En data 28 de juny de 2021, ha tingut lloc l’assemblea de la plantilla del Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) i no podem més que constatar l’extrema urgència amb la qual s’ha de convocar una Taula Tècnica per tractar la greu situació en què es troba el servei i les seves treballadores.
El SARA és un servei que pateix un dèficit de dimensionament molt greu, no existint una correcta relació entre el volum de feina que ha d’assumir el personal del servei i els recursos dels quals disposa el servei, tant pel que respecta a manca de personal com dels recursos econòmics destinats als ajuts de les usuàries.
En matèria de personal observem una manca de dotació de treballadors, tant pel que respecta a l’estructura actual del servei com pel que haurien de ser noves incorporacions per donar una correcta atenció a la ciutadania.
En l’actualitat la majoria d’incorporacions es realitzen a través de contractes programes, que han de ser renovats any rere any, sense la certesa de què aquella plaça acabi sent estructural esgotat el termini de 3 anys que preveu la llei per aquests contractes, amb la inestabilitat que això genera per la plantilla.
Un exemple d’aquesta inestabilitat s’ha viscut recentment, amb la finalització del contracte programa i la no conversió en estructura d’una plaça de TS Psicologia. L’Administració considerava que sobrava una professional d’aquest perfil, tot i la més que demostrada sobrecàrrega de feina a la qual està abocada la plantilla.
En l’actualitat el personal del servei té les agendes saturades, fins a tal punt, que per poder accedir a una cita del SARA el termini d’espera pot arribar al mes i mig.
Una altra mostra de manca de dimensionament de personal la veiem en la necessitat de contractar personal que realitzi un acompanyament a les usuàries i els seus fills en el procés d’acollida i trasllat a una pensió, ajudant a les usuàries a assimilar la situació i traslladar de forma correcta aquesta informació als menors que té a càrrec.
De la mateixa manera que es necessita un pla de monitoratge adequat, que permeti fer-se càrrec dels menors mentre les usuàries estan reunides amb el personal del Servei, sense aquest monitoratge ens trobem situacions tan grotesques com que els menors hagin de presenciar una entrevista on la seva mare relata les situacions de violència que ha viscut o bé que el menor hagi d’estar sol a una sala d’espera o acompanyat per una educadora infantil mentre ella du a terme altres tasques.
A tota aquesta manca de personal cal afegir la problemàtica de la manca de recursos materials i econòmics per donar servei a les usuàries.
Pel que respecta a les ajudes econòmiques denunciem l’absoluta insuficiència dels recursos aportats per l’Ajuntament, els quals ascendeixen a la mísera quantia de 400 euros setmanals per tota la ciutat, condicionant l’abonament de la quantia corresponent a la següent setmana a l’aportació de la justificació d’aquests fons, sense tenir en consideració la complexitat d’aconseguir que les usuàries puguin aportar els tiquets d’aquestes despeses ni la manca de personal per gestionar tota aquesta documentació.
La situació ha arribat a un punt en el qual les treballadores han rebut trucades per aportar de forma particular els seus diners a fi de complementar les ajudes que necessita atorgar el servei.
Alhora cal comentar, d’una banda, que l’Administració vol implementar el sistema de targetes moneder sense contemplar que hi ha despeses que aquestes targetes no poden cobrir. I d’altra banda, comentar que pel que respecta als aplicatius de gestió econòmica el SARA no disposa d’un perfil propi sinó que estan adscrits a l’aplicatiu del CSS de Sarrià, amb els problemes que d’això es deriva, com per exemple la derivació a Sarrià-Sant Gervasi de documentació que pertany al SARA.
Per últim creiem que cal posar de manifest els terminis d’espera per poder accedir a una llar d’acollida per part de les usuàries i els seus fills, això fa que durant aquests temps la família hagi de viure en una habitació de pensió, agreujant la situació de vulnerabilitat en què es trobaven en el moment que van acudir al SARA.
Tots aquests dèficits de recursos i manca en l’organització i gestió del servei acaba tenint una gran afectació per a les usuàries, algunes de les quals, amb fills a càrrec, s’han vist abocades a tornar a les llars d’on han sortit fugint de situacions de violència masclista.
Cal recordar a l’Administració que aquests tipus de situacions venen definides com a violència institucional a la Llei 5/2008, amb les afectacions de la llei 17/2020 de 22 de desembre.
Davant aquesta situació, les treballadores i els seus representants sindicals no podem permetre que un servei que es publicita com el pal de paller de l’Ajuntament en la lluita contra la violència masclista acabi donant lloc a situacions de violència institucional i revictimització de les usuàries.
Per tot això, exigim la convocatòria d’una taula tècnica del SARA i convoquem a la plantilla a una nova assemblea el pròxim 13 de juliol de 2021 a les 9.30 a la Plaça Sant Miquel, coincidint amb la sessió de la Comissió de Drets Socials.
