Els comptes de CCOO de Catalunya cada any passen una auditoria externa. Cada any els presentem a la Sindicatura de Comptes. Cada any els presentem al Consell Nacional del sindicat per al seu coneixement i aprovació. Sempre els tenim visibles al nostre web.
Voldria que totes les organitzacions sindicals i patronals fessin el mateix, que tothom ensenyés quanta afiliació té, de quants ingressos propis disposa, quantes subvencions rep i en què ho gasta. Estem a favor del control públic de la nostra activitat, però el que fa CCOO no ho fa ningú més.
Els comptes de CCOO són fidels a la realitat, i la realitat que ens mostren és digna, però no sense problemes.
El tancament de l’exercici del 2017 presenta un resultat negatiu en el conjunt del sindicat de –500.232,95 €. Aquest resultat s’explica pel tancament de la cooperativa d’habitatge. La presentació del concurs de creditors tant a la cooperativa com a la gestora ha comportat pèrdues comptables de –389.957.52 € i acumulades de prop de 1.028.802,88 €. S’hi ha pogut fer front amb l’estalvi acumulat en exercicis anteriors. Un cop tancat, el grup d’empreses ja no tornarà a tenir cap pes en el balanç.
Reducció de la despesa
El resultat de l’activitat sindical és de –66.227,71 €. Aquest resultat s’ha obtingut en un context de reducció dels nostres ingressos, fet que ha obligat a la contenció i, fins i tot, a la reducció de la despesa. Que el resultat sigui negatiu vol dir que els pressupostos s’hauran de fer encara amb més restriccions i mesures d’estalvi.
Els ingressos per les quotes d’afiliació són la principal font de finançament del sindicat, i la veritat és que aquests s’han estancat perquè l’afiliació augmenta, però ho fa poc. Per assegurar que el sindicat només es deu a les persones que en formem part, cal que la principal font de finançament sigui l’ingrés per les quotes, i ho és.
Només un 13% dels ingressos es produeix per les subvencions de diferents administracions. Moltes vegades ens qüestionen el dret a rebre subvencions. La subvenció principal que rebem finança la negociació col·lectiva, perquè els acords a què arribem en els convenis i en els pactes generals són aplicables a totes les persones, estiguin sindicades o no, i, per tant, prestem un servei públic al conjunt de la classe treballadora.
La despesa es concentra en el pagament de salaris. Quasi totes les persones sindicalistes treballem amb crèdit sindical perquè som delegats o delegades i no cobrem un salari del sindicat, però necessitem contractar persones, sobretot amb perfil tècnic, perquè no ens podem permetre fer-ho malament. Els salaris són serveis de qualitat per a l’afiliació.
Montse Ros. Lluita obrera. Núm. 236. Juliol-setembre 2018
