Som persones que treballem en SERVEIS ESSENCIALS: DISTRIBUCIÓ D´AIGUA POTABLE I SANEJAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS però SOM INVISIBLES igual que les canonades que transporten aquestes aigües.
Es treballa 24h/365dies l’any sense interrupcions, perquè a ningú li falti aigua potable per la infinitat de serveis i necessitats en que és imprescindible; entre tots ells la HIGIENE i perquè les aigües residuals siguin depurades i descontaminades per ser retornades al medi per a protegir-lo i que tothom en pugui gaudir; treballem per la SALUT de tothom i per la millora del MEDI AMBIENT.
Quan ha calgut (crisis econòmiques, endeutament de l ´ACA…) S´HAN FET ESFORÇOS: congelacions salarials, 2011, 2012 i 2013, retallades de personal, accentuació dels treballs en solitari, falta d’inversions a les instal·lacions, jornades maratonianes solapant serveis de GUÀRDIES I REFORÇOS per a reparar instal·lacions, disponibilitats infinites via telèfon per falta de personal a les explotacions a canvi de retribucions ridícules (0,70€/h) en proporció a les responsabilitats assumides per personal molt sovint mal classificat (GP2B) i molts cops sense poder descansar entre jornades els temps establert legalment de 12h, treballs amb aigües residuals del tot PENOSOS, TÒXICS I PERILLOSOS, etc…
També realitzant atenció al públic aguantant situacions de la ciutadania cada cop mes desagradables, realització d’hores extres no retribuïdes per part dels tècnics i administratius, …
Esforços que patim i arrosseguem en silenci, invisibles per tothom: ADMINISTRACIONS responsables dels serveis, GOVERNS, CIUTADANIA i fins i tot per les DIRECCIONS DE LES EMPRESES massa sovint lluny del dia a dia de la nostra feina.
Sentir any rere any per part de les empreses explotadores dels serveis amb qui ens toca negociar les nostres condicions laborals i socials arguments com:
El sanejament no dona diners.
En molts casos això es mentida i en els que és així és per culpa de les pròpies empreses, QUE PRESENTEN PROPOSTES A LA BAIXA en els concursos d’explotació per acabar guanyant serveis que no donen diners; son les mateixes empreses que es posen en aquesta situació i que desprès traslladen als treballadors/es, i les administracions qui ho permet i fomenta.
A partir de l´any 2020, l´ACA està sanejada y el cànon de sanejament dona SUPERHÀBIT; on aniran aquests diners destinant a les Entitats Locals d´Aigües i Sanejament??
Ara que s’han augmentat les Atribucions de Fons per a les explotacions del SANEJAMENT, recuperant allò que es va retallar els anys 2011 i 2012, quina part es destinarà a recuperar el personal i condicions perdudes?? o no es tindrà en compte per a res les retallades patides en matèria de personal i tot anirà a parar a les instal·lacions i beneficis industrials?? Seguirem els treballadors del sector sent INVISIBLES??
Arguments com:
El consum de l’aigua ha baixat molt DEGUT A LA SITUACIÓ DEL COVID19, ens baixaran els beneficis.
Les empreses del nostre sector no han hagut de tancar com tantes d´altres, ni endeutar-se per poder seguir tirant endavant ja que tant EL SANEJAMENT COM LA DISTRIBUCIÓ D´AIGUA son com ja hem anomenat SERVEIS ESSENCIALS que s’han seguit prestant amb els esforços de tothom, sobretot del personal que dia a dia sense interrupcions ha anat a treballar. Cal mencionar també en aquest sentit que els operaris de moltes de les instal·lacions han estat cada dia a la feina sense cap excepció, fent-se càrrec de les instal·lacions quant els que tenen la responsabilitat podien estar a casa, operaris molts cops mal classificats (GP2B) i massa sovint mal valorats.
A quantes empreses i patronals d’altres sectors els agradaria estar en l’actualitat i en el futur en un SECTOR – NEGOCI COM EL DEL CICLE INTEGRAL DE L´AIGUA, SECTOR SEGUR I QUE ANIRÀ A L´ALÇA EN EL FUTUR derivat tant de la normativa mediambiental europea, amb la injecció de fons europeus associats, com de la importància que té com a matèria primera, l’aigua per a la vida!!
