Els treballadors/es públics estem suportant una part molt important de la crisi actual amb retalles de sous i de drets. No hem d’oblidar que des de juny de 2010 els nostres sous s’han reduït un 5%, les nostres pagues extres entre un 44% i un 17%, sense oblidar que al desembre de 2012 no la cobràrem.
 |
| Paga de productivitat 2011-2012 també la volen retallar |
Ara resulta que hem d’afegir, a més a més, les retallades que se’ns estan fent al nostre conveni. Els compromisos que es van adquirir són per complir, però segons es veu no només no volen complir sinó que ara volen retallar més.
Els actuals responsables polítics s’omplen la boca dient que defensen els serveis públics i als seus empleats, que som la columna vertebral de l’Estat de Benestar. Diuen que són d’esquerres i defensen els drets dels treballadors/es. Van a les manifestacions convocades pels sindicats i s’indignen davant de les retallades que patim. Parole, parole, parole… com diu la cançó.
La realitat és que retallen com els que més. Això sí, defensen amb ungles i dents els seus sous i les seves dietes, així com les dels seus amics. No cal anar molt lluny per veure l’exemple que dóna l’ex-alcalde, imputat presumptament per diversos casos de corrupció, però segueix cobrant un bon sou de la Diputació i dietes de l’Ajuntament.
Que ens deuen del nostre conveni?
En primer lloc la paga d’absentisme i els ajuts socials de l’exercici de l’any 2012. Això significa que si es fa com la del 2011(recordar que encara ens han d’abonar 200 euros), serien uns 1.000 euros (800 de la paga d’absentisme i 200 dels ajuts socials). En total el deute puja a 1200 euros per aquests conceptes.
Però això no acaba aquí. Cal sumar la productivitat de 2011 i de 2012, que com podeu veure a la taula que us adjuntem no és poca cosa. Així com les quantitats mensual de 2013 que heu de multiplicar pels mesos ja transcorreguts.
Molts cops els hi hem demanat parlar del tema per buscar solucions satisfactòries per totes les parts, però no volen ni sentir parlar. Nosaltres estem disposats a ser flexibles i entenem l’actual situació de crisi i de dificultat econòmica, però no estem disposats a perdre res.
