Tot i que totes i tots vosaltres ja em coneixeu, em presentaré.
Em dic Lluís Ermi Soler. Tinc 8 anys. És a dir, vaig néixer l’any 2006. Els meus pares es van posar molt contents quan vaig venir a aquest món. Em mimaven, em cuidaven i estaven molt per mi. Gairebé mai em deixaven sol. Era l’alegria de les seves vides. Fins i tot, quan ens reuníem amb altres familiars, no dubtaven en mostrar a tothom la seva felicitat per haver-me tingut.
És veritat que, de vegades, discutien entre ells. Però, al final sempre es posaven d’acord pensant en mi. En el seu estimat fillet.
Però, darrerament, bé des de fa aproximadament 4 anys per a ser més exactes, sento que els meus pares ja no s’estimen tant (o gens). Contínuament es barallen, de vegades fins i tot es falten al respecte i a mi (com a fill seu que soc, dels dos) no m’agrada veure i viure aquesta situació. Per això, estic molt trist.
I, finalment, m’he decidit a enviar-vos aquesta petita carta.
Des d’aquí, vull fer una crida als meus pares perquè no es barallin més, perquè quan tinguin algun problema en parlin i perquè pensin una miqueta més en mi, el seu estimat fill.
Amb tot el carinyo,
Signat: LL.E.S.