L´ACCÈS A L´AIGUA I EL SANEJAMENT ÉS UN DRET HUMÀ.
Sector que no pot tancar mai i en el qual a futur s’han d’invertir milers de milions d’€ en infraestructures i explotacions, sector que té les eines suficients per mantenir-se amb beneficis vingui la situació de CRISI que vingui, com així està ja demostrat ja que els ingressos del mateix venen dels impostos i rebuts que TOTS ESTEM OBLIGATS A PAGAR!! PER UNS SERVEIS DELS QUALS LA SOCIETAT MAI PODRÀ PRESCINDIR.
Quins beneficis anuals tenen les empreses que estan a la mesa de negociació del conveni sectorial: SUEZ (VEOLIA), AQUALIA i ACCIONA?? Quant aquests beneficis han pujat per ampliació del negoci, per adjudicacions noves, per re-negociació de contractes, per disminució del cost de les partides de personal, etc…. això s’ha traduït en millores per els treballadors i treballadores del sector??
MAI, LA RESPOSTA ÉS MAI.
L’AIGUA CLARA I ELS POSICIONAMENTS TAMBÉ.
CCOO hem intentat incansablement alinear a tots els actors del sector: ADMINISTRACIONS, EMPRESES EXPLOTADORES I SINDICATS REPRESENTANTS DE LES PERSONES TREBALLADORES. Cal que treballem conjuntament per posar el sector allà on es mereix. Però només hem rebut bones voluntats d’alguns i escepticisme d’altres, per tornar a estar on sempre, en la INVISIBILITAT.
CCOO vam aconseguir que es constituís la Taula a Tres (Administracions, patronals i sindicats) i semblava que començàvem a remar. Però clar, calia frenar-ho tot perquè la direcció i gerència de l’ACA canvia a cada eleccions al Parlament. Això es diu bloqueig institucional.
Masses excuses dificulten allò que és necessari i urgent: crisis, endeutament ACA, baixada de consum d’aigua, eleccions municipals i/o autonòmiques… Estem cansats de la vella dita aplicada per Patronal i Administracions: qui dies passa anys empeny!
Serà que no hi ha voluntat real de fer-ho! Serà perquè som invisibles!
COMENCEM A VEURE CLAR QUE AMB EL DIÀLEG I LES BONES MANERES NO ARRIBAREM ENLLOC. PORTEM ESPERANT I AVISANT 4 ANYS, LA PACIÈNCIA TÉ UN LÍMIT.
Tant clar com l’aigua és que dependrà de les persones treballadores seguir sent INVISIBLES. En breu us convocarem per trobar-nos i fer el que ens pertoca: VISIBILITZAR-NOS.
NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA – ESTAT ACTUAL:
Els sindicats presents a la comissió negociadora, encapçalats per CCOO com a sindicat majoritari, considerem que la negociació amb la Patronal ha arribat al seu final. Hem passat un any amb 11 reunions, les quals hem situat els eixos principals i vitals per solventar en aquest conveni. La Patronal va fer una “proposta de tancament” expressada així pel seu portaveu, que definim com paupèrrima i una patada a l’estómac a la part social. No creiem ni necessari fer la valoració del contingut doncs a TOT el que definíem com matèries necessàries de solventar i millorar hem obtingut un NO com resposta o senzillament ni les han valorat.
JA EN TENIM PROU.
Així doncs ara quedem a mans de la taula sectorial, que es reuneix el proper dia 18 de gener, on expressarem que si no es dona solució als temes que portem ja 4 anys anunciant, judicialitzarem el sector i s’iniciarà una etapa de conflictivitat.
Perquè tot@s sapiguem a que ens referim, els eixos fonamentals dels que parlem:
1.- Classificació: cal posar fil a l’agulla i fer sistemes de promoció transparents. Cal fer que el personal s’enquadri al Grup professional que li correspon…
2.- Jornada: Cal que es compleixi amb els drets que tenim: descans de 12h entre jornades, preu i compensació de les hores extres equivalent, compliment de descansos setmanals, posar fi a les jornades inacabables…
3.- Increment: recuperar la congelació soferta al 2011-12-13, i fixar el mínim de l’IPC anual.
4.- Reforç: Posar un preu digne a la garantia del servei. 90€/setmana és ridícul i per aquest preu no volem estar a disposició 7 dies 24 hores.
