L’epidèmia de la COVID-19 revela la feblesa de la prevenció de riscos laborals a Catalunya
A finals dels anys vuitanta del segle passat, els sindicats dels Estats Units van triar el 28 d’abril com a dia per a la memòria de les persones víctimes d’accidents de treball o de malalties d’origen laboral. Amb el pas dels anys, aquesta data de record es va estendre al conjunt del moviment sindical internacional.
Cada 28 d’abril, recordem les treballadores i treballadors que hi ha darrere de les estadístiques d’accidents i malalties laborals i que en pateixen les pitjors conseqüències. Així mateix, denunciem les condicions de treball que són a l’origen d’aquest flagell social i proposem canvis en la normativa i en les polítiques per millorar la salut i la seguretat de la classe treballadora.
Aquest 28 d’abril del 2020, però, no pot ser com el d’altres anys. Ens enfrontem a una crisi mundial de salut pública com no es recordava des de fa més d’un segle, una pandèmia que ha suposat el contagi de centenars de milers de persones, ha tensat els sistemes sanitaris més enllà dels seus límits, ha paralitzat gran part de l’activitat econòmica del país i, el que és més greu i dolorós, s’ha endut desenes de milers de vides. Aquest any el nostre record ha de ser per a aquestes víctimes, però també per a totes aquelles persones que des dels seus llocs de treball s’han convertit en el principal baluard de defensa enfront de la malaltia, posant en risc la seva salut i, en massa ocasions, les seves pròpies vides. Persones de classe treballadora que avui es demostra que són la clau per garantir els aspectes més bàsics de la nostra societat.
Llegeix tot el manifest del 28 d’abril de 2020
