPLICAR SENSE LES COMISSIONS OBRERES.\" class=\"read-more button\" href=\"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/la-historia-del-moviment-sindical-a-espanya-no-es-pot-explicar-sense-les-comissions-obreres\/#more-11335\" aria-label=\"M\u00e9s informaci\u00f3 sobre LA HIST\u00d2RIA DEL MOVIMENT SINDICAL A ESPANYA NO ES POT EXPLICAR SENSE LES COMISSIONS OBRERES.\">Llegeix-ne m\u00e9s \u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":97114,"featured_media":11344,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[304,340,313,353,331,303],"tags":[],"class_list":["post-11335","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ajuntament","category-dos","category-313","category-conveni","category-ens-dependents","category-guardia-urbana","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11335","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/users\/97114"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11335"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11335\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17023,"href":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11335\/revisions\/17023"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media\/11344"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11335"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11335"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/ccoo.app\/ajuntamentbarcelona\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11335"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}