DESPRÈS DE MÉS DE 30 ANYS COM A SERVEI MUNICIPAL, EL CASD MARXA DE L’AJUNTAMENT PER LA PORTA DE DARRERA…
L’Ajuntament de Sabadell a l’any 1980 va crear el CASD com a un servei públic i gratuït per oferir informació, assistència i orientació sobre temes relacionats amb toxicomanies.
El CASD està format per un equip multidisciplinari de professionals del camp de la medicina, psicologia, psiquiatria, infermeria i de treball social. Actualment són 12 empleats/des amb diferent vinculació laboral a l’Ajuntament: laborals fixes, funcionaris/es de carrera i funcionaris/es interins.
A l’any 2010 l’Ajuntament de Sabadell signà un Protocol de col·laboració amb el Servei Català de Salut i la Corporació Sanitària Parc Taulí amb l’objecte d’integrar dins de l’hospital l’activitat que es presta al Centre d’Atenció i Seguiment de Drogodependències (CASD) i s’estableix per a fer-ho, com a data màxima, el dia 1 de gener de 2015.
Fins ara el CatSalut (Generalitat) era qui pagava el servei a l’Ajuntament i a partir del 2015 el contracte serà amb la Corporació Sanitària Parc Taulí. El problema és que no només es traspassa el servei, sinó que aquesta mesura afecta, i molt, al personal municipal que actualment està treballant ja que l’Ajuntament deixarà de prestar-lo.
Durant 4 anys l’Ajuntament ha estat marejant la perdiu i donant llargues als treballadors/es així com a la representació sindical. En cap moment ha estat un procés negociat amb els sindicats, tot i que és matèria objecte de negociació perquè afecta directament a les condicions laborals dels empleats i empleades municipals.
El súmmum de tot aquest procés han estat els següent fets que han motivat que des de la Secció Sindical de CCOO fes un escrit de queixa al mateix Alcalde i que es pot resumir en el següent:
- En data 13 de maig de 2014 la Cap de RRHH lliura els documents definitius a l’addenda al Protocol signat al 2010.
- En data 21 de maig de 2014 la Secció Sindical de CCOO presenta tot un seguit d’al·legacions a l’addenda i als seus annexes per millorar i establir més garanties pels treballadors/es afectats/des
- En data 23 de maig de 2014 la Junta de Govern aprova l’addenda al Protocol signat al 2010 sense tenir en compte ni les al·legacions de CCOO, ni tampoc l’opinió dels mateixos treballadors/es.
I per més inri la Regidora de Salut, Sra. Cristina Moreno, convoca una reunió amb els treballadors/es el dia 23 de maig un cop ja s’havia aprovat l’addenda.
A partir de tots aquests despropòsits qui porta la pitjor parts son els treballadors i les treballadores del CASD que marxen sense les suficients garanties i que s’integren en l’estructura de l‘hospital en unes condicions laborals de mínims sense tenir en compte la seva llarga trajectòria professional i feina ben feta per tot l’equip de treball.
Com queda la situació dels treballadors i de les treballadores?
A partir del dilluns 2 de juny mantenen la seva vinculació amb l’Ajuntament, però s’adscriuen funcionalment a l’hospital Taulí.
A partir de l’1 de gener del 2015 es plantegen diferents escenaris segons la vinculació amb l’Ajuntament. Els laborals fixes passen a ser subrogats pel Taulí, els funcionaris de carrera poden optar entre quedar-se al Tauli, però amb poques garanties de poder tornar, o a l’Ajuntament i el col·lectiu més desprotegit i que no té opció a opinar és el dels funcionaris interins que passen a l’hospital Taulí amb un contracte laboral interí sense el manteniment de l’antiguitat i sotmesos a un procés de selecció.
Segons la Regidora de Salut no s’ha pogut negociar res més amb el Taulí, però el que més sorprèn d’aquest assumpte és que la Corporació Sanitària Parc Taulí és un consorci públic, no és una entitat privada, de la Generalitat de Catalunya i al Consell de Govern en representació de l’Ajuntament de Sabadell hi ha el mateix Alcalde, Sr. Joan Carles Sánchez i la Regidora de Salut la Sra. Cristina Moreno.
Realment això és tot el que vostès han pogut fer i negociar per un servei municipal que porta més de 30 anys funcionant a la ciutat i per uns empleats i empleades municipals que han demostrat al llarg d’aquests anys la seva gran professionalitat?
Només ho podem qualificar de lamentable.
