(Audiència Nacional, Sala del Social, Sentència 101/2024, 24 de juliol).
S’equiparen els conceptes d’assistència continuada i repòs domiciliari a l’efecte de gaudir del corresponent permís.
El dret de les persones treballadores a gaudir la totalitat del permís de cinc dies per intervenció per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que precisi repòs domiciliari del cònjuge, parella de fet o parents fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, inclòs el familiar consanguini de la parella de fet, així com de qualsevol persona distinta de les anteriors, que convisqui amb la persona treballadora en el mateix domicili i que requereixi la cura efectiva d’aquesta, amb la particularitat que si quan es produeix l’alta hospitalària no s’haguessin exhaurit els cinc dies de permís que permet la normativa vigent, i la persona per la qual estem gaudint d’aquest permís tingués la prescripció mèdica de fer repòs domiciliari, continuarem tenint dret al permís per hospitalització.
Per això, afirma la sentència que l’alta hospitalària en ella mateixa no suposa la finalització del permís retribuït per hospitalització mentre el causant es mantingui en situació de repòs domiciliari prescrit.
